Resulta difícil de creure que, mentre a Europa ens preocupa el preu del quilowatt hora per posar el rentaplats, a la resta del globus la realitat sigui tan dispar. Les dades més recents donen una xifra que ens hauria de fer reflexionar: 655 milions de persones no tenen electricitat a casa seva, una situació que no només apaga bombetes, sinó que frena en sec qualsevol oportunitat de desenvolupament econòmic o social a les regions més vulnerables.
Aquesta escletxa no és un problema estancat, sinó que sembla haver agafat una inèrcia perillosa. Tot i que moltes zones del planeta han fet els deures i s'acosten a una cobertura total, l'informe sobre el progrés energètic adverteix que el ritme d'electrificació s'ha de triplicar si volem complir amb els objectius internacionals abans que s'acabi aquesta dècada. La seguretat energètica s'ha posat al punt de mira de tots els governs, però les solucions no estan arribant amb la mateixa rapidesa a tots els racons per igual.
La paràlisi del progrés a l'Àfrica subsahariana
Si posem la lupa sobre el mapa, és evident que el continent africà és el que s?està emportant la pitjor part d?aquesta crisi. A l'Àfrica subsahariana, més de 560 milions de ciutadans viuen a dues espelmes, fet que suposa una càrrega desproporcionada que llasta el seu futur. Per si això fos poc, la taxa d'accés mundial s'ha estancat en un 92%, i el creixement anual de les connexions s'ha reduït pràcticament a la meitat si ho comparem amb el que s'aconseguia fa deu anys.
La diferència entre viure en una ciutat o al camp marca un abisme insalvable en aquestes regions. Mentre que als nuclis urbans la infraestructura sol arribar amb més facilitat, a les zones rurals de l'Àfrica Subsahariana el dèficit de persones sense connexió ha augmentat de forma alarmant, passant de 376 milions el 2010 a gairebé 450 milions en l'actualitat. Això demostra que les polítiques actuals no estan sent suficients per assolir els que viuen lluny de les grans capitals.
Perquè ningú es quedi enrere, no n'hi ha prou amb llençar cables; cal que l'energia sigui pagable. L'assequibilitat és ara mateix el gran mur que moltes llars no poden saltar. Fins i tot quan hi ha pals elèctrics a prop de casa, el cost d'enganxar-se a la xarxa o les factures mensuals bàsiques són prohibitives per a famílies que lluiten per allò més essencial, cosa que obliga a buscar mecanismes de finançament molt més imaginatius i humans.
Salut pública i estancament de la inversió
El problema no acaba en la manca de llum, sinó que es trasllada directament als fogons. Uns 2.000 milions de persones, una quarta part de la humanitat, segueixen cuinant amb llenya, carbó o querosè, cosa que converteix l'aire de casa seva en un verí invisible. De fet, l'OMS alerta que tres milions de morts anuals estan directament relacionades amb la contaminació per fums domèstics, afectant especialment dones i nens que passen més temps a la llar.
Pel que fa a les energies netes, no tot són males notícies, encara que hi ha matisos importants. És cert que les renovables ja generen més del 30% de l'electricitat mundial i que la capacitat per persona ha aconseguit un rècord històric, però la distribució és menys justa. Mentre que als països amb rendes altes es generen més de 1.200 watts per habitant, a les nacions més pobres aquesta xifra cau dràsticament fins a superar els 33 watts, una quantitat ínfima que amb prou feines donaria per mantenir un parell de bombetes enceses.
El més preocupant de tot és que, just quan fa falta més diners, els fluxos financers internacionals cap als països menys desenvolupats han enganxat una baixada. S'ha registrat una caiguda de l'11% en el suport a l'energia neta en aquestes zones i ha deixat la inversió en nivells que no cobreixen ni de lluny les necessitats bàsiques. A més, la major part d'aquests diners arriben en forma de deute, cosa que suposa una soga al coll per a economies que ja estan força asfixiades per la crisi global.
Per redreçar el rumb, és fonamental que el lideratge polític internacional deixi de mirar cap a una altra banda i es prengui seriosament l'eficiència energètica. Reforçar les mesures en tots els sectors no només serveix per protegir el planeta, sinó que és la via més ràpida per reduir costos i emissions d'un cop de ploma. Al final, assegurar que cada llar tingui un endoll i una cuina digna no és només una qüestió de cables i volts, sinó un imperatiu de salut i justícia social que definirà el nostre èxit com a societat global els propers anys.