Les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle són un dels temes més crítics actualment. Aquestes emissions tenen un impacte directe en el canvi climàtic, cosa que ha impulsat els governs a implementar polítiques de reducció. En aquest sentit, el Acord de París és un dels principals compromisos internacionals per reduir les emissions globals, en què Espanya també té un paper crucial.
El paper de les energies renovables a la reducció d'emissions
Una de les palanques principals per aconseguir la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle és l'ús de energies renovables, que han demostrat ser altament eficaços en la generació denergia sense alliberar gasos contaminants a latmosfera. El 2016, Espanya va aconseguir reduir les seves emissions de CO2 a 323,8 milions de tones, un 3,5% menys que l'any anterior. Aquesta reducció va ser possible gràcies a una disminució de lús del carbó en un 29%, reemplaçat principalment per l'energia hidroelèctrica, la generació del qual va augmentar un 25,5%. Aquest és un exemple clar de com les renovables contribueixen a reduir les emissions. A més, l'energia eòlica i solar també han jugat papers clau en els avenços cap a la descarbonització.
Com ha evolucionat l?emissió de gasos a Espanya?
En els darrers anys, Espanya ha mantingut una tendència descendent en les emissions de gasos d'efecte hivernacle, encara que encara enfronta grans desafiaments per complir els seus compromisos internacionals. Tot i que el 2016 se'n va aconseguir una reducció de l'26% en comparació amb els nivells de 2005, les emissions globals del país van ser un 13% superiors a les de 1990, l'any de referència per mesurar el progrés al Protocol de Kyoto. Tot i això, els avenços són notables si comparem les dades més recents: el 2023, Espanya en va registrar una reducció de l'7,5% respecte a l'any anterior, amb un total de 271,6 milions de tones de CO₂ equivalents, el nivell més baix des que comencen els registres històrics.
Aquest descens ha estat possible gràcies al creixement de les energies renovables, especialment la energia solar fotovoltaica i la eòlica. Segons un informe del Observatori de la Transició Energètica i l'Acció Climàtica (OTEA), aquestes fonts van cobrir més de la meitat de la demanda elèctrica del país. No obstant això, el sector de l'transport es manté com el principal emissor i representa un 27% del total d'emissions el 2016.
El sector industrial i la reducció d'emissions
El compromís d'Espanya inclou múltiples sectors, incloent-hi la indústria. El 2020, el país es va comprometre a reduir en un 21% les emissions industrials en comparació del 1990. Espanya ha implementat diverses polítiques per aconseguir-ho, i els resultats del 2016 mostren que les emissions del sector industrial van caure un 10%, en gran mesura gràcies a les innovacions en la indústria del ciment, química i siderúrgia.
No obstant això, un dels sectors més resistents al canvi ha estat el transport, les emissions del qual van augmentar un 3,1% en comparació del 2015. Aquest sector continua sent un dels objectius prioritaris per als propers anys, atès que representa gairebé un terç de les emissions globals del país.
Crucial per al futur: els compromisos d'Espanya el 2030
Espanya està arrenglerada amb els objectius de la Unió Europea en matèria de reducció d'emissions. Per a l'any 2030, s'espera que el país aconsegueixi una reducció del 32% respecte als nivells de 1990, tenint com a referència la seva Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC). Aquest pla també estableix metes específiques per assolir un 74% de generació elèctrica neta per a aquesta data, utilitzant fonts com l'energia solar i eòlica. A més, les projeccions per als propers anys apunten a un creixement de fins al 60% en la capacitat d'energies renovablesconsolidant Espanya com un dels països líders en l'ús d'aquestes tecnologies.
La necessitat d'una transició urgent al sector del transport
Un dels desafiaments més grans perquè Espanya assoleixi els objectius de reducció d'emissions és el sector del transport, que manté una forta dependència dels combustibles fòssils. Tot i les disminucions en altres sectors industrials i l'adopció de tecnologies netes, el transport aeri i terrestre va augmentar el consum de combustibles derivats del petroli en un 63% des del 1990.
L'informe de 2023 destaca que, per abordar aquest problema, caldrà una descarbonització integral del sector mitjançant el foment de mitjans de mobilitat sostenible. Entre les solucions proposades hi ha la electrificació del transport per carretera i la millora de la infraestructura de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. Així mateix, el transport públic ha rebut fortes subvencions per fomentar-ne l'ús davant dels automòbils privats, però cal més inversió i compromís per aconseguir una veritable transformació.
Tot i això, els compromisos d'Espanya continuen sent ambiciosos. Per a l'any 2050, el país s'ha proposat assolir la neutralitat de carboni, un objectiu que implica no només reduir dràsticament les emissions, sinó també compensar les que no puguin ser eliminades mitjançant tecnologies d'emmagatzematge i captura de carboni.
Aquests esforços estan recolzats per la implementació de polítiques d‟eficiència energètica, l‟acceleració del creixement de les renovables i la reducció de la dependència de combustibles fòssils, que a més millorarien l‟economia nacional i reduirien riscos relacionats com la volatilitat del preu dels fòssils.
La reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle és un repte que afecta tots els països, i Espanya, gràcies als seus compromisos i ajustaments en sectors clau, està marcant un camí cap a un futur més net i segur en matèria energètica.