Espanya es posiciona a l'avantguarda de la transició cap a l'hidrogen verd a Europa. Recentment, BP ha revelat els seus plans per al desenvolupament de la instal·lació d'hidrogen més gran del país. A més, diversos inversors xinesos comencen a establir la seva presència a Espanya a través de la construcció de diferents instal·lacions. És a dir, s'estan establint les bases de l'hidrogen verd, cosa que ha portat Red Eléctrica Española (REE) a buscar una organització eficient de l'accés a la demanda elèctrica davant d'aquesta situació emergent.
En aquest article t'explicarem com Espanya aposta per hidrogen verd en la carrera per la transició energètica acció tipus d'energia més renovable.
Espanya aposta per hidrogen verd
La responsabilitat de gestionar la xarxa elèctrica recau en REE, que utilitza una xarxa de punts essencials coneguts com a «nodes» per distribuir i gestionar eficaçment la demanda energètica. A mesura que sorgeixen noves fonts d'energia, inclòs l'hidrogen verd, i augmenta el nombre d'estacions de càrrega de vehicles elèctrics, la capacitat existent es torna inadequada. Per tant, s'inicien concursos perquè nous projectes puguin sol·licitar l'accés i la connexió a la xarxa.
La producció d'hidrogen verd necessita una connexió contínua a la xarxa elèctrica, principalment pel procés d'electròlisi. Per assegurar la seva assignació, cal abonar un dipòsit de 40 € per cada quilowatt utilitzat de la xarxa. A més, es requeriran noves iniciatives que proporcionin garanties addicionals si incorporen emmagatzematge denergia o integren múltiples formes denergia renovable.
L'abundància d'energia eòlica i solar a Espanya provoca un desequilibri a la xarxa elèctrica. Per abordar aquest problema, cal més flexibilitat.
El desafiament que planteja la infraestructura és important. El problema és que la infraestructura existent pot ser inadequada per donar cabuda a totes les iniciatives d'hidrogen verd, principalment per la necessitat d'electricitat i la seva incapacitat per satisfer la demanda addicional.
Tot i això, els projectes que són components d'iniciatives més grans, com el Projecte d'Interès Comú (PCI), que té com a objectiu facilitar el finançament i reduir les complexitats burocràtiques, encara requereixen una consideració acurada. Tot i aquesta ajuda, continua sent essencial avaluar i modificar la infraestructura elèctrica per donar cabuda a l'augment previst de la demanda energètica resultant de l'expansió en aquesta regió.
Inversions en hidrogen verd
Les inversions en hidrogen verd estan guanyant un impuls significatiu. Entre els esforços més ambiciosos a Espanya hi ha H2Med, notable per les seves implicacions internacionals. No obstant això, aquesta iniciativa no és solitària. Hi ha altres projectes, com HyDeal, SHYNE i les valls d'hidrogen ubicades a Catalunya, Aragó i el País Basc. Espanya aspira a establir-se com a líder a la producció d'hidrogen verd.
L'aparició de l'hidrogen verd com a substitut dels combustibles fòssils, inclosos el petroli, el gas i el carbó, és cada cop més evident a tot el paisatge d'Espanya. S'està duent a terme un esforç important en matèria d'electricitat i distribució renovables, ja que la Unió Europea preveu la generació de 10 milions de tones fent referència a «Horizonte 2030», juntament amb una importació addicional de 10 milions de tones, dacord amb els objectius de descarbonització establerts per 2050.
Pensament il·lusori
El concepte de «pensament il·lusori» en aquest context fa referència a la tensió entre les aspiracions i les realitats, en particular dins un panorama geoestratègic global cada cop més intricat. El Reial Institut Elcano ha publicat un document titulat 'H2 Med: factors geopolítics i geoeconòmics i barreres per a l'hidrogen a la Mediterrània', en què destaca que «França aposta per l'autosuficiència, Alemanya aposta per les importacions i els països mediterranis, entre ells Espanya, aspiren a convertir-se en exportadors a mitjà i llarg termini».
Així doncs, ens trobem en un període d'equilibri entre l'optimisme i la incertesa, com s'observa a l'informe 'Selecció natural a l'hidrogen verd', dirigit per l'enginyer i professor Marcos Rupérez, de l'OBS Business School, que destaca la importància de la cautela i assenyala que l'estudi parla d'«una bombolla d'expectatives que provoca que molts projectes s'estanquin, mentre que d'altres ni tan sols es comencen a construir».
Segons l'estudi, l'hidrogen no té actualment competitivitat en tots els sectors en què pretén servir d'alternativa. Els subsidis existents són ineficaços, no són adequats en escala i no prioritzen els projectes amb més probabilitats d'èxit. La política de quotes garantirà la supervivència només de les iniciatives que tinguin una estratègia sòlida i mantinguin la relació més favorable amb la Unió Europea. A més, s'observa que la transició dels laboratoris a la indústria de l'hidrogen ha estat tan ràpida i disruptiva que la tecnologia encara no està preparada per a una producció massiva rendible.
Cal una acció
Abordar els desafiaments, que inclouen, entre d'altres, l'establiment del nombre necessari de fàbriques de catalitzadors i l'optimització de la tecnologia, és necessari per garantir una fase inicial d'èxit. Això és perquè Espanya es distingeix en el panorama europeu pel seu enfocament estratègic per abordar aquests reptes, caracteritzat per una planificació a llarg termini orientada a navegar en un escenari de sostenibilitat de gran importància. En aquest sentit, la connexió entre Puertollano i Sevilla ja està operativa. Cal destacar que Puertollano és la seu del Centre Nacional de l'Hidrogen, que ha llançat recentment la quarta edició del seu curs de 'Tecnologia de l'Hidrogen' i ha participat a les reunions de col·laboració Unió Europea-Panamà celebrades al juny per avançar en l'economia del hidrogen verd.
Altres possibles opcions són corredors que connecten Aragó amb França, l'Atlàntic i el corredor H2Med, el desplegament del qual afavorirà la descarbonització de tot tipus de sectors, productes i serveis, als quals cal afegir el concepte de «valls», com la Vall H2 d'Astúries, Andalou Les valls de l'Hidrogen d'Àsia Occidental o la Vall de l'Hidrogen de Burgos, el famós de les quals és Hiperbaric.
Espero que amb aquesta informació puguin conèixer més sobre com Espanya aposta per l'hidrogen verd en el camí cap a la transició ecològica.