La situació a la central nuclear de Zaporiyia ha tornat a posar els pèls de punta a la comunitat internacional. En les darreres hores, la infraestructura energètica més crítica d'Ucraïna, que actualment està sota control de les forces russes, ha experimentat una pèrdua completa de connexió elèctrica externa, cosa que obliga a dependre de sistemes d'emergència per evitar una catàstrofe de dimensions impredictibles al cor d'Europa.
Aquest nou contratemps, que ja sembla el conte de mai acabar, es va produir després d'un impacte directe contra una subestació elèctrica situada als voltants del riu Dnièper. Segons els informes tècnics, l'incident va tenir lloc dimecres a última hora, deixant a la planta penjada d'un fil en termes de seguretat operativa just quan s'intentaven reparar les línies de subministrament extern danyades prèviament pels combats.
Un historial de desconnexions que no cessa
No és la primera vegada que passa, ni de bon tros; de fet, ja van dinou vegades que la instal·lació es queda a les fosques des que va esclatar la guerra el febrer del 2022. La línia d'alta tensió Feroplavna-1 va fallar de forma automàtica, deixant els tècnics amb un marge de maniobra molt ajustat per mantenir els sistemes de refrigeració actius. Quina papereta tenen els operaris que hi treballen sota una pressió constant i amb la por al cos.
Per si no n'hi hagués prou, els preparatius per recuperar la línia principal, coneguda com a Dniprovska, se n'han anat en orris a causa de la inestabilitat del terreny. Les autoritats que gestionen la planta han confirmat que els nivells de radiació es mantenen estables per ara, complint amb els paràmetres naturals, la qual cosa és un alleujament, encara que la tensió es pot tallar amb un ganivet a tota la regió.
La prima línia vermella de la seguretat nuclear
El director de l'Organisme Internacional per a l'Energia Atòmica, Rafael Grossi, ha estat molt clar: operar una central d'aquest calibre amb una sola font d'energia és jugar a la ruleta russa amb la seguretat de milions de persones. La dependència dels generadors dièsel de reserva no és una solució a llarg termini, ja que la central nuclear depèn del dièsel i aquests equips estan dissenyats per a emergències puntuals i no per sostenir el sistema de manera indefinida.
Per entendre la gravetat de l'assumpte, convé fer un ull als punts crítics actuals:
- La refrigeració dels sis reactors, encara que estiguin apagats, requereix un flux constant d'electricitat per dissipar la calor residual.
- El personal tècnic ha de supervisar els sistemes de seguretat sense descans per detectar qualsevol error en els generadors de gasoil.
- La cruïlla d'acusacions entre tots dos bàndols dificulta enormement l'arribada de recanvis i assistència tècnica especialitzada de forma segura.
Tot i que els equips de seguretat han funcionat d'acord amb allò previst i no s'han detectat anomalies estructurals greus en aquesta ocasió, la vulnerabilitat de la xarxa elèctrica ucraïnesa és total. És evident que la prolongació del conflicte a les rodalies d'una instal·lació nuclear d'aquesta mida és un perill que transcendeix les fronteres i que manté en suspens els experts en energia de tota la Unió Europea.
La persistència d‟aquestes apagades subratlla la necessitat urgent d‟establir una zona d‟exclusió o, almenys, de garantir que el subministrament elèctric no sigui un objectiu de guerra. La comunitat internacional observa amb preocupació com la planta de Zaporiyia sobreviu a base de pegats, mentre els especialistes recalquen que la estabilitat de la xarxa elèctrica externa és l'únic pilar que garanteix que no es produeixi una fugida de materials radioactius en un futur proper.