Els ecosistemes naturals es dirigeixen mitjançant cadenes d'animals que compleixen una funció. Aquestes cadenes s'anomenen cadenes tròfiques i són analitzades i estudiades dins una branca de la biologia coneguda com a ecologia. Aquesta ciència s'encarrega de estudiar les relacions que s'estableixen entre el medi i els organismes. És a dir, no només s'hi estudia la relació que hi ha entre el medi ambient i els organismes, sinó també les interaccions que es poden donar entre diferents espècies.
A l'à mbit terrestre, hi ha nombrosos organismes que exerceixen diverses funcions en nivells diferents de la cadena tròfica terrestre. Aquests organismes formen part dinteraccions complexes que són vitals per a lequilibri dels ecosistemes. Les cadenes tròfiques permeten la transferència denergia dun organisme a un altre, mantenint el cicle de la vida en els ecosistemes terrestres.
Per això, en aquest article explicarem totes les caracterÃstiques i importà ncia de la cadena tròfica terrestre.
Què és la cadena tròfica terrestre
Una relació fonamental que passa als ecosistemes és la nutrició. Uns organismes s'alimenten d'altres o de les seves deixalles, i aixà la matèria i l'energia es transformen i es transfereixen al llarg de la cadena tròfica. Una cadena tròfica és la seqüència de transferència d'energia i nutrients mitjançant un ecosistema. L'energia flueix des dels organismes productors, passa pels consumidors i, finalment, és aprofitada pels descomponedors.
En el cas de la cadena tròfica terrestre, aquesta està composta per organismes que habiten fora dels mitjans aquà tics, com a plantes i animals terrestres. L'energia que es transfereix entre els organismes s'origina a la fotosÃntesi, el procés mitjançant el qual les plantes converteixen llum solar en energia quÃmica. Al llarg de la cadena tròfica, es va perdent una mica d'energia en forma de calor a causa de la respiració i el metabolisme dels organismes.
Nivells de la cadena tròfica terrestre
A tota cadena tròfica, trobem diferents nivells jerà rquics. Aquests nivells s'anomenen nivells tròfics, i cadascun exerceix una funció especÃfica en la transferència d'energia i nutrients dins de l'ecosistema. Detallarem aquests nivells tròfics i la seva funció dins de la cadena tròfica terrestre:
- Organismes productors: En aquest nivell, trobem fonamentalment les plantes, que són organismes autòtrofs. Aquests organismes tenen la capacitat de transformar lenergia del sol en matèria orgà nica a través del procés de la fotosÃntesi. Són la base de la cadena tròfica i són imprescindibles per a la vida a qualsevol ecosistema terrestre.
- Consumidors primaris: Són els organismes que s'alimenten directament dels productors. El més comú és que siguin herbÃvors. Els consumidors primaris poden alimentar-se de diferents parts de la planta, com ara fulles, arrels, llavors o fruits.
- Consumidors secundaris: També coneguts com mesodepredadors, aquests organismes són carnÃvors i s'alimenten dels consumidors primaris. Atès que no poden produir la seva pròpia energia, depenen de la caça i el consum de preses.
- Consumidors terciaris: també anomenats súperdepredadors, són aquells que s'alimenten d'altres carnÃvors. Poden caçar tant consumidors primaris com secundaris, i exerceixen un rol fonamental a controlar la població d'altres espècies, evitant la sobrepoblació i mantenint l'equilibri a l'ecosistema.
És important assenyalar que les cadenes tròfiques no són simples o lineals. Hi ha múltiples interaccions entre organismes de diferents nivells, creant el que es coneix com una xarxa tròfica. Les xarxes tròfiques són mapes complexos d'interrelacions on cada organisme pot ocupar diferents nivells depenent de la seva dieta.
Diferències entre cadena tròfica terrestre i aquà tica
Una de les principals diferències entre una cadena tròfica terrestre i una cadena tròfica aquà tica rau en el tipus d'organismes que les componen. Als ecosistemes terrestres, predominen les plantes i els animals terrestres, mentre que als ecosistemes aquà tics són les algues i organismes microscòpics com el fitoplà ncton els principals productors.
Tot i que els dos tipus de cadenes tròfiques són diferents, poden arribar a barrejar-se en alguns ecosistemes. Per exemple, algunes aus, com el martà pescador, interactuen amb ecosistemes aquà tics caçant peixos per alimentar-se. El mateix passa amb peixos com el peix arquer, que caça insectes que es troben a la superfÃcie de l'aigua oa prop seu.
Un altre aspecte diferenciador és com els nutrients i l'energia es transfereixen a cada ecosistema. Al medi aquà tic, els organismes microscòpics són predominants, mentre que al medi terrestre, les plantes amb arrels profundes i grans estructures són els principals captadors d'energia solar.
Finalment, els descomponedors juguen un rol fonamental en tots dos tipus de cadenes tròfiques, ja que s'encarreguen de descompondre les restes d'organismes morts. Els descomponedors transformen la matèria orgà nica en sals minerals que són aprofitades pels productors, tancant el cicle de nutrients.
Exemples de cadenes tròfiques terrestres
Hi ha molts exemples de cadenes tròfiques terrestres, ja que cada ecosistema terrestre té la seva pròpia dinà mica i espècies interrelacionades. A continuació, detallem dos clars exemples perquè puguis visualitzar com funcionen a la prà ctica:
Exemple 1
En aquest exemple tenim la calèndula com a organisme productor primari. Una abella s'alimenta del pol·len i nèctar d'aquesta flor, per tant actua com a consumidor primari. L'abellerol, una au que caça insectes, s'alimenta de l'abella i es converteix en consumidor secundari. Finalment, el guineu actua com a consumidor terciari, ja que pot atacar nius d'au i caçar-ne les cries.
En aquest exemple, la matèria i lenergia flueixen a través de diferents nivells de la cadena tròfica, fins a arribar als descomponedors, que aprofiten els cadà vers per obtenir nutrients.
Exemple 2
Un altre cas interessant és l'exemple de la pÃcea, una conÃfera que serveix d'aliment a l'ant, un herbÃvor que actua com a consumidor primari. Tot i que l'ant no és directament caçat per la guineu de l'Àrtic, aquest últim s'alimenta de les restes d'altres animals. El llop, un dels majors depredadors, caça tant guineus com ants, situant-se en el nivell de consumidor terciari.
En tots dos exemples, apreciem la complexitat de les interaccions entre organismes, i com un simple canvi a la població d'alguna d'aquestes espècies podria alterar significativament tot l'ecosistema.
La cadena tròfica terrestre no només reflecteix la transferència denergia i nutrients, sinó que també posa de manifest la interdependència entre organismes. Sense consumidors terciaris, per exemple, les poblacions d'herbÃvors augmentarien sense control, afectant la vegetació de què depenen. Alhora, sense descomponedors, el cicle de nutrients no es completaria, impedint el creixement de noves plantes.