El sector primari a la Comunitat Valenciana estĆ arribant a un punt de no retorn a causa de la pressiĆ³ constant de la fauna salvatge. El que abans eren incidents aĆÆllats ha esdevingut un problema estructural que amenaƧa seriosament la viabilitat econĆ²mica centenars d'explotacions. La sensaciĆ³ de desemparament entre els professionals del camp Ć©s evident, ja que veuen com l'esforƧ de tot un any pot desaparĆØixer en qĆ¼estiĆ³ de minuts sota les dents d'herbĆvors o l'assetjament d'aus carronyeres.
Aquesta situaciĆ³ ha calat profund tant a les comarques de l'interior com a les zones de regadiu, on l'abandonament de parcelĀ·les no fa sinĆ³ fer mĆ©s llenya al foc. La manca de manteniment a les terres limĆtrofes crea el hĆ bitat perfecte per a la proliferaciĆ³ d'espĆØcies que, en no trobar aliment suficient a la muntanya, acaben baixant als cultius per sobreviure. Davant la manca de respostes que convencen el sector, els pagesos han decidit que ja estĆ bĆ© de paraules i Ć©s hora de passar a l'acciĆ³.
Una mobilitzaciĆ³ massiva davant de l'administraciĆ³
Divendres que ve 10 de juliol, els carrers de ValĆØncia seran l'escenari d'una protesta que busca posar els punts sobre els responsables polĆtics. La concentraciĆ³, organitzada a la Ciutat Administrativa 9 d'Octubre, tĆ© com a objectiu principal exigir una gestiĆ³ coordinada entre les carteres dAgricultura i Medi Ambient. No Ć©s una rebequeria sense fonament, sinĆ³ una necessitat real per frenar unes pĆØrdues que estan asfixiant els qui ens posen el menjar a taula.
PerquĆØ la jornada sigui mĆ©s suportable i fomentar la uniĆ³ entre els afectats, s'ha organitzat un esmorzar popular a partir de les 9.30 hores, just abans que comenci l'acte oficial i la lectura d'un manifest reivindicatiu. Els agricultors esperen que aquesta vegada les administracions moguin fitxa i deixin de mirar cap a una altra banda mentre el patrimoni agrari de l'autonomia es degrada per la manca de control cinegĆØtic i preventiu.
Propostes econĆ²miques i mesures preventives
La soluciĆ³ no nomĆ©s passa per lamentar-se, i per aixĆ² s'ha traslladat als grups polĆtics una proposta d'esmena pressupostĆ ria que contempla una partida de 900.000 euros per al proper exercici. Aquests diners no sĆ³n un regal, sinĆ³ una inversiĆ³ necessĆ ria perquĆØ els productors puguin instalĀ·lar sistemes dissuasius, protectors i tancaments perimetrals que mantinguin els animals a ratlla, similars a altres ajudes a la biodiversitat i programes de gestiĆ³. Ćs de calaix que, si volem conservar la biodiversitat, no poden ser sempre els mateixos els que paguin la factura del banquet de la fauna.
A mĆ©s de les ajudes directes, el sector reclama que es fomenti la recuperaciĆ³ de les terres abandonades, ja que aquestes parcelĀ·les actuen com a polvorins no nomĆ©s per a plagues, sinĆ³ tambĆ© per a incrementar el risc dincendis forestals. La tecnologia tambĆ© tĆ© molt a dir en aquest conflicte; l'Ćŗs de drons amb cĆ meres tĆØrmiques i sistemes de vigilĆ ncia nocturna podria ser clau per localitzar i gestionar els ramats d'herbĆvors que campen a plaer per les explotacions d'oliveres i altres cultius de secĆ .
El drama de la ramaderia i els atacs de voltors
Un dels testimonis mĆ©s esquinƧadors provĆ© dels ramaders de zones com Aras de los Olmos, on els voltors han canviat el seu comportament habitual. Pel que sembla, l'escassetat de carronya i les altes temperatures han empĆØs aquestes aus a atacar animals vius, especialment durant els parts, quan les ovelles i els bens sĆ³n mĆ©s vulnerables. Ćs una imatge dantesca veure com en pocs minuts un ramat pot quedar minvat davant la mirada impotent del pastor.
El problema s'agreuja quan entra en joc la burocrĆ cia, ja que els peritatges sovint no reconeixen la totalitat de les baixes o els danys indirectes com l'estrĆØs i els avortaments al bestiar. Hi ha professionals que denuncien retards de mĆ©s d'un any per cobrar indemnitzacions que, en molts casos, ni tan sols cobreixen els costos reals de la pĆØrdua, posant en dubte la viabilitat econĆ²mica de la ramaderia extensiva a Espanya. Aquesta lentitud administrativa Ć©s, per a molts, la gota que fa vessar el got d'una paciĆØncia ja de per si prou esgotada.
EspĆØcies invasores i desequilibri cinegĆØtic
Ja no es tracta nomĆ©s del porc senglar, que segueix sent un vell conegut en aquestes lids, sinĆ³ de la irrupciĆ³ de cĆ©rvols, muflons i arruis a zones on abans no eren habituals. Aquests animals no nomĆ©s es mengen el fruit, sinĆ³ que destrossen els brots tendres dels arbres, hipotecant no sols la collita actual, sinĆ³ tambĆ© la de l'any segĆ¼ent. A mĆ©s, el risc de transmissiĆ³ de malalties com la tuberculosi pel contacte amb la saliva d'aquests animals Ć©s una preocupaciĆ³ creixent, cosa que requereix un enfocament coordinat davant de les zoonosis entre productors i sanitaris.
El desequilibri sembla haver estat provocat per una gestiĆ³ centrada en la caƧa com a trofeu, deixant de banda el control poblacional necessari per mantenir l'harmonia entre la muntanya i la plana. Ćs vital que es realitzin censos actualitzats i s'implementin gĆ bies de captura massiva o altres mĆØtodes eficaƧos per reduir la pressiĆ³ sobre el terreny. La convivĆØncia Ć©s possible, perĆ² requereix voluntat polĆtica i eines modernes que s'adaptin a la realitat actual del camp valenciĆ , que ja no es pot esperar mĆ©s.
La suma de factors com el canvi climĆ tic, l'excĆ©s de burocrĆ cia i la manca de control sobre les espĆØcies silvestres estĆ empenyent el mĆ³n rural valenciĆ a una situaciĆ³ lĆmit que requereix una resposta contundent. La cita del 10 de juliol serĆ un termĆ²metre perfecte per mesurar la indignaciĆ³ dĀ“un colĀ·lectiu que nomĆ©s demana seguretat per a la seva feina i un sistema de compensacions just i Ć gil. Si no s'actua amb rapidesa, el paisatge agrĆcola que coneixem podria canviar per sempre, deixant darrere seu un rastre de terres ermes i explotacions ramaderes silenciades per la fauna.
