Indonèsia, l'arxipèlag més gran del món, ha estat històricament conegut per la seva immensa riquesa en recursos naturals. Des de minerals fins a espècies marines, aquest país ofereix una biodiversitat única i un conjunt de recursos que han estat explotats des de fa segles. Tot i això, aquesta riquesa també ha generat una sèrie de desafiaments per al país, tant en termes de sostenibilitat com de regulació.
Diumenge passat 12 de gener, just una hora abans de l'entrada en vigor de la llei que prohibiria la exportació de minerals bruts, el govern d'Indonèsia va emetre una nova reglamentació que ajusta aquesta moratòria. Aquest canvi a la normativa va ser un intent del govern per equilibrar els interessos de les grans companyies mineres i l'economia local.
El context geopolític d'Indonèsia ha canviat ràpidament en els darrers anys. Des del 2009, el país havia adoptat lleis que exigien a les companyies mineres que refinessin els minerals en instal·lacions locals abans d'exportar-los. Això tenia l'objectiu de millorar l'economia nacional, especialment a zones on gairebé la meitat dels habitants viuen amb menys de dos dòlars al dia. A més, el govern esperava que aquesta política ajudés a incrementar el valor agregat de les exportacions i fomentar el creixement econòmic intern.
Importància dels recursos naturals d'Indonèsia
Indonèsia es troba entre els països més rics del món pel que fa a recursos naturals. El oli i gas natural són components crucials de l'economia indonèsia, ocupant el país el 14è lloc mundial en producció de gas natural. També és un gran exportador de carbó i coure, sent el major exportador mundial de carbó tèrmic. Les reserves de or y níquel d'Indonèsia han aconseguit classificacions globals importants, gràcies en gran part a les seves mines com Grasberg, una de les majors mines de coure i or al món. També és important destacar els recursos forestals, que cobreixen gairebé el 50 % de la superfície terrestre del país i col·loquen Indonèsia al setè lloc mundial quant a superfície forestal.
La biodiversitat d'Indonèsia és un altre dels punts clau. Hi ha milers d'espècies d'aus, peixos, rèptils i mamífers. Les selves tropicals indonèsies són la llar d'espècies tan icòniques com la orangutan i drac de Komodo, mentre que els seus mars obren un impressionant món submarí ple de coralls i peixos únics al planeta.
Minerals i el seu paper en el creixement econòmic
El sector miner ha estat un dels impulsors principals del creixement econòmic d'Indonèsia. No obstant això, les polítiques proteccionistes del país, que limitaven l'exportació de minerals sense refinar, han fet que nombroses companyies mineres haguessin d'adaptar les operacions per complir les noves normatives. Aquestes normatives cercaven que els minerals es processessin localment, augmentant el valor agregat i contribuint així a la creació d'ocupació i al desenvolupament econòmic local.
Indonèsia és el productor més gran de níquel al món. S'estima que el país posseeix més de 21 milions de tones mètriques de níquel, i gran part d'aquesta riquesa es troba a les illes de Sulawesi i Halmahera. De la mateixa manera, Indonèsia és un important productor de carbó, amb reserves estimades de més de 37 mil milions de tones. Aquestes reserves no només proveeixen la seva indústria energètica, sinó que també són exportades a altres nacions desenvolupades i en desenvolupament.
El or també té un paper destacat a l'economia del país, on la mina Grasberg, ubicada a la província de Papua, constitueix una de les reserves d'or i coure més grans del planeta. La seva explotació ha estat històricament un pilar per a la balança econòmica, tot i que també ha generat tensions amb les comunitats locals i els defensors del medi ambient.
La indústria dels hidrocarburs
El petroli i el gas natural són altres dels recursos clau que posicionen Indonèsia entre els principals exportadors mundials. El 2021, Indonèsia produïa més de 650,000 barrils de petroli al dia i es posicionava com un dels majors productors de gas natural liquat (GNL) al món.
Al llarg dels anys, el país ha invertit considerablement a la infraestructura relacionada amb l'extracció i el processament d'hidrocarburs. Tot i això, la dependència dels combustibles fòssils ha generat preocupacions ambientals, cosa que ha impulsat que Indonèsia s'esforci per diversificar la seva matriu energètica cap a energies renovables.
Recursos hídrics i forestals
Indonèsia també compta amb importants recursos hídrics. La seva vasta xarxa de llacs i rius abasteix gran part de la població, mentre que les pluges tropicals permeten que els seus sòls siguin altament fèrtils. Indonèsia té una precipitació mitjana anual de més de 2,700 mm, la qual cosa la converteix en una de les nacions amb més índex de pluges del món, beneficiant enormement l'agricultura i la biodiversitat.
Així mateix, Indonèsia compta amb extensos recursos forestals. Els seus boscos tropicals tenen més de 3,000 espècies conegudes de fauna i unes 29,000 espècies de flora. Tot i això, la desforestació i l'expansió de la indústria de l'oli de palma han estat una constant amenaça per a la biodiversitat del país. Així, el govern ha instituït polítiques de moratòria per aturar la tala il·legal i preservar els ecosistemes.
Impacte ambiental i sostenibilitat
Un dels efectes més negatius derivats de lexplotació descontrolada dels recursos és limpacte ambiental. Indonèsia és actualment el sisè major emissor de gasos amb efecte d'hivernacle a nivell mundial, i la desforestació ha jugat un paper significatiu en aquest procés. Les torberes riques en carboni i els boscos d'Indonèsia han estat devastats per l'expansió agrícola i forestal, cosa que ha afectat greument la biodiversitat i la qualitat de vida de milions de persones que depenen d'aquests recursos naturals.
En resposta, el govern d´Indonèsia ha pres mesures per minimitzar aquests impactes, com l´extensió de la moratòria sobre noves llicències d´explotació minera i forestal. A més, el país s'ha compromès, en el marc del Acord de París, a reduir les emissions en un 29% per a l'any 2030.
La lluita per la protecció dels recursos naturals i la reducció de la petjada de carboni ha estat una prioritat en els darrers anys, encara que encara queden molts reptes per superar. La regulació ambiental haurà de reforçar-se per protegir les comunitats locals i complir els compromisos internacionals a mitjà i llarg termini.
Indonèsia es troba en una cruïlla socioeconòmica i ambiental. D'una banda, la seva dependència dels recursos naturals ha estat el motor de la seva economia, però de l'altra, això ha estat acompanyat d'importants desafiaments socioambientals. El futur d'Indonèsia dependrà en gran mesura de la seva capacitat per equilibrar el desenvolupament econòmic amb la sostenibilitat i la justícia social, protegint alhora la seva inestimable riquesa natural.