Quin ensurt s'han endut els veïns de la zona aquest diumenge quan, poc abans de les tres de la tarda, una densa i fosca fumera va començar a elevar-se des de les instal·lacions del Centre de Tractament de Residus (CTR). El succés, que va tenir lloc al quilòmetre 3,900 de la carretera DSA-660, no va trigar a despertar la lògica preocupació en ser perfectament visible des de localitats com Moriscos i fins i tot des de Salamanca capital, cosa que va generar una cascada de més de cinquanta trucades als serveis d'emergències alertant de la magnitud de les flames.
La rà pida resposta dels equips d'extinció va permetre que, tot i que resultava l'incendi a simple vista, la situació es pogués controlar i perimetrar amb agilitat durant la mateixa jornada. Segons han confirmat diverses fonts oficials, l'incident no ha provocat danys personals, encara que sà que va obligar a un desplegament de seguretat important per evitar que el foc saltés a altres zones del complex o posés en risc els treballadors que es trobaven al lloc.
Origen de les flames al complex de Gomecello
Tot apunta que el foc es va iniciar concretament a l'à rea destinada als residus de tipus voluminós, un espai acotat dins del recinte on s'acumulen estris de grans dimensions. Tot i que les causes exactes encara estan sota una investigació tècnica, la combustió d'aquests materials va ser la responsable d'aquella columna de fum tan cridanera que va posar en alerta mitja provÃncia. Per sort, en estar la zona ben delimitada, els professionals van poder atacar el focus de manera directa des dels primers minuts.
Des de la Diputació de Salamanca han volgut recalcar que encara que l'incendi ha estat molt escandalós per la naturalesa del que s'estava cremant, en cap moment es va veure compromesa l'estructura principal de la planta. Això ha estat fonamental perquè el centre no hagués de tancar ni tan sols de forma temporal, mantenint el seu ritme de treball habitual mentre els operaris i bombers remataven les tasques de refredament al perÃmetre afectat.
Un operatiu d'emergència coordinat
Per sufocar aquest incendi de gran magnitud, es va fer necessari un treball en equip entre diferents institucions. Al lloc es van desplaçar inicialment nou efectius dels parcs de Villares de la Reina i Ledesma, que van comptar amb el suport de dues autobombes i vehicles nodrissa. No van estar sols en aquesta batalla contra el foc, ja que la Junta de Castella i Lleó també va acostar l'espatlla enviant dues autobombes rurals més amb sis operaris més per assegurar que les flames no s'estenguessin pels voltants.
Un detall molt important en la gestió d‟aquest incident va ser la col·laboració de la pròpia empresa gestora del CTR. Van posar a la disposició de l'operatiu maquinà ria pesada i palistes, que van resultar clau per moure els residus i facilitar que l?aigua dels bombers arribés fins al cor de l?incendi. Mentrestant, diverses patrulles de la Guà rdia Civil es van encarregar de coordinar la seguretat als accessos i vigilar que ningú s'acostés gaire a la zona de perill per pura curiositat.
Evolució favorable i consells per a la població
Amb el pas de les hores, la situació va passar de ser una emergència activa a una fase de vigilà ncia. Ja entrada la nit, la evolució va ser molt més positiva del que s'esperava al principi, cosa que va permetre que la majoria dels camions de bombers es retiressin de manera escalonada. Únicament es va quedar de guà rdia una autobomba nodrissa per vigilar possibles reproduccions, una cosa molt comuna en aquest tipus d'incendis on els materials poden seguir acumulant calor a l'interior durant força temps.
Com a mesura de precaució, les autoritats van recomanar als veïns dels municipis limÃtrofs que, si notaven olor de cremat o veien que el fum baixava arran de terra, tanquessin portes i finestres a casa. No és que hi hagués un risc quÃmic extrem, però sempre és millor evitar respirar aquest aire carregat, especialment per a persones amb problemes respiratoris o nens, a més d'aconsellar que no es fes esport a l'aire lliure a les zones on la columna de fum fos més densa.
Avui dia, la planta de Gomecello funciona amb total normalitat i l'incendi es dóna per estabilitzat, deixant que les restes acabin la seva combustió de forma controlada dins là rea ja perimetrada. És una tècnica habitual en aquests casos per assegurar que no quedin caliu ocults. Grà cies a la perÃcia dels serveis de l'SPEIS ia la rà pida coordinació de tots els mitjans implicats, el que podria haver estat un desastre ambiental s'ha quedat en un ensurt morrocot que, afortunadament, no ha deixat de lamentar ferits ni danys materials irreparables a la infraestructura salmantina.