La gestió dels residus de l'oliverar a la comarca de Baena ha arribat a un punt de no retorn que requereix solucions urgents. Durant les darreres dècades, el sector ha passat d'abocar alpechines als rius a acumular-los en milers de basses, però el canvi en els sistemes d'extracció d'oli ha generat un emperjo amb una humitat tan alta Els mètodes tradicionals d'assecat ja no són suficients. Aquesta situació ha posat de manifest la necessitat d'evolucionar cap a sistemes més moderns i sostenibles que permetin l'eliminació de milers de tones de subproductes sense posar en perill l'activitat dels molins d'oli d'oliva locals.
En aquest context, la proposta d'Oleícola El Tejar, en aliança amb Vorn Bioenergy i Greenar, es presenta com una taula de salvació per evitar allò que molts experts ja qualifiquen com un imminent col·lapse industrial. La iniciativa busca transformar aquestes restes en energia neta, concretament en biometà, mitjançant un procés que promet ser un referent d'economia circular a tot Andalusia. Tot i això, el projecte no ha estat exempt de polèmica, despertant un intens debat entre la necessitat tècnica dels agricultors i les preocupacions ambientals dels veïns de la zona.
Una resposta tècnica per evitar el tancament de cooperatives
El president d'Oleícola El Tejar ha estat molt clar en explicar que les plantes d'assecatge actuals estan arribant al límit operatiu. Si no es posen en marxa noves infraestructures, l'excés d'aigua als subproductes impedirà que els trulls segueixin rebent oliva, cosa que obligaria a deixar la collita al camp en les properes temporades. La futura planta de biogàs no es planteja com un caprici empresarial, sinó com una eina essencial per evitar que el motor econòmic de Baena s'aturi a causa de l'acumulació de residus que ja no es poden gestionar com abans.
Des del consorci promotor s'insisteix que el 85% de la matèria primera que arribarà a la instal·lació serà exclusivament alpechín i alperujo del mateix sector oliverer. D'aquesta manera, es vol desmentir categòricament que es tracti d'un abocador de residus urbans. La tecnologia que es pretén implantar ja s'utilitza amb èxit a països com Alemanya, on milers de plantes similars conviuen amb els nuclis urbans sense generar problemes de salubritat o males olors, gràcies al fet que el procés es realitza de forma totalment hermètica.
Tecnologia punta i connexió a la xarxa de gasoductes
El projecte contempla una inversió important no només en la transformació del gas, sinó també en la distribució. L'empresa Nedgia Andalucía ja ha sol·licitat la declaració d'utilitat pública per construir una canonada de més d'un quilòmetre que connectarà la planta amb el gasoducte existent. Aquesta obra, pressupostada en uns 437.000 euros, permetrà injectar directament el biometà a la xarxa, convertint un residu problemàtic en un combustible que compleix els mateixos estàndards de qualitat que el gas natural convencional.
La infraestructura comptarà amb sistemes de control de darrera generació per monitoritzar en temps real la qualitat del gas. Mitjançant l'ús de cromatògrafs i analitzadors, s'assegura que només el biometà que compleixi requisits estrictes sigui injectat, garantint la seguretat de tot el sistema. A més, la durada prevista per a les obres de connexió és de només tres setmanes, minimitzant les molèsties al terreny i assegurant la restitució completa del paisatge vegetal després de la instal·lació de les canonades d'acer d'alta pressió.
Suport científic i beneficis mediambientals
La Universitat de Còrdova ha esdevingut un aliat clau per validar la viabilitat del projecte. Investigadors del Grup de Biocombustibles defensen que passar de la combustió tradicional a la digestió anaeròbica és fer un salt tecnològic de gegant. No es tracta només de produir energia, sinó de recuperar aigua apta per al reg i generar digestats, que són biofertilitzants de nova generació que tornaran als camps dels mateixos oliverers, tancant així el cicle de la matèria orgànica de forma eficient.
Per tranquil·litzar els habitants de Baena, els tècnics han detallat que la planta utilitzarà sistemes d'ultrasons i nanobombolles per neutralitzar qualsevol possible emissió d'olors. Així mateix, l'impacte en el trànsit rodat serà mínim en comparació d'un trull convencional; mentre que aquestes poden rebre centenars de camions diaris en plena campanya, la planta de biogàs tot just generarà entre vuit i deu desplaçaments al dia. És una manera de professionalitzar la gestió dels subproductes sense saturar les carreteres locals.
El front d'oposició i les al·legacions municipals
Tot i els avantatges exposats, el projecte s'enfronta a un mur de rebuig social i institucional. L'Ajuntament de Baena, encapçalat per la seua alcaldessa, ha presentat al·legacions tècniques i jurídiques contra l'autorització ambiental. La principal preocupació rau en la protecció del patrimoni arqueològic i el paisatge, a més del temor de part de la població que una instal·lació d'aquest calibre pugui afectar el turisme o la qualitat de vida. Col·lectius com Ecologistes en Acció també han estat molt actius, presentant desenes de documents per frenar el que consideren una macroplanta amb riscos ambientals.
Aquesta controvèrsia ha portat el consistori a plantejar un Pla Especial de Regulació d'Energies Renovables per posar ordre a aquest tipus d'instal·lacions. Tot i que la decisió final depèn de la Junta d'Andalusia, el volum d'al·legacions veïnals reflecteix un clima de desconfiança que els promotors intenten dissipar amb jornades informatives i transparència tècnica. L'associació Iponubensis també ha donat la veu d'alarma sobre possibles danys a jaciments històrics, fet que afegeix una capa més de complexitat a la tramitació administrativa de la planta a la zona d'Amarguilla.
La cruïlla en què es troba Baena posa en relleu la dificultat d'equilibrar el progrés industrial i la sostenibilitat ambiental en territoris amb una forta herència agrícola. El sector oliverer insisteix que no hi ha un pla B per gestionar els subproductes de manera viable a llarg termini, mentre que una part de la ciutadania reclama garanties absolutes que el seu entorn no es veurà alterat. La resolució d'aquest conflicte marcarà el camí de la transició energètica al cor d'Andalusia, on la valorització de les restes de l'oliverar sembla l'únic camí per garantir que l'oli d'oliva segueixi sent el motor de la comarca sense morir d'èxit pels seus residus.