Els vehicles híbrids han passat de ser una alternativa de transició a un pilar del mercat, impulsats per xifres de vendes sòlides, una producció a l'alça i avenços tècnics que milloren el seu ús diari. Enmig de dubtes sobre la infraestructura de recàrrega i ajuts irregulars, l'híbrid (HEV i PHEV) es consolida pel seu equilibri entre eficiència i practicitat.
Aquest reportatge reuneix les claus més recents sobre vendes, fabricació, estratègia comercial i tecnologia, amb dades del mercat europeu i espanyol, l'empenta de fabricants com Toyota i Mercedes, l'aposta pel concessionari físic per explicar bé el producte, i una innovació de Stellantis pensada per suavitzar els canvis de marxa als PHEV.
Mercat: vendes i fabricació a Europa i Espanya
A Europa, els híbrids (HEV i PHEV) ja representen una porció molt rellevant de les matriculacions: el 2024 van aconseguir al voltant del 38% del mercat, per sobre dels cotxes de benzina purs. La preferència del consumidor es recolza en els costos d'ús continguts i l'absència d'ansietat per l'autonomia.
Espanya també reflecteix el canvi a la fàbrica: el primer semestre, el 31,7% dels vehicles produïts van ser híbrids (la majoria, no endollables), superant els dièsel (21,5%). La producció de gasolina va caure prop d'un 34% interanual, en un entorn marcat per la descarbonització i per les normes europees que fixen la venda de nous turismes sense emissions de CO₂ a partir del 2035, amb ajustaments recents que donen una mica més de marge als fabricants a curt termini.
Toyota Motor Europe va comunicar 591.115 matriculacions al semestre, de les quals 491.197 van ser de models electrificats. Dins aquest conjunt, els 100% elèctrics van créixer un 42% davant del mateix període de l'any anterior, mentre que els híbrids endollables van avançar amb força: combinant Toyota i Lexus, l'increment interanual va ser del 186%. A la pròpia Toyota, els PHEV van escalar encara més, amb un augment al voltant del 272%.
Lexus declara una gamma 100% electrificada a Europa Occidental, amb models clau com LBX (HEV) o NX (HEV i PHEV). A Toyota, els supervendes segueixen sent híbrids: Yaris Cross (més de 100.000 unitats) i Yaris, reforçant la idea que el públic valora la eficiència sense renunciar a la comoditat de proveir.
Estratègies de marca i punt de venda
La manera d'explicar i acompanyar la decisió de compra és clau per als híbrids. Des de BYD, la seva adreça a Espanya i Portugal defensa el paper del concessionari físic per guiar el client que dubta entre opcions i necessita provar un PHEV. La gamma amb tecnologia endollable pròpia (DM‑i) es posiciona com a pont per als que volen electrificar-se al seu ritme.
La formació del personal de venda marca la diferència: l'objectiu és traduir tecnologies complexes en beneficis tangibles, resoldre dubtes d'ús i ajustar la proposta a cada perfil, des del finançament fins a la càrrega domèstica. Aquesta proximitat, segons la companyia, es tradueix en altes taxes de conversió després de les proves dinàmiques.
El servei postvenda sosté la confiança a llarg termini. BYD preveu prop de 80 punts especialitzats d'atenció a Espanya, les Balears i les Canàries, amb logística de recanvis en 24 hores des del seu magatzem central i una disponibilitat anunciada de peces de fins al 98,8% en menys de 96 hores gràcies al suport de hubs europeus.
Innovació, costos i ús real
Una patent de Stellantis revela un enfocament per a canvis de marxa més fins i eficients en híbrids endollables. El concepte coordina el lliurament de parell entre motors situats abans i després de la caixa de canvis, amb sensors i un controlador que redistribueixen l'empenta en temps real per evitar sots de potència i reduir pèrdues.
El resultat buscat és doble: suavitat al volant i menys energia desaprofitada. En un canvi de relació, el sistema pot derivar el parell de forma progressiva cap al motor posterior o repartir-lo de manera intel·ligent segons la demanda (per exemple, en un avançament), mitigant estrebades, calor i desgast d'embragatges.
Els fabricants també adverteixen que les bateries dels PHEV tenen un preu per kWh superior al dels BEV, en part per l'escala de producció i solucions compactes. La substitució pot rondar els 2.000 euros segons model i marca (al que caldria sumar mà d'obra), una xifra que també preocupa microhíbrids. La vida útil sol ser elevada, però un mal ús o un cop pot avançar la fi de la bateria.
El cost total de propietat (TCO) dels híbrids no endollables resulta especialment favorable. Projeccions del Departament d'Energia dels EUA per a vehicles que arribin al mercat el 2025 situen els HEV al voltant de 82.800 dòlars a 15 anys, davant de 88.200 en una gasolina equivalent, 90.000 en PHEV i 96.300 en un BEV de 300 a uns 200). Aquestes xifres ajuden a entendre la demanda, molt sensible al preu dús i costos associats.
{
}