La vuitena ciutat de Brasil, Mundialment coneguda per la seva planificació urbana, les seves innovacions en matèria ecològica, la seva xarxa de transports i la seva qualitat de vida, ha perdut en els darrers anys part de capacitat d'innovació, un tret que la va distingir a les dècades de 1970 i 1980. Tot i això, continua sent un cas destacat en l'anàlisi de sostenibilitat urbana .
Es podria pensar que estem davant del final d'un mite, però no és tan senzill. Encara que en el seu moment Curitiba va ser considerada la ciutat model de Amèrica Llatina pels seus avenços en transport i sostenibilitat, ara enfronta reptes similars als d'altres grans metròpolis brasileres: explosió demogràfica i expansió urbana. Aquestes dificultats típicament anàrquiques han afectat moltes ciutats, però Curitiba continua sent un referent en molts aspectes clau.
Entre els anys 1970 i 2023, la població de Curitiba ha crescut de manera exponencial, passant de 650.000 a més de 1,850,000 habitants. Aquest increment de població ha comportat greus problemes de congestió i contaminació, que se sumen a una creixent desigualtat social. Als barris marginals del sud de la ciutat, per exemple, la proliferació d'assentaments irregulars des dels anys 80 ha generat importants borses de pobresa.
Història de sostenibilitat de Curitiba
El desenvolupament sostenible de Curitiba no va ser casual. Als anys 70, l'alcalde Jaume Lerner va impulsar una visió clara: fer de Curitiba una ciutat a escala humana. Sota aquesta filosofia, es va donar prioritat al transport públic i les àrees de vianants sobre els automòbils privats, creant espais on les persones es poguessin moure amb facilitat. D'aquesta manera, es va vianar el centre històric amb la creació del 'Calçadão da Rua XV', el primer carrer de vianants de Brasil.
Una de les innovacions més notables va ser el desenvolupament del sistema exclusiu d'autobusos Bus Rapid Transit (BRT). Aquest sistema era revolucionari en el seu temps: els autobusos biarticulats circulaven per carrils exclusius i feien servir estacions avançades on els passatgers pagaven abans de pujar. Aquesta eficiència va augmentar la capacitat de transport, va reduir emissions de carboni, i el sistema va ser replicat a ciutats de tot el món, com Bogotà i Ciutat de Mèxic.
Curitiba també destaca per la xarxa de parcs i àrees verdes, amb 52 m² d'àrees verdes per habitant, superant amb escreix els 15 m² recomanats per l'OMS. Amb més de 28 parcs i boscos, la ciutat ha fet un treball exemplar en la restauració de pedreres i zones industrials per convertir-les en àrees verdes públiques.
Innovacions contínues
Tot i els reptes recents, Curitiba continua innovant. Un exemple és la plataforma Curitiba Intel·ligent, que digitalitza serveis municipals i permet als ciutadans accedir a tràmits en línia. A més, l'ampliació d'aplicacions per optimitzar el transport públic i monitoritzar el trànsit a temps real ajuda a mitigar els problemes de congestió.
Un altre projecte destacat és el PlanClima, emmarcat en la lluita contra el canvi climàtic. Aquest pla inclou la transició cap a autobusos elèctrics i iniciatives com la creació de la Piràmide Solar, una planta solar instal·lada en un antic abocador que ara genera energia renovable.
Des del 2024, la ciutat també treballa en la implementació d'autobusos totalment elèctrics, una mesura clau no només per millorar la sostenibilitat ambiental, sinó també per fer front als reptes de mobilitat.
Educació i participació ciutadana
Una part crucial de l'èxit de Curitiba ha estat el seu enfocament educatiu. Des d'hora, l'administració ha promogut la educació ambiental. Programes escolars i campanyes públiques fomenten la consciència sobre temes com el reciclatge. De fet, la ciutat ha aconseguit una taxa de reciclatge del 70%, gràcies als punts de recol·lecció i cooperatives de recicladors.
El programa 'Canvi Verd', on els ciutadans poden intercanviar residus reciclables per aliments, hi ha jugat un paper determinant en la inclusió social. Aquest programa no sols gestiona residus de manera eficient, sinó que també ofereix una xarxa de suport a les comunitats més desafavorides, combinant sostenibilitat i ajuda social.
Mobilitat urbana i transport sostenible
El sistema de transport de Curitiba continua sent un dels més avançats d'Amèrica Llatina. El BRT, que va ser pioner el 1974, ha evolucionat amb els anys. Un dels principals avenços és el inter 2 o Ligeirinho, autobusos que prenen rutes més ràpides i còmodes, cosa que ha millorat l'eficiència del transport i ha reduït els temps de viatge en trajectes llargs.
Curitiba també aposta per la mobilitat activa: compta amb més de 100 quilòmetres de ciclovies, cosa que fomenta l'ús de la bicicleta i redueix la dependència de vehicles privats. A més a més, amb la implementació de noves rutes d'autobusos elèctrics el 2024, s'estima que el 70% dels ciutadans no dependran de l'automòbil privat.
La ciutat també ha integrat tecnologies avançades a la gestió del transport, amb sistemes digitals que permeten als usuaris comprovar rutes i temps d'espera en temps real. Aquestes tecnologies milloren l'eficiència i l'accessibilitat del sistema de transport.
Cal ressaltar la implementació del sistema de bicicletes compartides, que reforça el compromís de Curitiba amb la sostenibilitat. Amb estacions intel·ligents i bicicletes elèctriques operades per Tembici, la ciutat promou un transport saludable, reduint les emissions de CO2.
Tot i els reptes, Curitiba segueix apostant per un urbanisme inclusiu, que prioritza les persones i fomenta un estil de vida més verd. La implementació de polítiques públiques que busquen reduir la dependència de l'automòbil privat ha transformat Curitiba en una urbs més amable i connectada.
Curitiba continua sent un exemple de planejament urbà sostenible. Amb mesures innovadores i una participació ciutadana activa, la ciutat ha aconseguit mantenir la seva posició com a referent global en termes de sostenibilitat, educació ambiental i mobilitat urbana. Però, malgrat el seu èxit, enfronta desafiaments comuns a les grans ciutats, com ara la desigualtat social i el creixement demogràfic.