Afortunadament, l'any passat, i per segon any consecutiu, les energies verdes van incrementar l'aportació a l'economia nacional i van abaratir notablement els preus del mercat elèctric.
Malauradament, i com es va comentar en aquesta pà gina web, va continuar la destrucció d'ocupació al sector, cobrant-se més de 2.700 llocs de treball.
Ocupació a Espanya
Per tecnologies, les que més ocupació neta van crear el 2016 van ser l'eòlica (535), la solar fotovoltaica (182), la solar termoelèctrica (76), la geotèrmia de baixa entalpia (19), la marina (17) i la minieòlica ( 15). Tot i això, la majoria de les feines del sector es concentren en la generació d'energia amb biomassa. La segueixen l'eòlica, amb 17.100, i la solar fotovoltaica, amb 9.900, segons les dades facilitades per IRENA (Agència Internacional de les Energies Renovables).
La tendència en els darrers anys ha estat marcada per creixements notables en sectors com el de l'energia solar fotovoltaica, que el 2021 va reportar un increment del 59% a la seva ocupació vinculada, impulsat per l'auge de les instal·lacions d'autoconsum i el creixement global del sector renovable. Segons APPA, l'ocupació en renovables va assolir aquesta xifra de 111.409 llocs de treball només a Espanya.
A més, cal destacar que els anys següents, ja per al 2022, el sector no va deixar de créixer i superar noves marques. Les renovables van consolidar l'ocupació en sectors clau com l'energia solar i eòlica, aconseguint un rècord històric en el nombre de llocs de treball vinculats a la fotovoltaica i també consolidant-se a l'eòlica. Aixà ho reflecteix l' Estudi de l'Impacte Macroeconòmic de les Energies Renovables a Espanya, d'APPA, que el 2022 reportava 130.815 llocs de treball al sector, la qual cosa suposa un salt considerable davant dels 52.231 llocs de treball directes del 2018.

A nivell global, les energies netes no han parat de generar feina. Segons IRENA, l'energia solar fotovoltaica és la que més persones fa servir a tot el món, amb més de 2,8 milions de llocs de treball generats per aquesta tecnologia. D'aquesta manera, es consolida com una de les tecnologies més prometedores dins l'à mbit renovable. Per la seva banda, les ocupacions al sector de l'energia eòlica també han registrat un auge significatiu, superant els 1,1 milions de llocs de treball globalment.
L'impacte en les polĆtiques i els objectius del 2030
L'informe d'IRENA sobre les energies netes no només situa les renovables com a font d'ocupació a nivell mundial, sinó que també presenta unes previsions optimistes de futur. Segons les seves estimacions, de cara al 2030 s'espera doblar la capacitat de renovables instal·lades a tot el món, cosa que es traduiria en la creació de fins a 24 milions de llocs de treball en aquest sector, situant la fotovoltaica i l'eòlica al capdavant d'aquesta transició energètica.
A Espanya, les polĆtiques tambĆ© han afavorit el creixement del sector, encara que, en els darrers anys, van enfrontar barreres que van dificultar un creixement ple. Les energies renovables feien servir unes 150.000 persones el 2008. No obstant això, a partir d'aquell any, les polĆtiques adverses per al sector energĆØtic van generar una disminució notable a l'ocupació, que va arribar a caure fins als 92.000 llocs de treball en alguns anys de manera preocupant. Aquest descens va estar motivat per la desaparició d'incentius i la manca de regulacions acords.
No obstant això, des del 2019 s'han implementat subhastes i polĆtiques especĆfiques que han impulsat l'ocupació, principalment amb contractes PPA (power purchase agreements), centrats a atraure inversions a llarg termini. L'auge de les renovables el 2021 i el 2022 situa aquest sector amb projeccions clares cap al doble de llocs de treball durant la dĆØcada.

Tot i els desafiaments, les perspectives a llarg termini per a Espanya són optimistes. Els objectius del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030 estipulen plans ambiciosos d'instal·lació de capacitat renovable, principalment en energia solar i eòlica. Això, juntament amb les noves subhastes i els avenços en autoconsum, té el potencial de situar les energies netes com a motor clau de l'ocupació d'aquà a final de la dècada.
Impacte de les energies renovables al PIB d'Espanya
Les energies renovables no nomĆ©s han tingut un impacte rellevant a l'ocupació, sinó tambĆ© al Producte Interior Brut (PIB) d'Espanya. Segons el darrer estudi d'APPA i Deloitte del 2021, les renovables van aportar 19.011 milions d'euros al PIB espanyol, cosa que va representar aproximadament un 1,58% del total. Aquest creixement continua sent impulsat per l'increment en la capacitat instalĀ·lada, aixĆ com per l'autoconsum fotovoltaic, que va representar aquell any el 47% de la potĆØncia instalĀ·lada al paĆs.
Una de les claus dāaquest creixement ha estat la realització de subhastes dāenergia, que van dotar el paĆs de nous projectes a gran escala, especialment en el camp de lāeòlica i la solar. El 2021, per exemple, es van subhastar 5.649 MW addicionals, consolidant aixĆ aquestes energies com la base del futur energĆØtic espanyol.

L'impacte de les renovables al PIB tambĆ© es va reflectir en el saldo net exportador del paĆs. El 2021, les renovables van deixar un saldo positiu de 1.887 milions d'euros . Aquest creixement va ser degut principalment a l'increment de les exportacions de components tecnològics clau com aerogeneradors i inversors, encara que tambĆ© es va registrar un augment de les importacions, impulsat per la demanda d'equips per a instalĀ·lacions d'autoconsum.
No nomĆ©s el PIB ha rebut aquest impacte positiu. Les energies renovables tambĆ© han permĆØs reduir de manera significativa la dependĆØncia espanyola dels combustibles fòssils importats. El 2021, Espanya va aconseguir evitar la importació de 25,5 milions de tones de petroli equivalents , cosa que va generar un estalvi directe de 10.327 milions d'euros a l'economia. Aquest estalvi es va veure complementat per 3.090 milions d'euros mĆ©s que el paĆs va aconseguir evitar en drets d'emissió de CO2, alineant-se amb els objectius europeus de descarbonització.
Estalvi 'verd' al mercat elĆØctric
Un dels efectes econòmics més evidents de l'expansió de les renovables ha estat l' abaratiment dels preus de l'electricitat . A Espanya, les renovables han tingut un paper clau en la reducció del preu del MWh. Segons les dades d'APPA, el 2021 el preu del mercat elèctric hauria estat de 61,17 euros per MWh si no fos per la presència d'energies renovables. Grà cies a elles, el preu es va situar en 39,67 euros per MWh , fet que va suposar un estalvi de 5.370 milions d'euros durant aquest any.
Aquest estalvi no nomĆ©s va beneficiar directament els consumidors elĆØctrics, sinó que tambĆ© va contribuir a millorar el balanƧ comercial del paĆs. El 2021, Espanya va evitar la compra de gairebĆ© 20.000 tones de petroli als mercats internacionals, cosa que va proporcionar un estalvi addicional de 5.989 milions d'euros . Aquests estalvis reflecteixen l'impacte econòmic positiu de les renovables a llarg termini, millorant la competitivitat del paĆs i reduint-ne el dĆØficit energĆØtic.
En termes ambientals, les dades també són clares. Les renovables el 2021 van permetre evitar l'emissió de 52,2 milions de tones de CO2 , contribuint de manera activa a la lluita contra el canvi climà tic i reforçant el paper d'Espanya als objectius mediambientals europeus.

Les expectatives de futur apunten a xifres encara mĆ©s ambicioses. Per al 2023 i el 2024, s'esperen noves subhastes que permetin instalĀ·lar mĆ©s capacitat renovable a tot el paĆs. En aquest context, les renovables es continuen posicionant com un dels eixos principals no nomĆ©s del creixement econòmic, sinó tambĆ© de la sostenibilitat i l'ocupació a Espanya.
D'aquesta manera, queda clar que les energies renovables han passat a ocupar un lloc central a l'economia espanyola, amb ampli impacte al PIB, la creació d'ocupació i la balanƧa comercial del paĆs. Aquestes energies tambĆ© han tingut un paper crucial en la reducció d'emissions de CO2 i han contribuĆÆt als objectius mediambientals globals.
Ćndex