Contaminació atmosfèrica a Ulan Bator: Un problema creixent
La contaminació atmosfèrica és un problema global que afecta milions de persones, però hi ha zones del món on aquesta situació arriba a nivells dramàtics. La capital de Mongòlia, Ulan Bator, és un d'aquests llocs on els nivells de contaminació han esdevingut exorbitants. Cada any, milers de vides es perden a causa de la contaminació de l'aire, i les xifres a Ulan Bator són alarmants.
Si bé estem acostumats a escoltar sobre la contaminació a ciutats com Pequín, on els nivells de partícules en suspensió poden arribar als 500 micrograms per metre cúbic, a Ulan Bator, les concentracions arriben als 1.600 micrograms per metre cúbic, El que és 65 vegades més que el que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
La principal causa de la contaminació a Ulan Bator
Paradoxalment, Ulan Bator és una ciutat amb una densitat de població baixa, però malgrat les seves vastes praderies i cels clars, s'ha convertit en una de les ciutats més contaminades del món. La principal font de contaminació a la ciutat no és el trànsit ni la indústria pesant, com passa a ciutats més densament poblades. El factor clau de la contaminació a Ulan Bator són les iurtes urbanes.
Les iurtes són els habitatges tradicionals utilitzats per les comunitats nòmades a les praderies mongoles, però a mesura que la població rural s'ha desplaçat a la capital a la recerca d'oportunitats, aquests habitatges s'han instal·lat als suburbis de la ciutat. Als hiverns extremadament freds de Mongòlia, les famílies que habiten aquestes iurtes utilitzen estufes alimentades amb carbó per escalfar-se, cosa que genera grans quantitats de fum i partícules contaminants.
L'impacte de l'ús del carbó a la salut
L'ús de carbó per a calefacció és una mesura gairebé obligatòria a Ulan Bator, on les temperatures poden arribar fins als -50ºC a l'hivern. Tot i això, aquest recurs barat i de fàcil accés té un cost elevat: la salut dels ciutadans. El carbó genera grans quantitats de diòxid de carboni (CO2) i partícules en suspensió que empitjoren la qualitat de l'aire i formen una densa capa de smog coneguda com PM2.5 y PM10. Aquestes partícules s'introdueixen als pulmons i causen danys greus a llarg termini.
A més, els alts nivells de contaminació estan afectant els sectors més vulnerables de la població, especialment els nens. Segons organitzacions com UNICEF, a prop del 99% dels nens a Ulan Bator respiren aire contaminat, cosa que pot causar problemes de salut al llarg de la seva vida, com malalties respiratòries cròniques, asma, bronquitis i fins i tot càncer de pulmó en edats primerenques.
El 2013, Ulan Bator va ser classificada com la segona ciutat del món amb pitjor qualitat de l'aire, i, en els darrers anys, la situació ha anat empitjorant a causa del canvi climàtic, que contribueix que els hiverns siguin més extrems i que les famílies depenguin encara més del carbó.
El canvi climàtic i la migració rural
El escalfament global ha agreujat el problema a Ulan Bator. Els hiverns són cada vegada més impredictibles, alternant entre freds extrems i temporades càlides, cosa que afecta greument la vida a les estepes. Això ha obligat milers de pastors nòmades a abandonar les seves terres i desplaçar-se a la capital per buscar millors oportunitats de vida. Tot i això, la infraestructura d'Ulan Bator no estava preparada per rebre aquesta allau migratòria, cosa que ha resultat en una expansió descontrolada dels barris perifèrics, on les condicions de vida són precàries.
L'augment en la quantitat de persones que cremen carbó a les iurtes ha disparat la pol·lució a la ciutat. En els mesos més freds, els nivells de PM2.5 poden superar les 3.000 micrograms per metre cúbic, un número que aterra Ulan Bator com una de les ciutats més contaminades del món. Segons dades de l'OMS, l'exposició perllongada a aquests nivells de contaminació pot reduir l'esperança de vida fins a 4 o 5 anys.
Accions i solucions contra la contaminació
El govern de Mongòlia, conscient de la gravetat del problema, ha engegat diverses mesures per intentar reduir la contaminació. En primer lloc, s'ha començat a promoure l'ús de escalfadors elèctrics a les iurtes en lloc de les estufes de carbó. A més, des del 2019, l'electricitat és gratuïta durant la nit per a les famílies que habiten a les zones més humils. Tot i això, aquestes mesures són insuficients enfront de la magnitud del problema.
Una de les dificultats principals és el cost de les tecnologies menys contaminants. Tot i que s'han subsidiat calefactors elèctrics i estufes de carbó més eficients, moltes famílies no hi confien o no poden assumir els costos, cosa que perpetua l'ús del carbó tradicional. A més, les centrals tèrmiques d'Ulan Bator segueixen funcionant a ple rendiment, contribuint a un 6% de la contaminació de l'aire.
Tot i els esforços del govern, com la prohibició de l'ús de carbó mineral cru el 2019, el problema persisteix. Les briquetes de carbó, que van ser promogudes per reduir la pol·lució, són més cares i no totes les famílies se les poden permetre, cosa que limita la seva adopció. D'altra banda, la dependència de Mongòlia del carbó continua sent un gran obstacle. La inversió en energies renovables encara és insuficient, tot i que Mongòlia té un alt potencial per al desenvolupament de energia solar i eòlica.
Les autoritats també estan intentant frenar la migració cap a la capital mitjançant programes de desenvolupament rural que busquen millorar les condicions de vida a les províncies i frenar l'èxode cap a Ulan Bator, però la millora de les infraestructures i la creació de llocs de treball són tasques que requereixen temps i recursos.
El panorama és descoratjador per als habitants d'Ulan Bator, especialment per als més vulnerables. Sense una acció contundent i sostinguda, la població de la capital continuarà patint les greus conseqüències de la contaminació atmosfèrica.
Ulan Bator no només enfronta un greu problema de contaminació que afecta dramàticament la salut dels seus ciutadans, sinó també un desafiament estructural davant del creixement descontrolat i un entorn climàtic hostil. Tot i que s'estan prenent mesures per pal·liar la contaminació, la dependència del carbó i les dificultats econòmiques fan que el canvi sigui lent i complicat. En un context en què la qualitat de l'aire es deteriora any rere any, la capital mongola necessita solucions urgents, no només pel present, sinó per assegurar un futur més saludable.