
La província de Castelló es prepara per a un canvi important en el model industrial gràcies a la col·laboració estratègica entre bp i Iberdrola. Les dues companyies han unit forces a través de la societat Castelló Green Hydrogen per posar en marxa una infraestructura que promet transformar la refineria del Grau en un nucli d'energia neta. El projecte acaba de rebre un recolzament definitiu amb l'assignació d'una quantiosa partida financera que permetrà explorar noves vies per ampliar la producció d'aquest gas renovable a curt i mitjà termini.
Aquesta injecció de capital, que puja als 211 milions d'euros, arriba en un moment clau en què la planta de 25 megawatts ja ha finalitzat la fase de construcció. Amb la maquinària ja instal·lada, els tècnics han començat les proves de posada en marxa per assegurar que tot funcioni com un rellotge abans que s'acabi aquest any. Aquest avenç no només és una bona notícia per a les empreses implicades, sinó que suposa un pas de gegant per al teixit empresarial de la Comunitat Valenciana, que veu al hidrogen verd a Espanya com una alternativa real per reduir la seva dependència dels combustibles fòssils.
El recolzament financer dels fons europeus
El Ministeri per a la Transició Ecològica, a través de l'IDAE, ha donat el vistiplau a la reassignació de fons procedents del programa europeu IPCEI Hy2USE. Aquests 211 milions d'euros se sumen a 15 milions més que ja s'havien concedit prèviament a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. És evident que l'aposta per la sobirania energètica és una prioritat per a les institucions, que busquen alinear aquest tipus de projectes amb l'estratègia comunitària Accelerate EU per blindar la independència energètica d'Europa davant de mercats exteriors.
El més curiós d'aquesta operació és que el finançament estava inicialment destinat a altres punts de la geografia espanyola, però finalment s'ha decidit que Castelló és el lloc idoni per executar aquesta inversió. Gràcies a això, l'aliança entre la petroliera i l'elèctrica podrà estudiar com escalar la potència de l'electrolitzador en futures fases. Tot i que ara mateix se centren en els 25 MW operatius, el full de ruta contempla assolir capacitats molt més grans de cara a la propera dècada, buscant fins i tot la possibilitat d'exportar l'excedent de producció a la resta del continent.
Tecnologia d'avantguarda i reducció d'emissions
Al pla tècnic, la planta utilitza un procés d'electròlisi per separar les molècules d'aigua utilitzant electricitat d'origen 100% renovable, provinent de parcs eòlics i solars gestionats per Iberdrola. Amb aquesta tecnologia, s'espera generar unes 2.800 tones d'hidrogen verd cada any, cosa que permetrà substituir l'ús d'hidrogen gris -obtingut a partir de gas natural- en els processos de la refineria. L'impacte ambiental és directe i tangible: es deixaran d'emetre unes 23.000 tones de CO2 a l'atmosfera anualment, xifra similar a la que produirien uns 5.000 vehicles circulant durant el mateix període.
El projecte no camina només a nivell empresarial, ja que compta amb la participació activa de l'Institut Tecnològic de l'Energia (ITE) de València. Aquesta col·laboració assegura que la innovació i el coneixement tècnic es quedin a la regió, fomentant una cadena de valor industrial innovadora. A més, la planta de Castelló té totes les paperetes per convertir-se en la instal·lació operativa més gran d'aquest tipus a Espanya per a l'any 2026, cosa que situaria la província al mapa mundial de les energies renovables aplicades a la indústria.
Una pilota d'oxigen per a la ceràmica i la química
Un dels punts més interessants d'aquesta iniciativa és la capacitat per ajudar altres sectors que ho tenen molt difícil per deixar de contaminar. Parlem de la indústria ceràmica i la química, dos dels motors econòmics de Castelló que consumeixen ingents quantitats de gas natural als seus forns i processos tèrmics. L'hidrogen verd es presenta com la solució perquè aquestes empreses puguin reduir la seva petjada de carboni sense perdre competitivitat, oferint-los un combustible net produït de manera local i estable.
La substitució del gas natural per hidrogen renovable no és només una qüestió d'ecologia, sinó també de supervivència econòmica en un mercat europeu cada vegada més estricte amb les emissions. En produir-se a la pròpia refineria de bp, es facilita la logística i es crea un ecosistema industrial més robust. De fet, el pla de descarbonització de la refineria és ambiciós i inclou altres potes com la fabricació de biocombustibles de segona generació a partir d'olis usats, formant un complex energètic integral que mira directament el futur sostenible.
L?avenç de les obres il?arribada d?aquests nous fons confirmen que la transició energètica a Castelló ha passat de ser una promesa a una realitat palpable. Amb la posada en marxa imminent de la primera fase i la mirada posada el 2026 per liderar el sector a nivell nacional, la província s'assegura un paper protagonista en la descarbonització de la indústria pesant. Aquesta transformació, recolzada per la col·laboració publicoprivada i el suport de la Unió Europea, marca l'inici d'una etapa on el hidrogen produït de forma neta serà el principal aliat per mantenir el pols industrial de la regió de manera respectuosa amb el medi ambient.



