L'ONU va proclamar el període 2021-2030 com la Dècada de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible. Aquest projecte ambiciós està dissenyat per mobilitzar no només la comunitat científica, sinó també polítics, empreses i la societat civil, al voltant d'un programa comú de recerca i desenvolupament tecnològic en l'àmbit oceànic. L'objectiu principal és garantir que la ciència contribueixi plenament a la sostenibilitat dels oceans, un recurs essencial per a la vida a la Terra.
Un dels punts clau d'aquesta iniciativa és la necessitat de reforçar i diversificar les fonts de finançament per investigar i preservar els ecosistemes marins. Actualment, els països destinen entre el 0,04% i el 4% del seu pressupost en recerca i desenvolupament (R+D) a les ciències oceàniques, una quantitat insuficient considerant que al voltant de 3.000 milions de persones depenen directament de la biodiversitat marina i costanera per subsistir. Això destaca la importància crucial d'incrementar la inversió en la ciència marina per garantir la sostenibilitat a llarg termini.
Els oceans tenen un paper fonamental en la regulació del clima. De fet, absorbeixen gairebé un terç del diòxid de carboni generat per l'ésser humà, cosa que ajuda a mitigar el canvi climàtic. Tot i la seva rellevància, la ciència encara no ha aconseguit avaluar completament els efectes acumulatius de les activitats humanes als oceans, com la contaminació, l'escalfament global i l'acidificació. Perquè la Dècada compleixi el propòsit, és imprescindible que es generin noves fonts de dades i es millorin les investigacions.
La importància de les ciències oceàniques segons la UNESCO
La Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) ha estat una promotora activa de la Dècada de les Ciències Oceàniques. Segons Audrey Azoulay, directora general de la UNESCO, un dels grans reptes és que, encara que els oceans cobreixen el 70% del planeta, només n'hem explorat menys del 5%. Aquesta xifra preocupa degut a les pressions creixents que els humans exerceixen sobre els ecosistemes oceànics.
Explorar els oceans requereix grans recursos, ja que es necessita l'ús de vaixells especialitzats, robots submarins, satèl·lits i vehicles submergibles, entre d'altres tecnologies. Tanmateix, fins ara la inversió en aquestes àrees ha estat insuficient, cosa que limita el coneixement i la capacitat d'acció davant dels desafiaments globals.
Així mateix, un dels principals objectius de la UNESCO és millorar la col·laboració internacional al camp de les ciències oceàniques. La UNESCO cerca enfortir la cooperació entre diverses nacions per compartir coneixements, tecnologia i experiència. El foment de la formació i transferència tecnològica serà vital per als propers anys.
Desafiaments clau per a la dècada
Durant la Dècada de les Ciències Oceàniques, els objectius principals que cal abordar inclouen:
- Contaminació marina: Investigacions recents indiquen que cada any, aproximadament 8 milions de tones de plàstic acaben als oceans. Part del desafiament serà identificar les fonts d'aquesta contaminació i desenvolupar tecnologies que ajudin a reduir-ne l'impacte.
- Restauració d'ecosistemes: S'ha de progressar en la protecció i la restauració dels ecosistemes afectats per la sobrepesca i altres activitats humanes. Un enfocament ecosistèmic serà crucial per garantir la regeneració de les àrees marines protegides.
- Pesca sostenible: Aconseguir un equilibri entre l'explotació i la conservació dels recursos marins és essencial per alimentar la població mundial creixent sense posar en risc la biodiversitat marina.
- El canvi climàtic: Els oceans han absorbit aproximadament el 90% de la calor addicional generada per les activitats humanes. Buscar maneres de mitigar els efectes de l'escalfament global i l'acidificació continua sent un dels desafiaments més urgents.
La bretxa de coneixement: un oceà gairebé desconegut
Tot i els avenços en la investigació científica, més del 80% de l'oceà roman inexplorat. Aquesta immensa bretxa de coneixement impedeix que els països prenguin decisions informades sobre com gestionar i protegir els oceans de manera eficaç. Estudiar els fons marins, cartografiar àrees desconegudes i recopilar dades de biodiversitat podrien canviar radicalment com fem servir aquest recurs vital.
Si no es prenen mesures immediates, els efectes en els oceans seran devastadors. António Guterres, secretari general de l'ONU, ha advertit que si no s'actua per a l'any 2050, hi podria haver més plàstic que peixos al mar. Encara més preocupant és el fet que tots els esculls de corall tropicals podrien desaparèixer abans de finals d'aquest segle a causa de l'augment de la temperatura de l'aigua i l'acidificació.
Per intentar salvar els oceans, cal una acció coordinada entre els governs, les organitzacions internacionals i la societat civil. Una de les solucions més proposades és la creació d'àrees marines protegides que permetin que els ecosistemes marins es regenerin sense la interferència humana.
Compromís internacional amb les ciències oceàniques
Un avenç molt recent en la gestió dels oceans ha estat el compromís de 14 països, que representen el 40% de les costes del món, per administrar les seves àrees costaneres de manera sostenible abans del 2025. Aquest compromís pot ser clau per evitar la pobresa a moltes àrees costaneres i promoure un desenvolupament econòmic sostenible.
Tot i aquest compromís, els governs continuen destinant molt pocs recursos a la investigació oceànica. De mitjana, els països inverteixen menys del 2 % dels pressupostos de R+D en ciències oceàniques. Aquest fet és especialment alarmant, ja que enfrontem múltiples desafiaments interrelacionats, com ara el canvi climàtic, l'acidificació i la contaminació.
El paper essencial de la inversió tecnològica
Per superar els grans reptes que s'acosten, la inversió en tecnologia serà crucial. Innovacions tecnològiques en l'àmbit de la energia marina, l'observació i l'anàlisi de dades submarines permetran millorar significativament la nostra capacitat d'intervenció.
Alguns dels avenços més esperats inclouen:
- El desenvolupament de sistemes d'alerta primerenca que puguin detectar canvis oceànics perillosos, com ara tsunamis o marees vermelles.
- Mapeig submarí: Una millor cartografia del fons marí mitjançant satèl·lits i drones submarins.
- La recerca de noves fonts d'energia marina com l'energia maremotriu i undimotriu.
Gràcies a aquests avenços s'espera que les properes generacions de científics marins puguin realitzar estudis més complets, cosa que permetrà prendre decisions més informades per protegir els oceans. A més, l'economia blava, que es basa en l'ús sostenible dels oceans, generarà noves feines i oportunitats en sectors emergents.
El Decenni de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible constitueix una oportunitat única per restaurar la salut dels oceans i adquirir el coneixement que necessitem per coexistir-hi de manera més harmònica. Durant els propers anys, la comunitat internacional haurà de treballar unida per garantir que l'oceà continuï proporcionant els serveis vitals de què depèn tota la humanitat.