Les preses hidroelèctriques han estat històricament vistes com a font d'energia neta i renovable. Tot i això, diversos estudis recents han posat en dubte el seu impacte positiu en tots els contextos geogràfics, especialment en zones tropicals, on s'ha demostrat que poden contribuir significativament al canvi climàtic a causa de lalliberament de gasos defecte hivernacle.
Gasos d'efecte hivernacle als embassaments
Segons una investigació del Institut Català de Ciències del Clima, les preses situades a zones tropicals generen gasos d'efecte hivernacle (GEI) a causa de l'acumulació de vegetació morta al fons dels embassaments. La descomposició anaeròbica daquesta matèria orgànica produeix principalment metà (CH4), un gas que té un efecte hivernacle 34 vegades més gran que el diòxid de carboni (CO2). Aquest procés passa de manera més pronunciada en climes càlids, com els tròpics, on les altes temperatures acceleren la descomposició de la biomassa.
Contribució al Canvi Climàtic
Les emissions de GEI generades pels 186.500 km² d'aigua embassada a la zona tropical representen aproximadament l'1,6% de les emissions globals de gasos amb efecte d'hivernacle. Això equival a unes 18 milions de tones de metà cada any. Tot i que les preses hidroelèctriques produeixen energia 'neta', aquestes emissions mostren que no són una solució completament lliure d'impacte ecològic.
A més del metà, els embassaments també alliberen diòxid de carboni (CO2), òxid nitrós (N2O) i altres substàncies nocives per a l'atmosfera. Això posa en dubte la viabilitat de grans projectes hidroelèctrics, especialment quan es comparen amb altres mètodes de generació d'energia renovable que no generen emissions tan altes, com ara la solar o l'eòlica.
Producció d'Energia i Grandària de les Represes
La producció d'energia hidroelèctrica pot variar considerablement depenent de la mida de la represa. Mentre que petits embassaments, ben planificats i ubicats estratègicament, poden generar energia amb un baix impacte ambiental, les grans obres hidràuliques faraòniques en zones inadequades, com a àrees tropicals, poden generar més efectes negatius que positius, tant des del punt de vista ambiental com econòmic .
És comú trobar que els embassaments en zones tropicals no tenen un gran desnivell de terreny, cosa que obliga a construir preses més extenses i, per tant, més propenses a generar impactes ambientals severs. Les altes temperatures i la manca de moviment suficient a les aigües dels embassaments tropicals promouen l'acumulació de grans quantitats de matèria orgànica que, en descompondre's, emeten gasos d'efecte hivernacle.
Casos Estudiats: Emissions en Embassaments Tropicals
A països com el Brasil, els embassaments hidroelèctrics han estat objecte d'estudi a causa dels seus efectes en el canvi climàtic. Els grans projectes hidroelèctrics hi han mostrat que, en lloc de ser una solució neta, moltes vegades els efectes negatius superen els positius.
Un exemple és l'embassament de Balbina, a la selva amazònica. Aquest embassament ha estat una de les preses més criticades a causa del seu pobre rendiment energètic en comparació del seu altíssim impacte ambiental. Tot i la seva capacitat per generar energia, l'embassament de Balbina allibera un volum massiu de metà per la seva estructura geogràfica i la seva ubicació en una zona tropical rica en biomassa.
Impacte a la Biodiversitat i Ecosistemes
La construcció de grans preses no només altera els fluxos naturals dels rius, sinó que també en provoca una pèrdua considerable en la biodiversitat. Les espècies natives de peixos, plantes i animals que depenen dels cicles naturals del riu veuen el seu hàbitat destruït o alterat, cosa que pot portar a l'extinció local d'algunes espècies.
A més, la fragmentació dels ecosistemes i l'alteració del transport de nutrients i sediments poden tenir efectes a llarg termini tant en la qualitat de l'aigua com en la salut dels ecosistemes aquàtics. Aquests efectes solen ser exacerbats per l'eutrofització, un procés mitjançant el qual l'excés de nutrients provoca el creixement descontrolat d'algues i altres plantes aquàtiques, cosa que redueix els nivells d'oxigen a l'aigua i afecta les espècies aquàtiques.
Desplaçament de Comunitats Humanes
Un dels grans costos socials i humans de la construcció d'embassaments és el desplaçament de comunitats. En molts projectes hidroelèctrics, la necessitat d'inundar grans àrees de terra implica que pobles sencers es vegin obligats a abandonar casa seva. Aquest desplaçament forçós, de vegades sense la deguda compensació, genera forts conflictes socials i afecta la qualitat de vida de milers de persones.
Al Brasil, per exemple, projectes com la represa de Belo Monte no només han generat controvèrsies pel seu impacte ambiental, sinó també pel desplaçament de comunitats indígenes i camperoles, les vides de les quals depenien directament del riu que ara està represat.
És possible reduir les emissions dels embassaments?
Malgrat els nombrosos efectes negatius, hi ha formes de mitigar les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle provinents dels embassaments. Una de les principals estratègies és reduir la quantitat de matèria orgànica que arriba a l'embassament, millorant la gestió de les conques hidrogràfiques i aplicant tècniques de depuració terciàries a les plantes de tractament d'aigües.
A més, la construcció de represes a zones de litologies silícies en comptes de calcàries, o en territoris amb més cobertura boscosa, pot ajudar a reduir les emissions de CO2. També és fonamental considerar el cost en termes d'emissions de cada projecte hidroelèctric en avaluar-ne la viabilitat, ja que en alguns casos l'energia hidroelèctrica pot generar més emissions que els combustibles fòssils en certs contextos.
Consideracions a Futur
El debat creixent sobre l'impacte de les preses hidroelèctriques en el canvi climàtic ens obliga a reconsiderar les nostres estratègies energètiques, especialment a zones tropicals. Si bé els embassaments petits i ben ubicats poden ser una solució viable, els grans projectes hidroelèctrics en àrees inadequades suposen un cost ambiental i social elevat. És crucial avaluar detingudament els impactes de cada projecte i aplicar mesures de mitigació adequades si se'n decideix la implementació.
Davant la necessitat de reduir les emissions globals de gasos amb efecte d'hivernacle, la planificació de projectes hidroelèctrics s'ha de fer amb un enfocament més ampli, considerant no només el potencial energètic, sinó també els efectes a llarg termini sobre l'ambient i les comunitats afectades.