La recent visita de la presidència mexicana a l'estat de Chiapas ha servit per posar de llarg una estratègia que busca canviar les regles del joc al camp. El desplegament territorial del Pla Nacional de Blat de moro Natiu, conegut sota la denominació «El Blat de moro és l'arrel», es presenta com una mesura de xoc necessà ria per protegir l'enorme riquesa genètica d'un gra que és molt més que un simple aliment bà sic.
Aquest programa no només té un rerefons agrÃcola marcat, sinó que s'ha plantejat com un moviment estratègic per assegurar que els petits productors no es vegin obligats a recórrer a llavors comercials de grans empreses internacionals. La idea de fons és que les comunitats locals mantinguin el control absolut sobre els seus propis recursos, evitant una dependència econòmica que sol llastar la viabilitat de les explotacions familiars a les zones rurals.
Un escut davant de la dependència de llavors hÃbrides
Un dels pilars fonamentals d'aquesta iniciativa ambiciosa és evitar que el mercat nacional es vegi inundat exclusivament per varietats hÃbrides foranes. Durant les trobades mantingudes amb els agricultors, s'ha posat èmfasi que l'avenç d'aquestes llavors pot posar en un seriós compromÃs autonomia de les famÃlies camperoles. Per això, s'està fomentant la conservació de les 54 races de blat de moro detectades al territori, algunes de les quals es podrien considerar flora en perill d'extinció si no es protegeixen, i una gran part es custodien a la regió de Chiapas.
Perquè aquesta protecció sigui efectiva i no es quedi només al paper, el pla contempla la creació d'infraestructures especÃfiques com les denominades Milpateques i cases comunità ries de llavors, on es guardaran i distribuiran les varietats locals. D'aquesta manera, s'assegura que el material genètic original segueixi passant de mà en mà entre les properes generacions, mantenint viva una tradició mil·lenà ria que és l'eix central de la cultura gastronòmica regional.
Suport tècnic i generació de valor afegit
Però el projecte no es limita a la conservació romà ntica del gra; també comporta una sèrie de millores tecnològiques adaptades a la realitat de cada zona. S'està facilitant l'accés a maquinà ria d'ús col·lectiu ia un acompanyament tècnic permanent perquè el rendiment de les parcel·les millori de manera sostenible. No es tracta d'imposar mètodes moderns sense solta ni volta, sinó de combinar la saviesa de tota la vida amb eines que facin la tasca dià ria una mica menys pesada.
A més, el Govern ha posat el focus en la transformació del producte final perquè els beneficis no es perdin pel camÃ. Amb la futura obertura de les Tortilleries Benestar, es pretén que l'excedent de la collita es processi dins de la pròpia comunitat. Això permet que el valor afegit de la feina es quedi a casa i no en mans d'intermediaris, aconseguint que els productors aconsegueixin uns ingressos econòmics més dignes pel seu esforç constant sota el sol.
Expansió territorial i relleu generacional
En aquesta primera etapa d'implementació, el desplegament s'està centrant en estats clau del sud i del sud-est, on la cultura de la milpa està més arrelada. No obstant això, les previsions per als propers anys són força optimistes, amb la meta d'assolir un milió i mig de pagesos a gairebé trenta entitats diferents per a finals de la dècada. Actualment ja són més de 270.000 els productors que estan integrats en aquest sistema de suport i acompanyament.
La incorporació de mà d'obra jove a través de programes de formació i ocupació és una peça clau per assegurar que el camp no es quedi buit per manca d'oportunitats. Aquests nous tècnics actuen com un pont necessari entre les institucions i les comunitats milperes, ajudant a organitzar la producció ia gestionar les noves instal·lacions comunità ries que estan començant a brollar per tot el territori chiapanec per enfortir el teixit social rural.
L'aposta decidida per recuperar i potenciar el cultiu tradicional suposa un gir de timó cap a un model de desenvolupament molt més respectuós amb el medi ambient i amb les persones que hi treballen. En posar els mitjans necessaris perquè el blat de moro crioll sigui rendible i competitiu, s'està construint un mur de contenció contra l'homogeneïtzació alimentà ria que impera a nivell global. L'objectiu final és que el camp torni a ser un lloc de prosperitat on la identitat cultural i la viabilitat econòmica es donin la mà per assegurar el suport de les properes dècades sense dependre de factors externs.