La situació de la gestió de residus al centre d'Espanya ha fet un tomb significatiu després de les negociacions recents entre l'administració regional i els moviments ciutadans. La Conselleria de Desenvolupament Sostenible ha mantingut una trobada clau amb els portaveus de la Plataforma Stop Biometà a Castella-la Manxa per desgranar els punts fonamentals dun esborrany que promet canviar les regles del joc. Aquest nou escenari sorgeix com a resposta a la intensa mobilització veïnal que, durant mesos, ha reclamat una regulació molt més estricta per evitar que el desplegament d'aquestes infraestructures afecti la qualitat de vida a l'entorn rural.
Durant la xerrada, s'ha posat de manifest que l'anterior Pla Regional de Biometanització ha perdut la validesa jurídica i ha deixat pas a una normativa que busca ser un referent de protecció ambiental. El Govern autonòmic ha insistit que la seva prioritat és mantenir un canal de comunicació constant amb els afectats, permetent que el teixit associatiu presenti les al·legacions que consideri oportunes durant els períodes dexposició pública que ja es troben en marxa. Aquesta obertura al diàleg intenta calmar els ànims en una regió on la oposició de col·lectius veïnals al pla de biogàs estava calant fondo als pobles.
Protecció del territori i autonomia municipal
Un dels pilars que sosté aquesta nova proposta legal és el reforçament de la sobirania dels municipis. A partir d'ara, es preveu que els consistoris tinguin la darrera paraula abans que qualsevol expedient administratiu prengui velocitat de creuer. Això implica que els plens municipals podran votar de manera vinculant si desitgen o no acollir aquest tipus de complexos industrials en els seus termes, atorgant una eina legal de gran pes als alcaldes i veïns per decidir sobre el model de desenvolupament que prefereixen per a les seves localitats, similar a com va passar a les Torres de Cotillas amb la seva consulta vinculant.
A més de la veu dels ajuntaments, el decret imposa barreres físiques que fins fa poc eren difuses. S'ha fixat que qualsevol instal·lació de tractament de biometà s'ha de situar a una distància no inferior als dos mil metres de les zones urbanes. Amb aquesta separació, es pretén garantir que l'impacte visual i els possibles sorolls no interfereixin en el dia a dia dels habitants, establint un perímetre de seguretat que les plataformes ciutadanes exigien com una mesura mínima de respecte a la salut pública i al benestar general.
Gestió de residus de proximitat i control d'emissions
L'enfocament de la nova normativa també posa el focus a la logística i l'origen de la matèria orgànica. Per evitar que les carreteres s'omplin de camions transportant deixalles des de punts llunyans, s'exigirà que almenys el 80% dels residus que processin les plantes tinguin l'origen en un radi no superior als 35 quilòmetres. Aquest criteri de proximitat cerca que la gestió de les restes sigui veritablement circular i s'alineï amb la valorització de residus ramaders a l'economia circular i no es converteixi en un negoci basat en el transport massiu de residus, prioritzant el tractament del que es genera a la pròpia comarca.
Pel que fa a l'operativa interna de les plantes, les exigències tècniques s'enduriran considerablement per evitar la propagació de males olors, un dels grans temors de la població. El text obliga a l'ús de sistemes hermètics i al tancament total de les basses d'emmagatzematge, assegurant que el procés es faci de manera estanca. D'aquesta manera, s'aspira a aconseguir un escenari de zero olors, prohibint a més el pas dels vehicles de transport pel nucli urbà dels pobles per evitar molèsties afegides als veïns que resideixen a les zones més cèntriques.
Discrepàncies tècniques i el paper de la ramaderia industrial
No tot són punts de trobada, ja que les plataformes han assenyalat una diferència notable en les dades que maneja l'administració davant dels registres oficials dels anys anteriors. Mentre el Govern parla de gestionar més de quinze milions de tones de residus, els col·lectius veïnals apunten que la xifra real processable és molt menor, situant-se al voltant dels tres milions i mig. Aquesta disparitat en els números és fonamental, segons els tècnics de les plataformes, per definir si el model s'ha de basar en grans macroplantes o petites instal·lacions d'autoconsum enganxades a l'origen del residu.
D'altra banda, el debat sobre el creixement de la ramaderia industrial continua molt present, ja que s'estima que set de cada deu tones de residus orgànics provenen d'aquest sector. Les organitzacions socials alerten que, si no es posa fre a l'expansió de les macrogranges, el problema de les deixalles no se solucionarà únicament amb plantes de biometà, motiu pel qual s'han vist manifestacions a Conca contra les macrogranges. Per això, insisteixen que cal un enfocament integral que redueixi la generació de residus en lloc de crear un sistema que depengui d'un volum cada cop més gran d'excrements animals per ser rendible energèticament.
La posada en marxa definitiva d‟aquest decret suposarà que tots els projectes actuals, fins i tot aquells que ja tenen llum verda ambiental per a plantes de biometà, hagin de passar per un filtre dadaptació que durarà entre un i dos anys. Aquesta aturada administrativa és vist per molts com una oportunitat perquè la normativa sigui el més garantista possible abans que les plantes comencin a funcionar de manera generalitzada. En aquest context, el compromís de continuar dialogant entre totes les parts serà vital perquè l'equilibri entre la transició energètica i la protecció del món rural sigui una realitat tangible en els propers temps.
