Es nota que les coses estan canviant en la gestió energètica dels nostres campus, i és que la Universitat de Santiago de Compostel·la s'ha embolicat la manta al capdavant amb una infraestructura que farà parlar. Amb la posada de llarg de la nova xarxa de calor amb biomassa al Campus de Lugo, la institució no només busca estalviar uns euros, sinó donar un cop d'efecte al seu compromÃs real amb el medi ambient i el desenvolupament local de la regió.
Aquesta iniciativa, que ha comptat amb un suport econòmic important grà cies als fons Next Generation, suposa dir adéu a les velles calderes de gasoil que ja demanaven la jubilació a crits. Al final, es tracta d'aprofitar allò que tenim més a mà , com és la fusta de les muntanyes gallecs, per generar una calefacció molt més neta i eficient per als estudiants i el personal docent.
Un desplegament tècnic per proveir nou complexos universitaris
El que s'ha muntat al costat de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria no és pas petit, ja que la central tèrmica compta amb cinc calderes de tecnologia punta que sumen una potència impressionant. Aquest cervell energètic s'encarrega de repartir aigua calenta a través de quilòmetres de canonades soterrades, connectant punts tan emblemà tics com la Facultat de Veterinà ria o la Biblioteca Intercentres sense que els usuaris notin cap diferència en el confort diari.
Perquè el sistema no es quedi penjat si hi ha algun contratemps amb el subministrament, s'han instal·lat sitges amb capacitat perquè tot funcioni a ple rendiment durant més de quinze dies d'autonomia total. És una manera d'assegurar que, fins i tot als hiverns més durs de Lugo, la calefacció no falti a les aules ni a la residència Bal i Gay, eliminant de passada els riscos de tenir combustibles inflamables dins dels edificis educatius.
Impacte ambiental i beneficis per a l'economia de GalÃcia
El que més crida l'atenció d'aquest projecte és la drà stica reducció de la petjada de carboni, ja que s'espera evitar el llançament de més de dos milions de quilos de CO2 a l'atmosfera cada any. És una xifra que mareja una mica, però que es tradueix que gairebé la totalitat de les emissions que abans generava la calefacció del campus simplement desapareixeran grà cies a l'ús de l'estella forestal.
A més del tema ecològic, la jugada té un component econòmic molt interessant perquè el combustible no ve de l'altra punta del món, sinó del sector forestal gallec, fomentant el ocupació a les zones rurals del nostre entorn. Això tanca un cercle molt positiu on la universitat es converteix en un motor de sostenibilitat que no només ensenya teoria, sinó que l'aplica a les seves pròpies instal·lacions per millorar la vida de tothom.
Aquesta transformació cap a un model energètic més responsable situa les instal·lacions lluernes a l'avantguarda de les energies renovables a l'à mbit acadèmic espanyol. Amb una inversió que ronda els cinc milions d'euros, es garanteix un sistema de climatització que serà referent per a altres institucions que busquin descarbonitzar els seus edificis de manera efectiva. En deixar de banda els combustibles fòssils i apostar per recursos renovables de proximitat, s'assegura un futur més net i estable per a les properes generacions d'universitaris que passin per aquestes aules.