Segons l´Associació d´Empreses d´Energies Renovables (APPA), el sector renovable ha aconseguit unir totes les peces necessàries per conèixer els detalls de la nova subhasta de potència renovable, excepte aquells indicats a la “clàusula confidencial” de la Resolució 4094.
En primer lloc, l'associació carrega la responsabilitat al Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital per ignorar l'experiència del sector renovable i optar per una subhasta que només valora el cost per al sistema sense tenir en compte les tecnologies involucrades, creant així una falsa impressió de “neutralitat tecnològica”. Les subhastes tecnològicament neutres, en no distingir les característiques específiques de cada font renovable, generen desavantatges que van més enllà del simple cost de generació.
APPA crítica particularment que no es reconeguin els avantatges d'un mix diversificat d'energies renovables, com ara la seguretat de subministrament, la gestionabilitat, i el desenvolupament coordinat del sector, avantatges significatius que Espanya, amb els seus abundants recursos renovables, no estaria aprofitant completament sota el sistema actual de subhastes.
Obscurantisme i subhasta complexa
Després d'anys de moratòria, es van celebrar subhastes complexes, compostes per una sèrie de normatives que en van dificultar el seguiment: RD 359, l'Ordre ETU/315, i les Resolucions 4094 i 4095. La «clàusula confidencial» esmentada limita la transparència, generant incertesa per als actors del sector, una cosa crítica per planificar amb seguretat en inversions a llarg termini. El president d'APPA explica que “si el Ministeri prioritza el preu com a variable clau, ho hauria de fer de manera clara i senzilla".
En aquesta línia, APPA subratlla que només dificultar innecessàriament la subhasta genera encara més incertesa. La clau rau a tenir clar què es vol aconseguir amb elles: si el que es busca és un desenvolupament eficient del sector, aleshores les normes haurien d'estar millor ajustades a les particularitats tecnològiques i de mercat de cada renovable.
Paràmetres retributius de la subhasta: Ordre ETU/315/2017
El marc regulador contempla l'Ordre ETU/315/2017, que estableix els paràmetres retributius de les renovables, on l'annex I d'aquesta normativa defineix els criteris complexos sota els quals es valoren els projectes. El fet que aquestes variables canviïn al llarg del temps afegeix una capa d‟incertesa addicional a les inversions.
Estratègia poc clara del Govern
Tot i les expectatives generades al voltant de la subhasta per al 2020, amb un objectiu que varia entre els 2.000 i els 3.000 MW, han sorgit dubtes sobre la viabilitat d‟aquests objectius energètics. Les xifres presentades pel mateix Govern a la Planificació Energètica del 2015 estimaven que eren necessaris més de 8.500 MW per assolir els objectius europeus del denominat 20-20-20.
A nivell mundial, el desenvolupament de les energies renovables va continuar avançant el 2016 amb la instal·lació de 138,5 GW de nova potència renovable, incrementant la capacitat global en un 9%. Tot i aquesta expansió mundial, Espanya no ha aconseguit seguir aquest ritme.
A més, cal destacar la dependència energètica d'Espanya, que llasta la balança comercial del país. Segons xifres del Govern, Espanya importa el 72,8% de la seva energia, una dependència que supera la mitjana europea a gairebé 20 punts percentuals. Les energies renovables, en ser una font autòctona, podrien pal·liar aquesta dependència.
Incerteses generades pels preus de referència i les subhastes
Com destaca una anàlisi recent, un dels problemes més grans en les subhastes d'energies renovables a Espanya és la falta de transparència. El preu de referència, determinat de manera confidencial pel Govern, ha creat problemes i ha impedit que moltes empreses puguin ajustar-se adequadament als preus oferts durant la subhasta.
El cas de la darrera subhasta d'energia termosolar, on ni un sol megawatt va ser adjudicat, destaca la importància de conèixer els paràmetres per endavant. Les empreses participants van indicar que aquest secretisme governamental sobre els preus no va ajudar a planificar adequadament les ofertes.
D'altra banda, a països com Alemanya, l'enfocament actual se centra en subhastes eòliques marines que ja no requereixen subsidis, destacant la progressió en certs nínxols del mercat renovable. Això podria servir d'exemple per a futures subhastes a Espanya, on també es podrien ajustar els criteris per atraure més inversions al sector sense dependre de subsidis.
A més, la pujada de preus en matèries primeres i les complicacions logístiques, com el transport i la distribució, també han afegit complexitat a les subhastes. Això, combinat amb l'augment dels costos financers, fa que les ofertes siguin menys competitives, allunyant actors clau del sector renovable de participar en aquests processos.
Nusos de transició justa i criteris socials
Un altre aspecte que està prenent rellevància és la inclusió de criteris socials i territorials a les subhastes, especialment a zones afectades pel tancament d'infraestructures no renovables, com les plantes de carbó. En aquests casos, el Govern està afegint variables com la creació d'ocupació i l'impacte socioeconòmic de les instal·lacions renovables al medi local, coneguts com nusos de transició justa.
A mesura que canvien les normatives, és fonamental considerar incorporar aquests elements a les futures subhastes per no només potenciar l'energia neta, sinó també contribuir al desenvolupament social de les regions que més ho necessiten.
D'aquesta manera, les subhastes no només han de mesurar els preus d'oferta, sinó també l'impacte sobre l'ocupació local i la reutilització de terrenys declinats per la indústria del carbó.
Les subhastes d'energies renovables a Espanya presenten una sèrie de desafiaments, des de qüestions internes com la manca de claredat a les normatives, fins a elements externs com els creixents costos logístics i financers. Per millorar el panorama, cal apostar per criteris més transparents i efectius, prenent exemples d'altres països europeus, així com adaptar-los a les circumstàncies nacionals en un esforç coordinat.