A poc a poc molts països estan augmentant les seves respectives fonts de energia renovable i estan cobrint un percentatge més gran de l'energia mundial que es demana per part de tots els ciutadans. D'aquesta manera, es pot suplir l'energia no renovable amb l'energia que procedeix directament de la natura, com ara l'energia solar, eòlica, geotèrmica o hidroelèctrica, totes claus per reduir la dependència de combustibles fòssils.
L'increment sostingut en l'adopció d'aquestes fonts ha resultat que, per a l'any 2023, el percentatge d'energia renovable a la demanda energètica mundial hagi assolit el 30%, una fita important que reflecteix l'esforç global a la transició energètica. No obstant això, encara queda molta feina per fer, ja que la meta de triplicar la capacitat d'energies renovables per al 2030 segueix pendent, segons dades del recent informe de l'Agència Internacional de l'Energia.
Els desafiaments de la transició energètica
El ritme de producció d'energia renovable no és el mateix a tots els països, la qual cosa és un desafiament per a una transició equitativa. Mentre que les nacions com la Xina i els Estats Units lideren l'adopció, altres regions com l'Àfrica gairebé no comencen a incrementar la seva capacitat, contribuint només un 4,6% del creixement global d'energies renovables. En canvi, Àsia, liderada per la Xina, aporta el 69% de la capacitat renovable global afegida el 2023. Aquest desequilibri ressalta la urgència d?inversions en infraestructura energètica per als països en desenvolupament.
A més, les diferències tecnològiques entre regions també hi influeixen. L'energia solar s'ha convertit en la tecnologia dominant i ha representat el 73% del creixement d'energia renovable el darrer any. Mentrestant, països amb menys recursos depenen de l'energia hidràulica, el creixement de la qual ha estat limitat per sequeres i canvis climàtics.
La creixent demanda mundial posa a prova les energies renovables
Una altra variable important a considerar és l'augment constant de la demanda energètica mundial, que creixerà al voltant d'un 4% el 2024 i el 2025, segons l'Agència Internacional d'Energia. Aquest increment es deu principalment al creixement econòmic global, les onades de calor i l'adopció massiva de tecnologies com ara els vehicles elèctrics.
Aquesta demanda creixent està impulsant encara més l'expansió de les fonts netes. Per al 2025, es preveu que les energies renovables cobreixin el 35% de la demanda delectricitat mundial. De fet, per primera vegada a la història, l'electricitat generada per aquestes fonts superarà la del carbó, consolidant un canvi de paradigma al sector energètic.
Tot i això, aquest avenç no està lliure de complicacions. A països com la Xina i Mèxic, les sequeres han afectat la producció hidroelèctrica, cosa que ha forçat un augment en l'ús de combustibles fòssils. Això, al seu torn, va provocar un lleu increment de les emissions energètiques el 2023, cosa que demostra que la transició energètica ha de ser equilibrada i resilient davant de fenòmens climàtics.
Energia solar i eòlica: Predominant el creixement renovable
Pel que fa a les energies renovables com la solar i eòlica, totes dues han tingut un paper enorme en la transició energètica global. Només a l'any 2023, l'energia solar fotovoltaica va ser responsable del 24% del creixement global de generació elèctrica, mentre que l'eòlica en va representar el 17%. Això significa que entre les dues tecnologies van generar prop del 12% de l'electricitat global.
L'auge de l'energia solar, en particular, no només es deu al cost competitiu, sinó també a la capacitat d'escala que ofereixen les instal·lacions fotovoltaiques. Països com la Xina, l'Índia i els Estats Units s'han consolidat com a líders en la instal·lació de noves plantes. El 2030 s'espera que l'energia solar representi fins al 80% de la capacitat renovable afegida, mentre que l'eòlica també es recuperarà amb taxes d'expansió que es duplicaran en comparació dels anys previs.
A Europa, l'energia solar i eòlica també ha tingut un rol fonamental per reemplaçar la dependència de fonts fòssils, especialment després de la crisi energètica provocada per la invasió russa a Ucraïna. Països com Espanya, Holanda i Alemanya lideren la regió en l'adopció d'aquestes tecnologies, cosa que reforça el compromís amb els objectius de l'Acord de París.
Perspectives a llarg termini i nous reptes
Per al 2050, la demanda elèctrica mundial s'haurà duplicat a causa de l'electrificació del transport, la indústria i el desenvolupament econòmic global. En aquest procés, s‟estima que el 90% de l‟electricitat vindrà de fonts no fòssils, consolidant l‟energia renovable com el pilar fonamental del sistema energètic global.
Tot i això, arribar a aquest escenari requereix superar desafiaments tècnics i econòmics importants. Serà crucial augmentar la flexibilitat de les xarxes elèctriques per absorbir la producció variable denergia solar i eòlica. També cal construir noves infraestructures que permetin emmagatzemar l'excés d'energia i millorar la capacitat de resposta a les demandes fluctuants d'electricitat.
El desenvolupament de tecnologies d'emmagatzematge d'energia, com les bateries de llarga durada, i la integració de sistemes d'intel·ligència artificial a la gestió de xarxes seran factors clau en aquesta transformació. A nivell governamental, s'espera un augment en la col·laboració internacional i en els esforços per reduir els costos financers per als països en desenvolupament, les economies dels quals encara depenen en gran part de l'energia nuclear i els combustibles fòssils.
En els propers anys, l'energia solar fotovoltaica i l'eòlica serviran com a eines fonamentals per mitigar els efectes del canvi climàtic, i la seva adopció s'accelerarà encara més si els governs promouen polítiques de suport i regulacions que facilitin la seva integració segura i eficient en els sistemes energètics nacionals.
La transició cap a les energies renovables està en marxa. A mesura que s'alineïn més països amb els compromisos internacionals per la reducció d'emissions, el món avançarà cap a un sistema energètic menys dependent dels combustibles fòssils i més adaptat a les necessitats del futur ecològic i sostenible.