La mobilitat elèctrica a Espanya està vivint un moment de transformació força intens, on es barregen les ganes d'avançar amb alguns obstacles tècnics que no acaben de desaparèixer. A hores d'ara, el país ja compta amb més de 55.000 punts de recàrrega d'accés públic després d'un creixement del 3,8% el primer trimestre, i destaca especialment la xarxa d'alta potència. Tot i això, no tot és de color de rosa, ja que una part important de la infraestructura instal·lada, concretament uns 17.073 carregadors, encara no es troben operatius per diversos motius burocràtics o tècnics.
Perquè la transició al cotxe elèctric sigui una realitat palpable per al ciutadà corrent, és fonamental que la xarxa de mobilitat elèctrica creixi a Espanya no només en nombre, sinó també en fiabilitat i facilitat dús. En aquest sentit, diverses administracions locals i empreses privades han posat les piles per omplir el mapa d'endolls. La inversió acumulada en aquest sector ja és de 1.290 milions d'euros fins a finals del 2025, un esforç econòmic que busca que ningú no es quedi tirat i que la famosa «ansietat per l'autonomia» sigui aviat una cosa del passat.
Impuls municipal i fons europeus per a la càrrega pública
Un dels moviments més destacats ha estat a Santa Cruz de Tenerife, on l'Ajuntament ha decidit cedir la gestió dels seus punts al Cabildo per integrar-los en una xarxa insular molt més eficient. Aquest acord, que durarà inicialment sis anys, es recolza en els fons Next Generation de la Unió Europea per garantir que els ciutadans tinguin recursos de mobilitat neta. Una cosa semblant passa a la Ruta del Vi de Roda, a Castella i Lleó, on s'han instal·lat carregadors a dotze municipis rurals perquè el turisme enològic no estigui renyit amb el respecte al medi ambient, fomentant l'ús de vehicles elèctrics a zones menys poblades.
D'altra banda, a ciutats com Lugo s'està vivint una estrena llargament esperada, ja que la localitat gallega instal·larà els seus primers punts a la via pública, incloent-hi carregadors per a bicicletes elèctriques i patinets. Mentrestant, a Madrid, l'ajuntament de Boadilla del Monte ha decidit no només ampliar la xarxa, sinó també millorar la potència dels equips existents, passant de 22 kW a 30 kW i transformant carregadors simples en estacions dobles. Això permet que dos cotxes carreguin alhora, una solució molt pràctica per evitar esperes innecessàries als punts més concorreguts del municipi.
L'aposta del sector comercial: rapidesa i conveniència
El sector privat no es queda enrere i ha entès que oferir una bona càrrega és un reclam fantàstic per als clients. Un clar exemple és el Centre Comercial Gran Via de Vigo, que ha sumat 18 noves places amb diferents potències, arribant fins i tot als 200 kW a les seves opcions ultraràpides. Aquesta varietat permet que l'usuari esculli la velocitat de càrrega segons el temps que planegi passar de compres o al cinema. També a Galícia, l'Autoritat Portuària de la Corunya ha donat llum verda perquè empreses com Zunder i Iberdrola instal·lin preses d'energia 100% renovable a zones estratègiques com la Llotja o l'entorn de la Casa del Mar.
Al món dels hipermercats, Carrefour ha pres la davantera amb una estratègia basada en la potència i la simplicitat. Amb carregadors que van des dels 50 kW fins als 150 kW a més de cinquanta centres, la companyia francesa permet recuperar autonomia de forma ràpida mentre s'omple el carret. A més, han simplificat el procés permetent el pagament directe amb targeta bancària en molts dels seus punts, evitant el destorb d'haver de baixar una aplicació diferent per a cada pal que trobem al camí. Els preus oscil·len entre els 0,38 €/kWh i els 0,46 €/kWh, amb avantatges addicionals per als socis del seu club, que es poden informar sobre les tarifes nocturnes per a cotxe elèctric per optimitzar la despesa.
Transparència i assignatures pendents al sector
Tot i això, l'expansió física dels cables no és l'únic repte, ja que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha donat un toc d'atenció important. Segons el supervisor, el sistema actual dificulta que els conductors sàpiguen realment quant els costarà el servei. Moltes vegades hi intervenen tants actors, des del propietari del carregador fins al proveïdor de mobilitat, que el preu final és confús per a l'usuari. La CNMC demana que s'especifiqui clarament qui fixa la tarifa i que s'hi incloguin tots els costos, com ara l'inici de càrrega o el temps d'ocupació, perquè no hi hagi sorpreses en rebre la factura.
Aquest escenari ens dibuixa un panorama on la infraestructura de recàrrega elèctrica a Espanya avança amb pas ferm, però encara necessita polir detalls importants de transparència i agilitat administrativa. La col·laboració entre ajuntaments i empreses és clau perquè els més de 55.000 punts instal·lats funcionin a ple rendiment i siguin fàcils dusar per a qualsevol conductor. Amb la mirada posada el 2026, any en què entraran en vigor noves normatives europees sobre l'enviament de dades dinàmiques, l'objectiu és que carregar un cotxe sigui tan senzill i clar com fer un cafè, independentment de si som al centre d'una gran ciutat o recorrent una ruta turística rural.
