A l'agost del 2010, la Unió Europea va implementar una històrica mesura: va prohibir la comercialització de productes derivats de la segell a tot el territori comunitari. Aquesta decisió se sustentava a les fortes crítiques d'organitzacions defensores dels drets dels animals, que argumentaven que els mètodes de caça emprats eren excessivament cruels.
La mesura presa per la UE va afectar principalment els gegants de la caça de foques com el Canadà i Noruega, que el 2012 van decidir impugnar la prohibició davant l'OMC (Organització Mundial del Comerç). Tot i això, a finals del 2013, l'OMC va fallar a favor de la UE, validant la prohibició. Aquesta decisió va ser apel·lada novament pel Canadà i Noruega, però finalment, el 22 de maig del 2014, l'OMC va ratificar la seva decisió original, marcant la fi del conflicte comercial entre aquests països i la UE.
Raons per a la prohibició: Crueltat a la caça de foques
la prohibició es va justificar en gran mesura per lús de mètodes de caça considerats cruels. Segons la Fundació Brigitte Bardot, les foques joves eren copejades amb hackapiks, una vara d'1,5 metres amb un percutor metàl·lic, per després ser escorxades en el lloc. Aquest mètode ha estat qualificat internacionalment com a increïblement cruel, generant una enorme desaprovació per part de grups protectors danimals a tot el món.
La comercialització de productes derivats de la foca incloïa principalment pells, greix i oli, utilitzats per fabricar una varietat d'articles que anaven des de peces de vestir fins a suplements d'àcids grassos omega 3. Tot i això, després de la imposició de la prohibició, tots aquests articles van ser eliminats del mercat europeu, cosa que va representar un cop significatiu per a les economies de certs països la indústria dels quals depenia en gran mesura d'aquests productes.
Impactes econòmics i excepcions a la norma
Una de les principals preocupacions després de l'establiment de l'embargament va ser l'impacte econòmic a les comunitats aborígens com els inuit, que ancestralment depenien de la caça de foques per a la seva subsistència. La legislació europea va contemplar algunes excepcions per permetre l'entrada de productes derivats de la foca si provenien de caceres tradicionals i sostenibles fetes per aquestes comunitats.
Tot i aquestes excepcions, els països afectats, en particular Canadà, van argumentar davant l'OMC que aquest tipus de prohibicions violaven les normatives de comerç internacional. De fet, la prohibició d'Europa el 1983 sobre certes pells de foca ja havia tingut conseqüències catastròfiques per a les comunitats inuit, provocant un col·lapse econòmic i un augment de les taxes de suïcidi en algunes regions.
El paper de l'Organització Mundial del Comerç (OMC)
L'OMC, com a organisme global encarregat de supervisar i mediar en disputes comercials, va tenir una participació clau en aquest conflicte. El desembre del 2013, l'OMC va avalar la postura de la UE, determinant que les preocupacions pel benestar dels animals podien justificar restriccions al comerç.
Aquesta decisió va marcar un precedent, ja que va adoptar una postura basada en principis morals i ètics, una cosa relativament inèdita en l'àmbit del comerç internacional. Canadà i Noruega van continuar apel·lant les decisions, però la resolució final del 22 de maig del 2014 va confirmar la validesa de l'embargament europeu, sentant les bases per a futures disputes comercials en què el benestar animal pugui formar part de l'argument.
Els efectes de l'embargament a Canadà i Noruega
Canadà i Noruega, dos països amb una llarga tradició a la caça comercial de foques, van ser profundament afectats per la prohibició. Canadà, en particular, va ser un dels principals exportadors de productes derivats de la foca, amb xifres que situaven la caça anual entre els 200.000 i 300.000 exemplars.
la indústria canadenc, que abastava no només la venda de pells, sinó també de carn, oli i òrgans de foca, va patir un cop devastador. Tot i les afirmacions que les noves tècniques de caça eren «més humanes», la percepció pública i la defensa global del benestar animal van erosionar greument la seva reputació al mercat internacional.
Què passa amb la caça de foques a altres països?
A nivell global, la caça de foques no només és rellevant al Canadà i Noruega. Groenlàndia, per exemple, ocupa el segon lloc en termes de caça de foques, amb més de 165.000 foques caçades anualment. Tot i que aquesta caça és essencial per a la subsistència de les seves comunitats locals, el debat sobre la seva ètica i sostenibilitat continua.
Namíbia és un altre país on la caça comercial de foques continua sent rellevant. Al voltant de 80.000 foques són caçades anualment a les costes, cosa que també ha suscitat crítiques per part d'activistes pels drets dels animals. En contrast, Noruega ha reduït les xifres de caça de foques a menys de 15.000 per any, i ha justificat aquesta pràctica principalment com a gestió de les reserves pesqueres.
Les normatives internacionals que regulen la caça i comercialització de foques
El Reglament (CE) núm. 1007/2009 és el marc legal que estableix a la Unió Europea les normatives per a la comercialització de productes derivats de la foca. Segons aquest reglament, aquests productes només es poden comercialitzar si provenen de caceres realitzades per comunitats indígenes, com els inuit, respectant sempre les condicions de subsistència i benestar animal.
Cal parar atenció que els productes derivats de la caça de foques han de tenir un certificat que confirmi que compleixen els requisits establerts al reglament. A més, els viatgers poden ingressar productes derivats de foques únicament si són per a ús personal i no amb fins comercials.
Aquestes normatives han servit com a antecedent important en altres disputes sobre la comercialització de productes derivats d'animals. Els debats continuen pel que fa a la possibilitat d'aplicar aquest tipus de normativa a altres pràctiques que impliquen maltractament animal.
La prohibició de productes derivats de la foca a Europa va establir un precedent significatiu i va establir les bases per a altres mesures importants en la defensa del benestar animal. Encara que va tenir un impacte econòmic considerable a certs països i comunitats, també va marcar una victòria significativa per als defensors dels drets dels animals a tot el món.