La inestabilitat internacional que es viu al flanc de l'Orient Mitjà ha acabat esquitxant, com calia esperar, el rebost de mitja Europa. A Espanya, els pagesos i pescadors han vist com els seus comptes de resultats es tenyien de vermell per culpa d'una escalada de costos que sembla no tenir sostre, especialment en el preu de l'energia i els subministraments bàsics. Per aquest motiu, el Ministeri d'Agricultura ha decidit moure fitxa amb un paquet de mesures que cerca pal·liar la pèrdua de rendibilitat del sector primari davant d'aquest panorama tan complicat.
El Govern ha donat llum verda a un reforç financer que no és moc de gall dindi, articulat principalment a través de crèdits bonificats. La idea és que els professionals del camp i del mar no es quedin sense liquiditat per continuar aixecant la persiana cada dia. Aquestes ajudes, que vénen de la mà d'un pla integral de resposta, pretenen ser un pilota d'oxigen per a milers d'explotacions que encara estan digerint els efectes de la sequera i la volatilitat dels mercats internacionals que va començar a principis del 2026.
Línies de finançament ICO-MAPA-SAECA
El nucli dur d'aquestes subvencions se centra en la línia de préstecs ICO-MAPA-SAECA, dissenyada per facilitar l'accés al crèdit en condicions que no asfixin el beneficiari. A través d'aquest mecanisme, el Ministeri es fa càrrec d'una bonificació del 15% del capital principal dels préstecs formalitzats, fet que suposa un estalvi directe molt ben rebut pels sol·licitants. S'estima que, amb aquesta injecció, es podrà mobilitzar una quantitat ingent de crèdit a tot el sector agroalimentari i pesquer, arribant fins i tot a superar els 1.400 milions d'euros en préstecs garantits.
Perquè l?ajuda sigui efectiva, l?Estat ha disposat d?una partida pressupostària que ronda els 300 milions d?euros en total. D'aquesta xifra, una gran part es destina a l'amortització del principal, mentre que una altra quantitat important, d'uns 75 milions, es reserva per subvencionar el cost de l'aval de SAECA. Això és fonamental, ja que moltes petites explotacions tenen seriosos problemes per presentar garanties davant dels bancs, i el fet de comptar amb un aval públic que cobreixi la totalitat de l'operació financera els obre portes que abans estaven tancades amb pany i forrellat.
El límit que s‟ha posat per a cada beneficiari és de 15.000 euros de subvenció, amb un finançament màxim que pot arribar fins als 100.000 euros. No es tracta de donar diners per donar-los, sinó d'assegurar que les empreses tinguin un termini d'amortització ampli, que en alguns casos pot arribar fins als 15 anys, incloent períodes de carència on només es paguen interessos. Això permet que el pagès o el pescador respiri una mica abans de començar a tornar el gruix del préstec mentre la situació geopolítica s'estabilitza.
Qui pot sol·licitar aquests ajuts i què necessita?
No tothom es pot apuntar al carro sense complir uns mínims. El llistat de beneficiaris és força ampli i inclou des de titulars d'explotacions agràries i ramaderes fins a cooperatives agroalimentàries i operadors pesquers. Fins i tot les empreses dedicades a l'aqüicultura tenen el seu lloc en aquesta convocatòria, una cosa molt necessària vist l'encariment dels insums per a la cria de peix. Els sol·licitants han de tenir el domicili fiscal a Espanya i, per descomptat, estar al corrent de les obligacions tributàries.
Un dels punts on més s'ha posat èmfasi és la seguretat. Per poder accedir a aquestes línies financeres, el Ministeri exigeix que el beneficiari compti amb un assegurança agrària en vigor o que es comprometi a contractar-lo a les properes campanyes. És una forma de fomentar la cultura de l'assegurança i evitar que una mala ratxa meteorològica tiri a terra l'esforç econòmic que suposa el préstec. A més, per als agricultors, es demana que almenys la meitat dels seus ingressos provinguin de l'activitat agrària, assegurant així que els diners arriben als que realment viuen del camp.
El termini per presentar els papers és força generós, ja que estarà obert fins al 30 de setembre de 2028, o bé fins que els diners s'esgotin. Això sí, les sol·licituds es van tramitant per estricte ordre de presentació davant la Societat Anònima Estatal de Caució Agrària (SAECA), per la qual cosa l'ideal és no adormir-se als llorers i preparar la documentació electrònica com més aviat millor per no quedar-se fora de joc.
Reforç per a fertilitzants i combustible
A banda dels préstecs, el paquet de mesures inclou la pròrroga d'ajudes directes que ja estaven funcionant però que necessitaven una ampliació per la persistència del conflicte a l'Orient Mitjà. Per exemple, s'ha mantingut el descompte de fins 20 cèntims per litre de gasoil agrícola i pesquer, una mesura que es gestiona automàticament amb la devolució de l'impost sobre hidrocarburs. Això estalvia molta paperassa als professionals, que veuen el descompte reflectit sense haver d'emplenar mil formularis addicionals.
Pel que fa als fertilitzants, el Govern s'ha hagut de gratar la butxaca i ampliar el pressupost previst inicialment fins a superar els 600 milions d'euros. Els imports per hectàrea s'han ajustat per donar més suport als cultius de regadiu, que són els que més pateixen amb el preu dels insums, arribant als 92,50 euros per hectàrea regada. Pel secà, la xifra es queda al voltant dels 38 euros. Amb aquest repartiment s?intenta equilibrar la balança i compensar el sobrecost que suposa mantenir la productivitat de les terres espanyoles en un context d?inflació galopant.
Aquest desplegament de recursos cerca blindar la sobirania alimentària i evitar que el sector primari s'enfonsi per factors externs que escapen al seu control. La combinació de crèdits tous, avals públics i ajuts directes al consum d'energia conforma un escut social i econòmic que hauria de servir per aguantar l'estrebada mentre les aigües tornen a la seva llera en el pla internacional. La clau de l'èxit residirà en l'agilitat amb què aquests ajuts arribin als comptes corrents dels productors, evitant que els retards administratius converteixin una bona iniciativa en paper mullat.