Els boscos europeus han protagonitzat durant dècades la lluita contra el canvi climà tic grà cies a la seva capacitat per retenir diòxid de carboni (CO₂), ajudant aixà a compensar part de les emissions humanes. Tot i això, en els últims anys les alarmes han saltat per la caiguda notable en la seva eficà cia com a embornals de carboni, un aspecte fonamental perquè la Unió Europea assoleixi les seves metes climà tiques.
Aquesta reculada preocupa la comunitat cientÃfica i els responsables polÃtics, que observen com la absorció anual de carboni ha disminuït drà sticament: de les prop de 457 milions de tones de COâ‚‚ fixades cada any entre el 2010 i el 2014, s'ha passat a unes 332 milions entre 2020 i 2022, segons les dades de l'inventari europeu ENFANTIT. La disminució és del 30% en una dècada, cosa que posa en risc els compromisos assumits per la UE en matèria de neutralitat climà tica per al 2050.
Una caiguda que amenaça els objectius climà tics
el sector ENFANTIT (ús de la terra, canvi d'ús i silvicultura) va ser fixat per Brussel·les com una de les pedres angulars de la seva estratègia de reducció d'emissions, amb la meta d'absorbir almenys 310 milions de tones de COâ‚‚ anuals per al 2030. El ritme negatiu de les xifres recents fa qüestionar-se si serà factible assolir aquest objectiu si no s'actua com més aviat millor. De fet, cientÃfics de prestigi, com Josep Peñuelas (CSIC – CREAF), adverteixen clarament: Si aquesta tendència no es reverteix aviat, és gairebé impossible complir el full de ruta europeu contra el canvi climà tic.
Actualment, els boscos cobreixen prop del 40% del territori europeu i entre el 1990 i el 2022 van absorbir aproximadament el 10% de les emissions procedents d'activitats humanes. La minva en la capacitat de captura de carboni podria reduir aquest percentatge al 5% en pocs anys, segons els experts. Aquesta dada és especialment preocupant si es té en compte la rellevà ncia dels boscos com escuts naturals davant de l'escalfament global. Pots ampliar informació a importà ncia dels boscos.
Factors darrere del declivi: explotació, clima i envelliment
La pèrdua d'eficà cia en l'absorció de CO₂ dels boscos europeus respon a una combinació de factors interrelacionats. D'una banda, la pressió econòmica i social ha incrementat la explotació forestal per obtenir fusta, impulsada per la demanda tant local com global. De l'altra, el canvi climà tic ha multiplicat fenòmens extrems com onades de calor, sequeres, incendis i plagues que fan malbé els ecosistemes i provoquen una major mortalitat arbòria. Una gestió forestal sostenible i responsable pot marcar-ne la diferència. Per entendre més sobre la importà ncia de tenir cura d'aquests ecosistemes, consulta .
A això se sumen el envelliment de les masses forestals -que alenteix el creixement i redueix la capacitat d'emmagatzematge de carboni- i la disminució de repoblacions o la manca de renovació adequada dels boscos. Els perÃodes perllongats de sequera i les temperatures atÃpiques afecten directament la fotosÃntesi, limitant encara més la fixació de COâ‚‚.
A més, els experts han detectat que, a certes zones, la manca de gestió activa pot agreujar problemes com l'escassetat d'aigua, cosa que alhora redueix la productivitat forestal i la captació de carboni. Tot això configura un escenari on els boscos estan perdent a poc a poc el seu paper essencial com a embornals en no poder seguir el ritme de les emissions creixents.
A regions com el sud d'Europa, l'augment de les temperatures que inicialment va afavorir el creixement vegetal ja es comença a revertir, ia finals de segle podria tenir conseqüències negatives per a l'expansió forestal. La crisi de l'escalfament global també impacta en aquests ecosistemes vitals.
Propostes de gestió i monitorització per frenar el retrocés
Per canviar la tendència, els investigadors plantegen mesures de monitorització contÃnua i gestió integrada. Recomanen potenciar l'ús combinat de dades satel·lità ries i de camp per avaluar la salut dels boscos i el funcionament dels diferents reservoris de carboni, inclòs el sòl. Disposar de dades fiables i robustes seria la base per dissenyar polÃtiques forestals eficaces a nivell continental. Pots ampliar a estratègies de mitigació i descarbonització.
El nou enfocament passa també per diversificar l'estructura i la composició dels boscos. Els boscos amb més varietat d'espècies i estructures (arbres de diferents edats i mides) són més resilients davant del canvi climà tic i les pertorbacions. AixÃ, se suggereix alternar à rees destinades a la producció de fusta amb altres de conservació estricta, cosa que podria enfortir tant l'emmagatzematge de carboni com la biodiversitat.
A més, els especialistes insisteixen que la reforestació s'ha de fer únicament en llocs amb condicions climà tiques adequades, i no de manera indiscriminada, ja que la escassetat d'aigua serà un factor limitant fonamental en les properes dècades.
Per garantir l'eficà cia d'aquestes estratègies, és essencial reforçar els sistemes de monitorització forestal i assegurar-ne una gestió sostenible, orientada no només a obtenir recursos, sinó a mantenir serveis ecosistèmics com la protecció contra l'erosió, la regulació hÃdrica i l'hà bitat per a nombroses espècies.
El paper dels boscos al futur climà tic d'Europa
La importà ncia dels boscos europeus no es limita només a l'emmagatzematge de carboni. Constitueixen una barrera natural imprescindible davant dels efectes de l'escalfament global i contribueixen a la regulació del cicle de l'aigua, la protecció dels sòls i el manteniment d'hà bitats per a la biodiversitat. La gestió sostenible i la protecció d'aquests ecosistemes són fonamentals per mantenir el paper d'embornals en el futur. Per entendre millor la funció d'aquests ecosistemes, accedeix a animals del bosc.
Sense una acció decidida per revertir la pèrdua de capacitat d'absorció de COâ‚‚, el paper d'aquests ecosistemes com a embornals naturals quedarà molt minvat. Experts i cientÃfics subratllen que la transformació de la gestió forestal, la protecció de la resiliència ecològica i la integració de la millor evidència cientÃfica han de guiar les polÃtiques públiques si es vol mantenir el paper fonamental dels boscos a l'estratègia climà tica europea.
Si la tendència actual persisteix, assolir la neutralitat climà tica per a mitjans de segle serà una missió extremadament difÃcil per a la Unió Europea. Els boscos, encara que vitals per guanyar temps en la lluita contra el canvi climà tic, no haurien de ser contemplats com a única garantia; la reducció d'emissions ha de continuar sent la prioritat juntament amb l'adopció de tecnologies addicionals per a la captura de COâ‚‚.
El futur dels boscos europeus com a embornals de carboni està en joc, i la seva preservació depèn tant de mesures urgents a curt termini com una visió a llarg termini que posi la resistència ecològica i la sostenibilitat per sobre del benefici immediat. Només aixà continuaran sent un aliat essencial a la batalla contra el canvi climà tic.