El Consell de Ministres va aprovar a finals de 2015 el Reial Decret que va imposar el que van denominar com peatge de suport per a l'autoconsum energètic, conegut popularment com el imposat a el sol. Aquesta mesura va provocar un gran malestar entre organitzacions de consumidors, grups ecologistes i associacions empresarials, que ja advertien dels possibles efectes negatius des que es van conèixer els primers objectius del Ministeri d'Indústria dos anys abans. Tot i que la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) va oferir recomanacions per modificar l'enfocament del decret, el Govern va decidir aprovar-lo sense problemes, argumentant la necessitat de mantenir l'estabilitat del sistema elèctric. 
L'aprovació d'aquest impost sota el mandat de José Manuel Soria (aleshores ministre d'Indústria) va generar una gran incomprensió entre la ciutadania. Països amb menys capacitat solar com Alemanya instal·laven més panells solars en un sol any que Espanya a tota la seva història. El panorama espanyol, que en anys anteriors impulsava les energies renovables, va canviar drà sticament des del 2011, quan el govern del Partit Popular va començar a adoptar mesures contrà ries a aquest sector i va complicar l'expansió de l'energia solar.
Com et pot cobrar el govern per la teva pròpia energia?
El funcionament de l'autoconsum fotovoltaic en aquest perÃode era senzill: un consumidor amb panells solars genera la seva pròpia energia, però en certs moments (per exemple, en dies ennuvolats oa la nit) necessita recórrer a la xarxa elèctrica. Alhora, quan sobrava energia, tenia l'opció de vendre aquest excedent a la xarxa. El problema que justificava el govern era la necessitat d'un peatge de suport. Segons Soria, els usuaris d'autoconsum havien de contribuir a mantenir la xarxa, com qualsevol altre consumidor, ja que la xarxa la paguem entre tots. 
Tot i això, experts en economia social com Mario Sánchez-Herrero de Ecooo, van assenyalar que la mesura no tenia sentit. Els autoconsumidors havien de pagar el imposat a el sol fins i tot en els moments en què no demanaven energia de la xarxa, cosa que va portar a enormes pèrdues per als particulars que havien invertit en energia solar.
Quin preu tenia l?impost al sol?
Per als consumidors residencials, l'impost suposava aproximadament 9€ més IVA per cada kW de potència instal·lada als panells solars. D'aquesta manera, una famÃlia que tingués una instal·lació mitjana pagaria un peatge anual sense rebre cap mena de compensació per l'energia que aportés a la xarxa. Per exemple, si un autoconsumidor produÃs un 50% de la seva energia i no la utilitzés, aquesta electricitat s'abocava a la xarxa, i les companyies elèctriques la venien a tercers a preus de mercat, mentre el productor no rebia cap retorn. 
En el cas de les instal·lacions industrials, els peatges eren més complexos. A banda dels 9€ fixos per kW, s'hi afegia un peatge variable depenent del consum, estimat en uns 5 cèntims per cada kWh autoconsumit. A més, moltes illes com les Canà ries i les Balears estaven exemptes de l'impost a causa de la seva llunyania i la ineficiència dels sistemes de generació en aquests territoris insulars.
Qui es va beneficiar del decret?
El Reial decret va ser presentat pel govern com una mesura per garantir l'estabilitat del sistema elèctric i evitar que, sense el peatge de suport, els consumidors convencionals acabessin subvencionant l'autoconsum. Tot i això, davant l'anà lisi dels balanços financers de grans companyies com Xarxa Elèctrica Espanyola, Iberdrola, o Endesa, els beneficis multimilionaris reflectien l'enorme rendibilitat del sistema elèctric en mans de poques empreses. que degut a la crisi econòmica funcionaven molt per sota de la seva capacitat. Sense el fre a l'autoconsum, aquestes plantes haurien estat menys viables.
Situació a altres països d'Europa
Mentre a Espanya s'imposava el imposat a el sol, a països veïns com Portugal, França o Alemanya, les normatives eren molt més favorables per als que apostaven per energies renovables. 
En Portugal, es permetia l'autoconsum sense peatges addicionals per a instal·lacions de fins a 1MW, i els excedents es podien vendre a un preu de mercat amb lleugeres reduccions. A França, el govern incentivava la instal·lació de panells solars, oferint licitacions i ajudes econòmiques. A Alemanya, grans elèctriques com E.ON fins i tot facilitaven l'emmagatzematge de l'energia excedent als clients mitjançant un compte virtual de consum elèctric.
Què ha suposat la derogació de lʻimpost al sol?
El Reial decret que va introduir el imposat a el sol va ser derogat a l'octubre de 2018, la qual cosa va comportar una sèrie de canvis importants. A partir de llavors, les instal·lacions fotovoltaiques van tornar a ser atractives per als consumidors, tant particulars com a industrials. Es van eliminar també moltes de les traves burocrà tiques, cosa que va facilitar l'autoconsum compartit entre comunitats de veïns i la possibilitat de vendre els excedents d'energia. 
La derogació també va ser clau en laugment exponencial de les sol·licituds dinstal·lació de panells solars. A l'eliminar-se el peatge de respatller i grà cies a noves normatives com el RD 244/2019, els ciutadans van veure més rendible instal·lar panells solars, amb perÃodes d'amortització que varien entre 5 i 11 anys, segons la zona i el tipus d'instal·lació. Amb normatives més clares i la possibilitat de compensar els excedents, el futur de l'autoconsum a Espanya és molt més encoratjador. Espanya compta amb una de les taxes d'hores solars més grans de tot Europa, cosa que la fa ideal per aprofitar l'energia solar. La creixent instal·lació de fotovoltaica a llars i empreses és una ferma aposta per un model energètic més net i sostenible a llarg termini.