El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible n'ha activat una Consulta Preliminar al Mercat per estudiar lús dhidrogen verd en línies ferroviàries no electrificades i comparar aquesta opció amb altres tecnologies lliures de combustibles fòssils. La iniciativa, de caràcter obert, sol·licita a la indústria propostes i evidència tècnica per definir com desplaçar la tracció dièsel per solucions més netes a diversos corredors de la Xarxa Ferroviària d'Interès General.
l'objectiu és avaluar si convé electrificar trams complets o apostar per sistemes alternatius —com ara trens de pila d'hidrogen o de bateries— en aquelles àrees on la catenària no sigui viable a curt termini. L'actuació s'emmarca en els compromisos del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i en la nova Estratègia Indicativa, el desenvolupament del qual es preveu tancar el 2026.
Què estudia la consulta i per què apunta a l'hidrogen verd
La Direcció General del Sector Ferroviari recopila informació de operadors, fabricants i proveïdors sobre tecnologies alternatives al dièsel, els requisits d'infraestructura, costos operatius i limitacions. El procediment, publicat a la Plataforma de Contractació del Sector Públic, roman obert fins al 30 de setembre a les 23:59 i, si escau, podria ampliar-se sense que això suposi compromís contractual per als participants.
Per al hidrogen verd, s'analitzen trens amb pila de combustible que transformen l'hidrogen en electricitat per moure motors elèctrics, emetent únicament vapor d'aigua. Aquesta opció es pot combinar amb catenària en trams electrificats, permetent operacions flexibles en línies mixtes i oferint-ne una alternativa quan la electrificació total resulta costosa o complexa. Més informació sobre l'ús d'hidrogen verd al transport col·lectiu a aquest enllaç.
El Ministeri també valora altres solucions: trens de bateries recarregables sota catenària, esquemes híbrids (elèctric amb bateria i/o hidrogen) amb electrificació estratègica en punts clau, i fins i tot l'ús de biocombustibles o e-fuels en flotes dièsel adaptades. No obstant això, la orientació principal d'aquesta consulta és impulsar tecnologies que redueixen significativament la dependència del gasoil i retallen emissions en servei real.
Aquest procés a més busca garantir transparència, igualtat de tracte i no discriminació entre agents del sector, integrant el coneixement industrial en el disseny de solucions eficaços i realistes per a un ferrocarril més atractiu per a passatgers i mercaderies.
Línies no electrificades en avaluació
La consulta se centra en sis corredors convencionals on s'estudia implantar tracció amb hidrogen verd i altres alternatives al dièsel, així com la possibilitat d'electrificació total o parcial segons la viabilitat tècnica i econòmica:
- Àvila–Salamanca
- Torralba–Soria
- Osca–Canfranc
- Càceres-València d'Alcántara
- Zafra–Huelva
- Mèrida–Els Rosers
Actualment, dels 11.672 quilòmetres de la xarxa convencional gestionada per Adif, 6.719 km (57,5%) estan electrificats, deixant 4.953 km (42,5%) sense catenària. A la xarxa d'alta velocitat, el traçat suma aproximadament 3.976 quilòmetres, dels quals un 94,2% (uns 3.748 km) estan electrificats, cosa que reflecteix el treball pendent per modernitzar els corredors convencionals. La tecnologia de el motor d'hidrogen verd pot ser especialment rellevant en aquests casos.
La participació està oberta a persones físiques o jurídiques, públiques o privades, interessades a aportar el seu coneixement per definir inversions i terminis. Amb les contribucions rebudes fins al 30 de setembre, la DGSF alimentarà les anàlisis que compondran la Estratègia Indicativa en procés, orientada a accelerar la descarbonització del transport ferroviari mitjançant solucions operatives i escalables.
La tracció per hidrogen verd es visualitza com una de les opcions més prometedores per descarbonitzar línies sense electrificació, complementant la catenària on sigui més rendible i facilitant una transició ordenada des del dièsel cap a un servei ferroviari més sostenible i competitiu que compleix els objectius climàtics europeus.
