El Consell de la Unió Europea va ratificar fa uns dies el seu objectiu d'assolir almenys un El 27% d'energies renovables al consum final l'any 2030. Aquesta proposta del Consell es contraposa amb l'objectiu del Parlament Europeu, que defensa un percentatge del 35%, i fins i tot amb les metes més ambicioses de la mateixa Comissió Europea.
La decisió del Consell va sorprendre, ja que es va produir tan sols una setmana després que mandataris europeus com Mariano Rajoy, expresident espanyol, o el president francès, Emmanuel Macron, defensaren a París la necessitat d'augmentar la presència de les energies netes, durant la One Planet Summit.
Els mecanismes per assegurar el compliment d'aquest objectiu s'emmarcaran dins de la governança de la Unió Energètica, un programa que busca coordinar els esforços dels Estats membres. El propòsit és garantir polítiques comunes que permetin aconseguir, almenys, aquest 27%, a través de mecanismes de control i coordinació.
Espanya ha mostrat una valoració positiva de la regulació proposada, que simplifica els tràmits administratius per a la instal·lació de renovables, estableix nous compromisos relacionats amb la seva penetració al sector del transport, i presenta criteris objectius per avaluar el progrés dels Estats membres en aquest front. Aquestes mesures, segons el Govern espanyol, són claus per accelerar la transició energètica.
El Ministeri d'Energia espanyol comparteix la visió del Consell, destacant que no hi hauria d'haver discriminació ni subsidis creuats entre els consumidors, i que tots han de contribuir de manera equitativa al cost del sistema elèctric, independentment de si són autoconsumidors o no.
Una decisió clau és que, per al 2030, els Estats hauran de reflectir als seus respectius Plans nacionals d'energia i clima com cooperaran amb altres Estats europeus per complir l'objectiu d'interconnexió del 15%. Aquest objectiu cerca millorar la integració de les renovables entre països veïns, prioritzant la cooperació i les infraestructures compartides.
Cada dos anys es farà una revisió dels progressos dels països en relació amb aquest objectiu d'interconnexió. Si es troben endarreriments, la Comissió estarà facultada per intervenir i cooperar amb els Estats membres per trobar solucions que accelerin el procés.
La importància d'assolir un mínim de 15% en interconnexió és crucial per a països com Espanya, que depenen en gran part de les interconnexions per integrar millor les renovables. De fet, aquest és un dels aspectes més exigits pel Govern espanyol, atès el seu paper estratègic per complir els seus compromisos.
Objectius renovables i Acord de París
L'establiment d'objectius per a l'ús de energies renovables a la Unió Europea forma part essencial dels compromisos adquirits al Acord de París contra el canvi climàtic. Aquest pacte té com a objectiu principal limitar l'augment de les temperatures globals a 2º C pel que fa als nivells preindustrials. Per aconseguir-ho, la UE s'ha compromès a reduir, com a mínim, un 40% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per al 2030, prenent com a referència els nivells del 1990.
L'extensió de subsidis a les plantes tèrmiques és un altre punt de debat dins de les polítiques energètiques europees. Aquests subsidis busquen compensar els propietaris d'aquestes plantes per mantenir-se com a suport en els moments en què les fonts renovables, com ara la solar o eòlica, no estan disponibles. Tot i això, aquesta mesura ha estat criticada per diverses organitzacions socials i ambientals, que consideren que subvencionar fonts d'energia fòssils va en contra dels objectius de l'Acord de París.
El comissari europeu Arias Cañete va proposar que, a partir del 2020, les centrals tèrmiques que emetin més de 550 grams de CO2 per quilowatt/hora d'electricitat produïda no rebin aquests subsidis. Tot i això, els Estats membres van acordar una reducció gradual d'aquests pagaments a partir del 2025, per eliminar-los abans del 2030.
França, Dinamarca, Portugal i altres països van donar suport a reduir dràsticament l'ús del carbó, mentre que altres com Polònia i Hongria es van mostrar més reticents a causa de la seva alta dependència d'aquest recurs. Això reflecteix les diferències dins de la UE quant a la velocitat i lenfocament per assolir una energia completament neta.
Biocombustibles i el seu paper en la sostenibilitat energètica
Pel que fa als biocombustibles, els ministres d'Energia de la UE van proposar que, per a l'any 2030, almenys un 14% del combustible usat al transport provingui de biocarburants. Aquesta fita ha estat vista com un suport clau per a aquest sector, però també genera controvèrsia. Es tem que l'augment de biocombustibles de primera generació, com els derivats de l'oli de palmell o la soja, competeixi amb els cultius destinats a l'alimentació, cosa que podria generar problemes d'abastament d'aliments. Per contrarestar-ho, la Comissió va proposar limitar la seva quota a un 3,8%.
Tot i això, diverses organitzacions ecologistes com Greenpeace i SEO/BirdLife han expressat la seva preocupació per l'empenta cap als biocombustibles. Argumenten que aquesta mesura podria frenar l'avenç d'altres tecnologies com ara el cotxe elèctric, que a llarg termini podria oferir una solució més efectiva i neta per al transport.
El debat continu sobre el paper dels biocombustibles és essencial per al futur energètic de la UE. Tot i ser una font més neta que els combustibles fòssils, la seva producció continua estant sota escrutini a causa dels efectes col·laterals sobre el canvi d'ús del sòl i la competència amb cultius alimentaris.
És per aquesta raó que el hidrogen verd ha començat a guanyar terreny com una alternativa viable als biocombustibles. Tot i que encara està en una fase primerenca de desenvolupament i implementació, aquest element promet oferir una solució a llarg termini, especialment per a sectors on l'electrificació és difícil. S'espera que avenços en la producció i l'emmagatzematge d'hidrogen puguin contribuir significativament al compliment dels objectius energètics de la UE.