Efecte allau de demandes internacionals per les retallades a les renovables a Espanya

  • Espanya enfronta més de 30 arbitratges internacionals per les retallades a les renovables.
  • El Govern ha estat condemnat pel Ciadi, amb indemnitzacions que superen els 7.000 milions d?euros.
  • Inversors estrangers obtenen compensacions que els espanyols encara no aconsegueixen.

Califòrnia genera massa energia solar

L'antic banc públic alemany WestLB és la darrera entitat a presentar una demanda contra el Regne d'Espanya davant el CIADI (Centre Internacional per a l'Arranjament de Diferències sobre Inversions) en relació amb la retallada retributiva de les energies renovables que va imposar el Govern del Partit Popular (PP). Aquest arbitratge se suma a una sèrie de conflictes similars que, en total, ja han superat les trenta demandes internacionals, producte de la incertesa generada pels canvis a les polítiques energètiques d'Espanya.

Amb aquest cas, ja es compten més de 30 arbitratges contra el nostre país a diferents organismes internacionals. D'aquests, un s'ha presentat davant de la Uncitral (Comissió de les Nacions Unides sobre Dret Mercantil Internacional), tres davant de l'Institut d'Arbitratge de la Cambra de Comerç d'Estocolm, i 28 davant del mateix Ciadi, sota l'empara del Banc Mundial. Aquests casos reflecteixen una creixent tensió legal entre inversors internacionals i l'Estat espanyol, arran de les dràstiques reformes al sector elèctric dutes a terme principalment el 2012 i 2013.

Des de la primera demanda en contra de les reformes del sector energètic llançades pel govern de Rodríguez Zapatero –ja fa sis anys– fins al present dia, Espanya ha aconseguit resoldre només tres arbitratges. D'aquests, dos es van resoldre a Estocolm, amb un resultat favorable per a l'Estat. Tot i això, el laude més recent del Ciadi va resultar favorable per als inversors del fons britànic Eiser, un cop significatiu per a les arques públiques espanyoles, que van ser condemnades al pagament de 128 milions d'euros en indemnitzacions.

Aquest cas particular estableix un precedent clau dins de la jurisprudència arbitral internacional, ja que, segons el tribunal del Ciadi, les retallades realitzades per Espanya van perjudicar greument la rendibilitat de les inversions d'Eiser en diverses plantes termosolars situades al sud del país.

Un sector en crisi: retallades sense cap compensació

energia solar

Miguel Ángel Martínez-Aroca, president d'Anpier (Associació Nacional de Productors d'Energia Fotovoltaica), ha recalcat repetides vegades que hi ha una notable diferència entre els laudes emesos a Estocolm i el laude del Ciadi. Mentre que els casos d'Estocolm versaven sobre reformes aprovades pel govern de Zapatero, l'arbitratge del Ciadi es va centrar a la reforma energètica del Partit Popular.

Aquesta distinció és important perquè, segons Martínez-Aroca, el Govern de Zapatero va compensar els inversors amb cinc anys addicionals de retribució, cosa que va generar una compensació fins i tot superior a les retallades aplicades. No obstant, l'administració de Mariano Rajoy no va oferir cap compensació, malgrat les dràstiques reduccions en les primes atorgades a inversions en renovables, cosa que va generar una allau de denúncies per part d'aquests inversors.

Aquest descontentament reflecteix un problema més gran: Espanya s'ha convertit en un dels tres països del món amb més demandes per part d'inversors internacionals, la majoria relacionades amb les retallades en energies renovables. Segons estimacions, el pes econòmic d'aquestes demandes podria pujar a més de 7.000 milions d'euros si finalment els inversors obtenen la raó a la resta dels arbitratges pendents.

Rajoy canvi climàtic

Per part seva, Álvaro Nadal, el llavors ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, ha minimitzat la importància d'aquestes demandes, afirmant que les indemnitzacions sempre seran inferiors als estalvis generats per la polèmica reforma del sistema elèctric, que ha estat la font de tot aquest conflicte.

Després de l'emissió de la decisió del Ciadi a favor d'Eiser, el Govern va aprovar una llei que permet destinar el superàvit del sistema elèctric, que havia acumulat 1.130 milions d'euros des del 2014, al pagament de les multes resultants dels arbitratges, incloses les futures. Aquesta decisió ha generat un nou malestar dins del sector renovable, que veu com aquest superàvit, que havia de ser utilitzat per millorar la sostenibilitat del sistema, ara es destina a pagar indemnitzacions a inversors estrangers.

Inversors espanyols desprotegits

Una de les paradoxes més destacades d'aquesta situació és la desprotecció en què es troben els inversors nacionals. Mentre que els inversors internacionals han aconseguit recórrer als tribunals d'arbitratge, els inversors espanyols s'han vist limitats a recórrer al Tribunal Constitucional i al Tribunal Suprem, tots dos favorables al Govern pel que fa a les retallades. Això ha generat una sensació de doble vara de mesurar, ja que els inversors estrangers, mitjançant l'accés a tribunals com el Ciadi, han aconseguit compensacions que els espanyols no poden obtenir.

En aquest context, un grup d'inversors espanyols va presentar el seu cas davant del Defensor del Poble, que va recomanar al Govern que adoptés mesures per garantir que els inversors nacionals no rebessin un tracte pitjor que els estrangers en virtut del Tractat sobre la Carta de l'Energia, el qual ha estat el marc normatiu utilitzat pels inversors internacionals per presentar les reclamacions.

El Defensor del Poble no només va sol·licitar la igualtat de tracte, sinó que també va instar el Govern a establir mecanismes per compensar el sacrifici «singular» que el canvi retributiu ha causat als inversors nacionals. Tanmateix, fins ara no s'han implementat mesures per pal·liar aquesta situació.

Arbitratges internacionals: processos llargs i costosos

Els arbitratges internacionals al voltant de les retallades de les renovables no només són processos complexos, sinó que també són extremadament lents. Per als casos relacionats amb Espanya, el Ciadi ha assignat tribunals per a 27 dels 28 arbitratges presentats, cadascun compost per un president i dos àrbitres elegits per les dues parts. Aquests processos no només són extensos en el temps, sinó també costosos per al país demanat. Per exemple, l'arbitratge que va condemnar Espanya a favor d'Eiser va suposar un cost proper als 900.000 euros.

Aquests costos no es limiten a les indemnitzacions que Espanya haurà d'abonar si perd els casos, sinó que també inclouen els honoraris dels àrbitres i el personal relacionat, cosa que incrementa el cost total de cada procés arbitral. Amb més de 20 arbitratges encara per resoldre, l'impacte financer d'aquests litigis pot ser devastador si la majoria és desfavorable per a l'Estat.

En resum, Espanya s'enfronta a una situació crítica a l'àmbit dels arbitratges internacionals. Amb més de 7.000 milions en joc i amb cada cop més laudes en contra, l'Estat haurà de reconsiderar el seu enfocament cap a les energies renovables i cap a les indemnitzacions. La pressió internacional i la manca de mecanismes adequats per protegir els inversors nacionals generen un handicap que podria tenir un impacte econòmic significatiu a mitjà i llarg termini.


Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.