El sector de la ramaderia extensiva a Espanya es troba en una cruïlla on el seu valor ambiental xoca de front amb les dificultats financeres que arrosseguen les famÃlies que en viuen. No és només una qüestió de produir carn o llet, sinó de mantenir vius uns paisatges que, sense la dent del bestiar, es convertirien en un polvorà de mala herba llest per cremar a l'estiu. A dia d'avui, el pasturatge tradicional s'ha revelat com el millor aliat per conservar la biodiversitat i frenar l'abandó dels nostres pobles, encara que la manca de suport institucional en certs punts posa en perill prà ctiques mil·lenà ries.
La situació s'ha tornat especialment espinosa per als pastors que encara s'atreveixen amb la transhumà ncia, un model que llangueix davant la indiferència d'algunes administracions que permeten la invasió il·legal de les canyades reials per part de finques particulars. Tot i aquestes nuvolades, diversos projectes europeus i regionals estan demostrant amb dades a la mà que, on hi ha ovelles i cabres pasturant, la qualitat dels sòls i la varietat d'espècies vegetals es disparen sense necessitat d'usar productes quÃmics o llavors artificials.
La protecció d'espècies amenaçades grà cies al pasturatge
Investigacions recents a Extremadura, Aragó i l'Alentejo portuguès, emmarcades en el projecte LIFE Agroestepes Ibèriques, han confirmat que les aus estepà ries més valuoses, com el sisó comú o l'avutarda, prefereixen els entorns gestionats per bestiar ovÃ. El manteniment d'aquestes explotacions és vital, ja que el bestiar crea zones de refugi i cria per a aquestes aus, a més de beneficiar altres espècies de gran interès com ara la perdiu vermella. Si la transhumà ncia es realitza a peu, les pastures descansen de forma natural durant mesos, permetent una recuperació de l'hà bitat que no s'aconsegueix amb cap altre mètode modern.
A la Serra de Gredos, l'aposta se centra en el bestiar cabrum a través d'iniciatives com BioPastoreo. AquÃ, l'objectiu és doble: salvar el trencalòs i millorar la vida dels cabrers. S'està treballant perquè productes com el formatge o el cabrit de muntanya compten amb segells que certifiquin el seu compromÃs amb la naturalesa, aconseguint aixà que el consumidor sà piga que amb la seva compra està ajudant a mantenir la muntanya net. La idea és que la conservació de la fauna i la butxaca dels productors vagin de la mà perquè el relleu generacional no sigui una utopia.
Estratègies regionals i una injecció econòmica necessà ria
Aragó i el PaÃs Valencià han pres la davantera en la creació d'estratègies especÃfiques per al sector. A terres valencianes, s'ha destinat una partida de 13,6 milions d'euros per a reforçar la competitivitat i modernització de les granges, cercant que els joves no vegin el camp com una condemna, sinó com una oportunitat de negoci sostenible. A més, s'han impulsat bonificacions fiscals totals per a la transmissió d'aquestes explotacions, eliminant traves com l'impost de successions perquè l'activitat no mori quan l'amo es jubili.
D'altra banda, l'administració aragonesa ha donat llum verda a plans que inclouen l'ús de R+D+i per aconseguir productes d'alt valor afegit. Es reconeix que la ramaderia extensiva és una eina fonamental contra el canvi climà tic i els incendis, però s'insisteix que els ramaders necessiten millorar la seva rendibilitat de manera urgent. Per això, es proposa la creació de taules de treball i una sinergia més gran amb els programes europeus que compensin els serveis ambientals que aquests professionals presten a la societat de forma gratuïta.
Infraestructures i control dels desafiaments sanitaris
Un dels punts crÃtics assenyalats per organitzacions com ASAJA és la necessitat de millors infraestructures. Al Parc Nacional de la Serra de Guadarrama, es reclama una inversió més gran en tancaments i punts d'aigua, a més d'una gestió més valenta de la fauna silvestre. La sobrepoblació d'espècies com la cabra salvatge o el porc senglar preocupa seriosament els ramaders, ja que són vectors de malalties com la tuberculosi bovina, cosa que pot trasbalsar amb anys de treball en una explotació neta.
A la localitat de Candeleda, s'està projectant un escorxador municipal pioner que farà servir tecnologia punta per garantir el benestar animal i reduir l'estrès en el maneig del bestiar. Aquest centre no només millorarà la qualitat de la carn, sinó que servirà per fomentar la economia circular en reaprofitar subproductes per a menjadores d'aus carronyeres. D'aquesta manera, s'eviten emissions contaminants per transport i es tanca un cicle ecològic que beneficia tant l'entorn natural com la logÃstica dels productors locals.
El sosteniment d'aquest model productiu passa inevitablement per una burocrà cia més à gil i un suport econòmic directe que arribi a temps, especialment després de fenòmens meteorològics adversos com les borrasques que han colpejat recentment Andalusia. És fonamental que els ajuts per pèrdues de producció es tramitin amb rapidesa perquè cap ramader es vegi obligat a tancar per manca de liquiditat immediata. Al final, protegir la ramaderia extensiva és protegir la nostra pròpia sobirania alimentà ria, les nostres tradicions més arrelades i la salut d'uns ecosistemes que depenen, ara més que mai, de la presència del bestiar a la muntanya.
