Després d'una marató de negociacions que ha sumat ni més ni menys que 47 reunions, la direcció d'Hunosa i els sindicats majoritaris han aconseguit donar-se la mà . Aquest acord, que no és moc de gall dindi, estableix el nou Pla d'Empresa per al perÃode 2025-2028 i aclareix els dubtes sobre el futur de la hullera pública, garantint un full de ruta estable que s'allarga fins al llunyà 2050. El que s'ha posat sobre la taula és una autèntica metamorfosi per deixar enrere el carbó i abraçar definitivament les energies netes i la gestió de l'entorn natural a Astúries.
La notÃcia ha caigut com a aigua del maig a les comarques mineres, ja que per primera vegada en tres dècades es parla d'un creixement net de l'ocupació en lloc de les retallades habituals. El document preveu la incorporació de 160 treballadors, repartits a parts iguals entre la mateixa matriu i la seva filial Sadim, fet que suposa un bufa d'aire fresc per a una zona que fa massa temps que pateix els desgustos de la reconversió industrial. Amb aquest pas endavant, l'empresa estatal busca consolidar-se com a actor clau en la descarbonització de l'economia espanyola.
La Pereda i l'aposta per la biomassa
El gran estendard d'aquest pla ambiciós és, sens dubte, la transformació de la central tèrmica de La Pereda. Amb una inversió que ronda els 56 milions d'euros, aquesta instal·lació passarà de cremar carbó a convertir-se en una planta de biomassa darrera generació. No es tracta només de canviar el combustible, sinó de revitalitzar tot el sector forestal de la regió, aprofitant els milers d'hectà rees de forest que posseeix la companyia. A més, perquè no falti de res, es destinaran 5 milions més per crear una lÃnia de tractament i estellat que asseguri el subministrament constant de material.
Aquest gir cap a allò verd no es queda aquÃ, ja que el pla també contempla una partida de 9 milions d'euros per expandir les xarxes de calor i altres projectes d'energies alternatives. Es tracta d'aprofitar el aigua de les mines i les calors residuals per escalfar llars i edificis públics, cosa que ja funciona en nuclis com Mieres o Langreo i que ara rebrà un impuls definitiu. De cop i volta, sembla que Hunosa ha decidit treure-li tot el partit possible al seu llegat sota terra per generar valor a la superfÃcie.
Nous centres tecnològics i parcs energètics
Un dels projectes que més ha fet parlar és el futur parc energètic al pou Sant Nicolau. Allà , amb una inversió estimada de 24 milions d'euros, es pretén instal·lar un sistema d'emmagatzematge per bombament aprofitant les mateixes infraestructures mineres, a més de panells fotovoltaics als enderrocs. Tot i que el desenvolupament total es projecta més enllà del 2028, les bases s'asseuran en aquest perÃode per convertir l'antiga explotació en una bateria gegant d'energia renovable, demostrant que l'enginy pot donar una segona vida a les mines de tota la vida.
D'altra banda, el pou Santiago a Aller no es quedarà enrere, ja que es convertirà a la seu del Centre Nacional de Rescats. Aquest nou espai, que comptarà amb un pressupost de 3 milions d'euros, integrarà l'emblemà tica Brigada de Salvament Miner i servirà com a referent per a la formació i emergències a nivell estatal. És una manera de posar en valor el coneixement acumulat durant anys pels brigadistes i assegurar que aquest patrimoni humà no es perdi per tal de l'extracció de carbó.
Per acabar d'arrodonir la jugada, la filial Sadim canviarà el seu estatus per ser considerada «mitjà propi» de les administracions públiques. Això significa que podreu rebre encà rrecs directes per a tasques de restauració ambiental i gestió forestal, cosa que us permetrà donar el do de pit en la creació docupació especialitzada. Sumat als 27 milions previstos per fomentar noves empreses a la zona, l'objectiu és generar fins a 700 llocs de treball indirectes, i aconseguir que l'activitat econòmica a les conques no depengui únicament d'una sola carta i es diversifiqui d'una vegada per totes.
Aquest pacte històric marca un abans i un després per al teixit industrial asturià en transformar una empresa tradicionalment lligada al carbó en un motor tecnològic i sostenible. La combinació d'una forta inversió pública, l'aposta per l'hidrogen verd i l'aprofitament de recursos crÃtics als antics enderrocs assegura un horitzó de prosperitat per a les properes dècades. Ara que els papers estan signats i les intencions clares, toca posar-se les piles perquè tots aquests projectes surtin del paper i es converteixin en realitats palpables que tornin el dinamisme a unes valls que sempre han estat el cor energètic d'Espanya.
