el carbó segueix ocupant un paper central en el panorama energètic i econòmic mundial, enfrontant-se a importants desafiaments derivats de la transició energètica, factors geopolítics i pressions socials. La realitat d'aquest mineral, tan fonamental durant dècades, varia notablement a diferents regions del món, com demostren els darrers moviments en el comerç internacional i els canvis en polítiques energètiques.
Encara que cada vegada més països aposten per reduir la seva dependència del carbó i avançar cap a alternatives renovables, les xifres i els fets demostren que el seu pes continua sent rellevant, tant a nivell econòmic com social. Les exportacions, l'evolució dels preus i les tensions en sectors clau evidencien que el final del carbó, encara que cada cop més proper a determinats països, encara no s'ha materialitzat globalment.
El carbó colombià i les exportacions a Israel
A l'agost de l'any passat, el Govern colombià liderat per Gustau Petro va anunciar un bloqueig de les exportacions de carbó colombià a Israel, en protesta per les operacions militars a Gaza. Tot i això, la realitat comercial s'ha imposat sobre la política: el flux de carbó cap a Israel amb prou feines s'ha vist alterat. Colòmbia es manté com major proveïdor de carbó per a l'energètica estatal israeliana, amb xifres que reflecteixen la sortida constant de vaixells des de ports com Santa Marta i Ciénaga. Entre setembre i abril, es van comptabilitzar 1,24 milions de tones exportades, segons dades de Standard & Poor's.
Multinacionals com Drummond i Glencore, que extreuen el mineral al nord de Colòmbia, concentren el gruix dels beneficis. El decret, sense contemplar sancions clares ni multes, ha esdevingut una mesura política més que efectiva, segons experts del sector. La maquinària del Tractat de Lliure Comerç entre Colòmbia i Israel continua funcionant, mentre que les empreses prioritzen els contractes ja signats sobre possibles vetos reguladors.
El procés administratiu per acreditar contractes previs al decret s'ha tornat més complex i lent, però, a la pràctica, la ruta comercial de carbó entre els dos països segueix operant més del 90% de la seva capacitat habitual.
Condicions internacionals i volatilitat del preu del carbó
El preu internacional del carbó mineral continua fluctuant a causa de diversos factors. A finals de juny, la tona mètrica se situava en poc més de 107 dòlars, un 12% més que a començaments de mes, segons el Ministeri d'Economia de República Dominicana. Entre els principals motius, destaquen les pertorbacions climàtiques a Austràlia, important exportador mundial, i la política de aranzels imposada per la Xina al carbó dels Estats Units, cosa que ha forçat a redirigir fluxos comercials cap a altres destinacions com Sud-amèrica o Índia.
Des del costat de la demanda, l'avenç de la producció interna a gegants com la Xina i l'Índia, juntament amb l'increment d'energies renovables, ha afectat el comerç de carbó tèrmic internacional. A més, països com Corea del Sud i Taiwan estan orientant el mix energètic cap a fonts alternatives, pressionant encara més els preus. Tot i això, el Japó ha incrementat les seves compres, mostrant les diferents estratègies de transició energètica a Àsia.
La crisi de la indústria del carbó a Rússia
En contrast amb la relativa estabilitat del sector a Sud-amèrica, la indústria del carbó russa travessa una crisi profunda. El Ministeri d'Energia del país xifra en 51 el nombre d'empreses (mines i explotacions a cel obert) que han tancat o estan a punt del tancament, amb pèrdues estimades en 1.300 milions de dòlars a finals de l'any passat i una situació que es continua agreujant.
Per intentar pal·liar la crisi, el Govern rus ha posat en marxa mesures com ara ajornaments fiscals i reestructuració de deute, a més d'ajudes específiques per compensar costos logístics associats a les exportacions, especialment a Sibèria, però, els senyals de tensió, tant al sector bancari com entre els principals operadors industrials, apunten a problemes de fons més greus i difícils de revertir.
Europa accelera la transició: mínims històrics del carbó i apogeu de l'energia solar
La Unió Europea ha registrat en els últims mesos diverses fites històriques quant a la reducció de l'ús del carbó a la generació elèctrica. Per primera vegada, la energia solar ha superat qualsevol altra font al mix elèctric europeu, arribant al 22,1% al juny i relegant el carbó a la seva quota més baixa: amb prou feines el 6,1% de l'electricitat de la UE prové d'aquest mineral.
Països històricament dependents del carbó, com Alemanya i Polònia, han reduït la seva participació a mínims històrics, mentre que deu estats europeus ja no utilitzen el carbó en absolut en la generació elèctrica. Espanya i Eslovàquia planegen eliminar-lo completament properament.
L'avenç imparable de les renovables i el suport social majoritari a la transició acceleren aquest procés, encara que els experts apunten a la necessitat de noves inversions en emmagatzematge i xarxes intel·ligents perquè l'eliminació total del carbó sigui una realitat sostenible durant tot l'any.
Els reptes per al carbó no són menors. Les projeccions internacionals situen Àsia com la regió clau per al futur consum i preu del mineral, mentre que a Europa i l'Amèrica Llatina creixen els dubtes sobre la seva viabilitat a mitjà termini. La transició energètica, els factors geopolítics i les pressions climàtiques escriuran els propers capítols de la història del carbó al món.
