La normativa europea exigeix a tots els Estats membres reduir els gasos d'efecte hivernacle per fer front al canvi climàtic. Al juliol de 2016, es va aprovar un Reglament que establia les bases per a la reducció anual de les emissions d'aquests gasos pels Estats membres des del 2021 fins al 2030, conegut com el Reglament del repartiment d'esforços. Aquesta normativa és fonamental perquè la Unió Europea compleixi els acords assolits a la COP21 de París.
Està Espanya complint els objectius?
El compromís d?Espanya, en línia amb Europa, és ambiciós. Tot i això, el progrés del país cap a aquests objectius encara presenta importants desafiaments. Espanya ha pres mesures per reduir les emissions, però encara s'enfronta a obstacles importants. Tot seguit, examinem més a fons com es comporta Espanya en aquest escenari.
Reducció dels gasos d'efecte hivernacle
El Reglament del repartiment d'esforços aprovat per la Unió Europea estableix que la reducció de les emissions s'ha de basar en el Producte Interior Brut (PIB) per càpita de cada país, cosa que determina els percentatges de reducció entre un 0% i un 40%. Per a Espanya, l'objectiu és reduir les emissions un 26% per a l'any 2030, prenent com a referència els nivells del 2005.
A nivell global, el reglament abraça el 60% del total de les emissions de la UE. Els sectors més fortament regulats inclouen transport, agricultura, edificis i gestió de residus. Tot i això, malgrat aquestes obligacions, 25 dels 28 Estats membres han flexibilitzat la normativa mitjançant l'ús de crèdits forestals, inclòs Espanya.
A diferència d'Espanya, Suècia, Alemanya i França estan ben encaminats per complir els objectius establerts pel Acord de París. És important subratllar que Suècia, per exemple, s'ha compromès a una reducció de fins a un 40% en les emissions nacionals, superant les exigències.
Espanya, d'altra banda, es troba en una posició menys favorable, col·locant-se al lloc número 20 dels països que menys han avançat en la reducció d'emissions. El retard en els plans per reduir les emissions a partir del 2021 en lloc del 2020 ha suposat una emissió addicional de 249 milions de tones de CO2.
Espanya i el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC)
El Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2021-2030, conegut com a PNIEC, estableix un marc d'actuació per assolir les metes de reducció per a la propera dècada. En aquest pla, Espanya es proposa reduir un 23% de les emissions respecte als nivells del 1990.
Un component clau del pla és que el 74% de l'electricitat consumida a Espanya provingui de fonts renovables per al 2030. El 2023, la energia eòlica ja és la principal font de generació d'electricitat i cobreix el 25% de la demanda total. Aquest augment de l'energia renovable no només beneficia el medi ambient, sinó que també impulsa el creixement econòmic sostenible en crear llocs de treball i fomentar la innovació al sector.
L'impacte dels sectors més contaminants
Tot i que els avenços en l'electricitat renovable són notables, sectors com el transport i l'edificació representen encara una gran font d'emissions. En el cas de la construcció, Espanya ha llançat iniciatives com la rehabilitació energètica d'edificis a ciutats com Barcelona, on es promou lús de materials sostenibles. Tot i així, el repte segueix sent gran, especialment a la aviació i la ramaderia intensiva, dos àmbits on la transició cap a pràctiques més sostenibles avança amb lentitud.
Al transport, Espanya també està impulsant la mobilitat sostenible com una de les estratègies clau per reduir les emissions de CO2, amb iniciatives com les zones de baixes emissions i la promoció del vehicle elèctric.
Estratègies i metes a llarg termini per assolir la neutralitat climàtica
L'objectiu final d'Espanya, en línia amb el compromís europeu, és assolir la neutralitat climàtica per a l'any 2050. Per això, serà crucial reduir dràsticament les emissions en sectors com el transport, on l'ús de vehicles elèctrics s'està incentivant des de diferents àmbits. A més, es preveuen millores a la infraestructura pública per oferir alternatives més sostenibles davant l'ús de l'automòbil particular.
És vital destacar que algunes regions i comunitats autònomes, com el cas de Navarra i Astúries, estan liderant aquesta transició amb objectius de reducció del 55% per al 2030. Aquestes regions, però, són l'excepció a una majoria de comunitats que encara no han assolit els nivells d'ambició necessaris per complir els objectius climàtics.
El paper de les energies renovables i la importància de la inversió
Les energies eòlica i solar han estat fonamentals en la reducció de les emissions a Espanya. El desplegament de parcs eòlics terrestres i marins, juntament amb el desenvolupament de l'energia fotovoltaica, ha col·locat Espanya com un dels països capdavanters en l'ús d'aquestes tecnologies.
Recentment, el Observatori de Sostenibilitat va reportar una disminució del 5,3% a les emissions el 2023 gràcies a l'augment de l'energia hidràulica i eòlica. Tot i això, per assolir els objectius de l'Acord de París, caldrà una acceleració del ritme de reducció de les emissions al voltant del 7,5% anual.
A futur, és essencial continuar invertint en energies renovables. Els plans inclouen el autoconsum, amb projectes que busquen instal·lar fins a 20 gigawatts (GW) en zones no ecològiques com pàrquings i abocadors, reduint cada vegada més la dependència dels combustibles fòssils.
És igualment rellevant esmentar els fons Next Generation, que representen una oportunitat sense precedents per a la descarbonització de l'economia espanyola, afavorint un creixement verd i sostenible.
Espanya ha aconseguit importants avenços en la reducció de les emissions de CO2, però encara queda molta feina per fer, especialment en sectors clau com l'habitatge, el transport i l'agricultura.