Des de fa anys s'ha estat debatent sobre l'extracció de petroli i gas natural a l'Àrtic, una de les darreres grans regions inexplorades quant a recursos de combustibles fòssils. Segons diversos estudis i experts, fins i tot amb aquestes grans reserves presents, és possible que gran part d'aquests combustibles romanguin sota terra a causa de la manca de rendibilitat i l'augment en la competitivitat de les energies renovables. En aquest article, indagarem en el futur d'aquestes reserves, el paper de l'Àrtic al canvi climàtic i les implicacions geopolítiques i econòmiques de la seva explotació.
L'Àrtic acull enormes quantitats de recursos: s'estima que concentra al voltant del 30% de les reserves de gas natural no descobertes i el 13% de les reserves de petroli no extretes. Tot i això, les condicions extremes de la regió fan que l'extracció d'aquests recursos sigui tècnicament complicada i molt costosa. A més, el creixent dinamisme al sector de les energies renovables està canviant el panorama energètic global, portant molts països a replantejar-se la rendibilitat d'explotar aquestes reserves.
El context climàtic i l'impacte del desglaç a l'Àrtic
L´Àrtic s´està escalfant tres vegades més ràpid que la resta del planeta a causa del canvi climàtic, el que té efectes devastadors a la regió i més enllà. La fosa del gel no només està alterant els ecosistemes i la biodiversitat local, sinó que també afecta els corrents oceànics i contribueix a l'augment del nivell del mar. A mesura que el gel es fon, s'exposa el terra fosc de l'Àrtic, el qual absorbeix més calor del sol, exacerbant encara més l'escalfament global en un procés conegut com el efecte albedo.
Aquest desglaç, a més, facilita l'accés als recursos fòssils de l'Àrtic, fent que la indústria petroliera i del gas vegi la regió com una oportunitat. Tot i això, aquest fenomen comporta tant riscos com oportunitats, ja que l'extracció d'aquests recursos podria accelerar encara més els efectes del canvi climàtic.
Els experts en canvi climàtic coincideixen que, a llarg termini, no podem continuar depenent dels combustibles fòssils. Segons un estudi de la University College de Londres, per mantenir l'escalfament global per sota dels 1,5 ºC, caldrà deixar sense extreure el 60% del petroli i el 90% del carbó. Això inclou, per descomptat, les reserves àrtiques, cosa que planteja seriosos dubtes sobre la viabilitat de la seva explotació.
Reserves àrtiques: una oportunitat econòmica o un parany climàtic?
L'Àrtic és una regió geopolíticament complexa. Una part significativa de les reserves de petroli i gas de l'Àrtic es troba sota jurisdicció de països com els Estats Units, el Canadà, Noruega, Rússia i Dinamarca. Aquests països veuen l‟explotació d‟aquests recursos com una manera d‟apuntalar les seves economies mitjançant l‟exportació d‟hidrocarburs. Tot i això, el cost econòmic i ambiental d'extreure aquests recursos és altíssim.
- El cost per barril de petroli a l'Àrtic és entre el 30% i el 50% més alt en comparació amb altres regions més accessibles.
- Les condicions climàtiques extremes i la manca d‟infraestructura augmenten els riscos d‟accidents i vessaments.
- El compromís global amb la reducció de carboni i l'augment de les energies renovables disminueix la demanda de combustibles fòssils a llarg termini.
Tot i aquestes dificultats, empreses com Gazprom y ConocoPhillips exploren activament l'explotació de l'Àrtic. Gazprom, per exemple, ha iniciat perforacions al Mar de Kara, i s'espera que incrementi la producció en un 14% per a l'any 2030. Per la seva banda, ConocoPhillips ja ha rebut el vistiplau per començar amb el projecte Willow a Alaska, un dels més grans a l'Àrtic nord-americà.
A més, la creixent influència de potències no àrtiques com Xina i l'Índia està introduint nous actors a la lluita pels recursos àrtics. Aquests països busquen establir aliances comercials per assegurar l'accés a les primeres matèries que escassegen en altres parts del món, com el coure, el níquel i les terres rares.
La transició energètica i el seu impacte a les reserves de l'Àrtic
Tot això passa en un context on les energies renovables, com l'eòlica, solar i hidràulica, estan guanyant cada cop més terreny davant dels combustibles fòssils. Països com Noruega, que tradicionalment han estat grans productors de petroli, comencen a diversificar les seves economies per no dependre tant dels hidrocarburs.
Noruega, per exemple, ha establert una comissió d'estudi del seu model energètic que conclou que no extraurà totes les reserves d'hidrocarburs que posseeix i que cal diversificar el seu Producte Intern Brut (PIB) per generar un altre tipus de riquesa, principalment a partir de fonts renovables. Aquest fenomen s'està replicant en altres països productors de petroli, ja que la creixent eficiència i competència en el sector de les energies renovables cada vegada torna menys rendible l'extracció de cru en zones complexes com l'Àrtic.
La Agència Internacional de l'Energia (AIE) ha advertit que la inversió en energies renovables s'ha de multiplicar per tres si es volen complir els objectius de reducció de carboni i mantenir l'augment de la temperatura global per sota dels 1,5 ºC. Aquest canvi de paradigma afecta directament la indústria dels combustibles fòssils a l'Àrtic.
L'Àrtic podria ser el punt d'inflexió en la geopolítica energètica?
Amb la pressió creixent per reduir les emissions de carboni i l'ascens imparable de les energies renovables, l'Àrtic ha passat de ser una regió rica en hidrocarburs a un camp de batalla en la lluita contra el canvi climàtic. La transició cap a una economia més verda no només afecta les grans corporacions de combustibles fòssils, sinó també les potències geopolítiques que depenen d'aquests recursos.
Rússia, per exemple, amb el seu vast territori àrtic, ha augmentat la seva inversió en infraestructures a la regió, construint gasoductes i plataformes offshore en un intent de capitalitzar els seus recursos naturals. No obstant això, les sancions internacionals, com a conseqüència del conflicte a Ucraïna, estan afectant la seva capacitat per atraure inversions estrangeres que resulten clau per al desenvolupament daquests projectes.
Els acords internacionals com el Tractat d'Alta Mar i les restriccions geogràfiques imposades per alguns bancs com el Santander, també juguen un paper important en la governança de la regió. Aquests tractats busquen limitar l'explotació dels recursos de l'Àrtic a zones internacionals, mentre que les polítiques dels bancs restringeixen el finançament de nous projectes de combustibles fòssils a la regió.
D'altra banda, les empreses i els governs que continuen apostant pels combustibles fòssils a l'Àrtic podrien enfrontar-se a un futur incert, ja que la demanda mundial d'hidrocarburs probablement disminuirà a mesura que els països avancin en la implementació de polítiques de descarbonització.
Tot i així, l'Àrtic continua sent una regió estratègica en termes globals. A més dels combustibles fòssils, la regió conté minerals essencials per a la producció de tecnologies verdes com el coure i el níquel. Això vol dir que, encara que alguns actors es retirin de la indústria del petroli i el gas, la competició pels recursos de l'Àrtic continuarà.
Tot això ens porta a preguntar-nos, què passarà amb el petroli de l'Àrtic en el futur? Ara com ara, els senyals apunten que l'explotació d'aquests recursos podria no ser l'aposta més lucrativa a llarg termini. Tot i això, les implicacions econòmiques i polítiques de no utilitzar aquests recursos encara estan lluny de ser resoltes.
El futur dels combustibles fòssils a l'Àrtic està marcat per un dilema entre protegir els fràgils ecosistemes de la regió i aprofitar els recursos que, a curt termini, podrien beneficiar certes economies. Tot i que l'era dels combustibles fòssils sembla que està arribant al final, queda per veure si les reserves de l'Àrtic romandran a terra o si contribuiran a alimentar la demanda energètica d'un món en transició.