El biometà ha passat en els darrers anys de ser una alternativa incipient convertir-se en una de les peces clau per al futur energètic d'Espanya. Aquest gas renovable, obtingut a partir de la transformació de residus orgànics com purins, fems, restes agrícoles o residus alimentaris, no només ajuda a reduir emissions, sinó que també es pot integrar directament en les infraestructures de gas natural existents, facilitant la descarbonització sense grans costos addicionals.
L'aposta pel biometà afavoreix la transició ecològica y genera oportunitats al medi rural, posicionant agricultors i ramaders com a protagonistes en la producció d'energia verda i facilitant l'economia circular mitjançant la valorització de residus.
La plataforma 'Gas Verde, Sí': una aliança per a l'impuls del biometà
Amb l'objectiu d'accelerar el desenvolupament del biometà, productors, distribuïdors de gas, associacions agràries, representants de la indústria i del món rural han unit forces a la iniciativa 'Gas Verde, Sí'. Aquesta plataforma neix per reclamar que el biometà sigui considerat part essencial del mix energètic renovable espanyol, insistint en la necessitat d'eliminar barreres regulatòries i agilitzar els tràmits administratius per facilitar la instal·lació de noves plantes i l'ús d'aquest gas a sectors de difícil electrificació.
Entre les principals demandes destaquen: un marc legislatiu clar, la agilització de llicències i reconèixer el paper estratègic del biometà sense sol·licitar subvencions especials, sinó condicions justes per competir amb altres fonts netes. Els promotors subratllen que Espanya podria cobrir la totalitat de la demanda domèstica de gas amb aquest recurs, utilitzant l'actual xarxa de distribució, i sense necessitat de substituir l'equipament existent a les llars.
Oportunitats socioeconòmiques i reptes pendents
El potencial del biometà a Espanya és enorme: hi ha capacitat per reutilitzar més de 120 milions de tones anuals de residus orgànics, el que suposaria més de 21.000 llocs de treball directes i l'atracció de prop de 40.000 milions d'euros en inversions, especialment en zones rurals que veuen al biometà un instrument per fixar població i revitalitzar activitats agrícoles i ramaderes.
No obstant això, el desenvolupament del sector s'enfronta a importants desafiaments. La manca d'un marc regulador adequat i l' lentitud en els processos administratius frenen el seu avenç, deixant Espanya en una posició secundària respecte a països europeus com França, Dinamarca o Alemanya, on el biometà ja té una presència significativa en el subministrament energètic. A més, bona part de la producció espanyola s'exporta a altres nacions, perdent l'oportunitat d'aprofitar el potencial intern i atreure noves indústries.
Projectes i avenços: noves plantes, inversió i territoris
Andalusia lidera actualment el desenvolupament d'instal·lacions, amb 21 plantes generant gairebé 34 MW i una trentena de projectes en tramitació que, si es materialitzen, mobilitzaran més de 1.400 milions d'euros i crearan al voltant de 3.500 llocs de treball. En comunitats com la Comunitat Valenciana, l'auge d'explotacions ramaderes ha propiciat iniciatives empresarials de gran envergadura: Dafo Ecoenergy, Ence Biogas i Azora Capital figuren entre les companyies que impulsen noves plantes de valorització de residus per a l'obtenció de biometà, amb inversions que oscil·len des d'1,8 fins a més de 20 milions d'euros per projecte Aquests desenvolupaments no només transformen residus en energia, sinó que a més produeixen adobs orgànics i foment.
La demanda de solucions per al tractament de residus agropecuaris i la reducció d'emissions està impulsant una xarxa creixent d'instal·lacions a diverses províncies, com Castelló i Jaén, on tant empreses com administracions busquen aprofitar els recursos del sector primari.
Impacte ambiental i acceptació social: claus per a un desplegament responsable
Tot i que els beneficis del biometà són clars, la implantació de noves plantes genera inquietuds a les comunitats properes. Entre els motius principals de preocupació destaquen la gestió d'olors, possibles emissions de gasos contaminants com metà, amoníac o sulfur d'hidrogen, i l'increment del trànsit pesant en àrees rurals.
L'experiència europea demostra que la acceptació social depèn en gran mesura de la transparència i la gestió adequada dels riscos. Per minimitzar impactes, es recomana ubicar les instal·lacions lluny de nuclis poblats, aplicar les millors tècniques disponibles en el disseny i operació de plantes, i establir plans de vigilància ambiental que garanteixin la seguretat i el compliment dels estàndards. La implicació de les comunitats locals des de l'inici dels projectes i la comunicació transparent és fonamental per superar el rebuig i convertir el biometà en una font d'oportunitats compartides.
Gràcies a aquests avenços ia l'esforç de múltiples actors, Espanya té la possibilitat de convertir-se en referent europeu en la producció i ús del biometà, aprofitant el seu enorme potencial agrícola i ramader, així com la seva xarxa de distribució moderna. És crucial que la voluntat política, la simplificació de tràmits i la implementació de solucions sostenibles responguin als desafiaments ambientals i socials que planteja el territori.