Si els polítics a Xile aconsegueixen mantenir el seu compromís, el país està fent un pas de gegant al seu política energètica renovable. Xile ha marcat l'ambiciosa meta de descarbonitzar la seva economia per a l'any 2050. Aquest pla no només implica una evolució cap a energies netes, sinó també una transformació estructural que involucra diversos desafiaments tècnics, socials i econòmics.
Un dels objectius principals és limitar el desenvolupament de noves plantes amb carbó, establint que qualsevol projecte d'aquest tipus haurà de comptar amb sistemes de captura i emmagatzematge de carboni (CCS) o tecnologies equivalents que mitiguin les emissions. A més, el pla contempla el tancament progressiu de les plantes termoelèctriques existents. Segons les projeccions del Ministeri d'Energia de Xile, el país espera que més del 70% de la seva matriu energètica estigui basada en energies renovables per al 2050.
La decisió de començar aquest procés va ser presa conjuntament per les principals empreses elèctriques del país, com AES Andes, Colbún, Enel i Engie, i va ser recolzada pel govern. De fet, durant el mandat de la presidenta Michelle Bachelet, es va signar un acord per no construir més plantes de carbó sense tecnologies de captura d'emissions i accelerar el tancament de les existents.
Iniciatives en línia amb l'Acord de París
El pla descarbonitzador de Xile està alineat amb els compromisos adquirits al Acord de París. Segons l'exministre d'Energia, Andrés Rebolledo, Xile compta amb condicions excepcionals per al desenvolupament d'energies renovables, principalment a causa dels abundants recursos solars i eòlics del país. “Ens hem plantejat com a meta que cap al 2050, entre el 70 i el 90% de la nostra matriu estigui composta per energies renovables”, va afirmar.
Aquest enfocament optimista també es veu reflectit en dades recents: Per a l'any 2022, les energies renovables ja representaven més del 40% de la generació elèctrica a Xile, superant el carbó. Aquest és un canvi dramàtic respecte a la situació del 2014, quan aquesta xifra amb prou feines arribava al 7%.
Avanços i desafiaments de les energies renovables
Actualment, l'energia solar és la més desenvolupada al país, amb projectes de gran envergadura com la planta solar El Romero Solar, que va ser la més gran d'Amèrica Llatina al moment de la seva inauguració el 2016. Aquesta planta de 246 MWp ha estat clau en la millora de la competitivitat de les energies netes.
L'increment en la generació d'electricitat a partir de fonts renovables no sols ha estat beneficiós per al medi ambient, sinó que també ha demostrat ser més rendible des del punt de vista econòmic. D'acord amb un informe sobre l'impacte econòmic, la planta El Romero contribuirà amb més de 300 milions de dòlars al producte interior brut (PIB) durant la seva vida útil, duplicant els beneficis d'una planta de carbó equivalent.
Progressiva eliminació del carbó
Amb el tancament de vuit plantes de carbó entre el 2019 i el 2023 i la planificació d'altres dotze per al 2025, Xile està accelerant el seu ritme cap a la descarbonització completa. No obstant això, hi ha almenys vuit plantes que encara no tenen una data de tancament acordada, cosa que representa un dels desafiaments més grans per a Xile en el futur immediat.
Un dels casos més complexos és el de la central Guacolda, el complex energètic a carbó més gran del país, que encara no té una data fixa de tancament. Ubicat a Huasco, una 'zona de sacrifici', aquesta planta ha generat preocupacions pel seu impacte ambiental i el seu rol en la contaminació local. Les comunitats properes a aquestes centrals no només enfronten problemes de salut derivats de la contaminació, com les malalties respiratòries, sinó també una dependència econòmica d'aquestes indústries.
Tancament de plantes i oportunitats de reconversió
Una de les grans interrogants és què es farà amb les infraestructures de les plantes que es tanquen. En aquest aspecte, Xile es podria inspirar en projectes internacionals. A Alemanya, per exemple, les plantes de carbó s'han reconvertit a magatzems tèrmics. Una possibilitat que s'està estudiant és utilitzar aquestes plantes per emmagatzemar energia solar a través de sals foses. Aquesta tecnologia permetria a Xile aprofitar al màxim els recursos renovables mentre manté part de la infraestructura existent.
Una altra opció que està sobre la taula és la reconversió de plantes per a la producció de hidrogen verd. Si bé aquest enfocament presenta desafiaments, també ofereix oportunitats importants per descarbonitzar sectors com el transport i la indústria pesant.
Desafiaments socials i econòmics
El tancament de les plantes de carbó, encara que positiu des del punt de vista ambiental, també planteja desafiaments socials i econòmics. Moltes de les zones on es troben aquestes plantes en depenen econòmicament per a la subsistència. Per exemple, a la regió de Huasco, els pescadors i agricultors locals han expressat la seva preocupació sobre com la reconversió energètica afectarà els seus mitjans de vida. És essencial que el govern abordi aquests problemes a través de polítiques inclusives que ofereixin oportunitats de treball en sectors com les energies renovables.
Per minimitzar l'impacte social, el govern ha establert un “Comitè Interministerial per a una Transició Socioecològica Justa”, que inclou els Ministeris de Medi Ambient, Energia, Desenvolupament Social, Treball, Economia, Mineria i Salut. Aquest comitè busca assegurar que el tancament de les plantes de carbó i la transició cap a energies netes es faci de manera equitativa i justa per a totes les comunitats afectades.
Algunes comunitats, com les de Huasco, veuen l'expansió de l'energia solar com una llum d'esperança. Tot i això, s'han expressat preocupacions sobre la ubicació de les grans instal·lacions solars a prop d'àrees agrícoles i residencials, la qual cosa requereix una planificació acurada per assegurar que no es generin nous conflictes socials.
La transició cap a energies renovables no només representa una responsabilitat ambiental, sinó també una oportunitat econòmica per a Xile. A mesura que el país avanci en el pla de descarbonització, enfrontarà desafiaments, però també obrirà noves oportunitats per al desenvolupament d'una economia més competitiva, sustentable i equitativa.