Islàndia està cavant el pou geotèrmic de major profunditat de l'planeta al cor d'un volcà. Aquest projecte cerca aprofitar l'energia renovable allotjada a una profunditat de 5 quilòmetres. La perforació es realitza a la península de Reykjanes, on un volcà inactiu des de fa 700 anys és l'epicentre d'aquesta explotació.
El projecte IDDP: innovacions tecnològiques
El Projecte de Perforació Profunda d'Islàndia (IDDP), en col·laboració amb Statoil, cerca un enfocament innovador per incrementar l'eficiència de l'energia geotèrmica. La peculiaritat d'aquest pou rau en la combinació de extrema pressió y altes temperatures. Els encarregats del projecte esperen que, en assolir els 500 graus centígrads, es generi el que anomenen «fum supercrític«una barreja entre vapor i aigua que augmentaria la capacitat d'energia generada.
Segons Ásgeir Margeirsson, CEO d'HS Orka, l'objectiu és aprofitar aquest fenomen per generar fins i tot 50 MW d'electricitat per pou, multiplicant així per deu la producció respecte a altres pous geotèrmics convencionals de 2,5 quilòmetres de profunditat, capaços de generar uns 5 MW.
El desafiament de la perforació en entorns volcànics
Un dels reptes més rellevants del projecte és la perforació en un entorn volcànic altament inestable. Un intent anterior, fa sis anys, va tocar el magma a 2,1 quilòmetres, fet que va resultar en la destrucció de l'equip de perforació. Aquestes condicions extremes fan que la perforació a prop del magma sigui extremadament complexa i perillosa.
En declaracions a la premsa, Ásgeir Margeirsson va destacar que no hi ha garantia d'èxit degut a la naturalesa impredictible del subsòl a aquestes profunditats. Tot i els riscos, els científics involucrats consideren que és possible fer front als desafiaments.
Impacte energètic i ambiental
Islàndia és ja un líder indiscutible en l'ús de l'energia geotèrmica. Aproximadament el 26% de l'electricitat del país prové d'aquestes fonts. El 2013, la capacitat instal·lada va assolir els 665 MW, generant un total de 5.245 GWh d'electricitat. Tot i això, els científics esperen que els nous pous no només optimitzin aquest rendiment, sinó que redueixin la necessitat d'explotar molts més pousminimitzant així l'impacte ambiental.
L'explotació geotèrmica, tot i considerar una alternativa renovable, no està exempta de crítiques. Per exemple, Greenpeace ha advertit sobre les emissions de CO2 i sofre que alguns pous produeixen. Tot i això, els experts a Islàndia asseguren que aquestes emissions són mínimes en comparació amb les fonts fòssils i que les tecnologies de tractament d'aquests gasos avancen ràpidament.
Col·laboracions internacionals i el futur de l'energia geotèrmica
Islàndia no està sola a la recerca d'energia geotèrmica supercrítica. Països com Kènia, Japó e Indonèsia estan invertint en aquesta tecnologia per aprofitar la calor inesgotable de la Terra. En el cas d'Islàndia, s'espera que l'explotació del jaciment de Reykjanes pugui contribuir a proveir d'electricitat no només la població de 370.000 habitants, sinó també exportar-la a països com Regne Unit, amb el qual es podria connectar mitjançant un cable submarí.
De fet, segons l'enginyer Albert Albertsson, es necessitarien entre 30 i 35 pous convencionals per abastir una ciutat com Reykjavík, mentre que només tres a cinc pous supercrítics serien suficients per cobrir aquestes necessitats energètiques.
El potencial dels pous supercrítics
Una de les característiques més sorprenents daquest projecte és lús de vapor supercrític. Aquest estat de la matèria, que no és líquid ni gas, es forma quan l'aigua i el magma arriben a un punt crític dins l'escorça terrestre. Aquest vapor és capaç de transportar fins deu vegades més energia que el vapor geotèrmic convencional, el que podria revolucionar la generació denergia geotèrmica a tot el món.
La col·lisió del magma amb l'aigua de mar, a causa de l'alta pressió i temperatures, genera aquest vapor supercrític, la capacitat de generar energia del qual és gairebé il·limitada. Si el projecte IDDP aconsegueix demostrar que aquest vapor pot ser aprofitat de manera sostenible, Islàndia es podria convertir en l'avantguarda d'una nova era en l'aprofitament d'energia neta.
Què segueix per al Projecte Geotèrmic d'Islàndia?
Durant els propers set anys, els plans de l'IDDP inclouen perforar i provar diversos pous a zones supercrítiques. L'objectiu no és només augmentar la generació energètica, sinó també reduir la dependència de combustibles fòssils. A llarg termini, la indústria espera que aquesta tecnologia permeti perforar menys pous, però amb més capacitat, de manera que el impacte ambiental sigui mínim.
Aquest tipus d'avenços no només seran crucials per a Islàndia, sinó també per a la comunitat internacional. Segons els experts, aquesta tecnologia podria ser replicada en altres països amb característiques geotèrmiques similars, convertint-se en una peça clau dins del marc del Acord de París per a la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
Islàndia ha demostrat repetidament que pot ser un laboratori natural únic tant per a la investigació geotèrmica com per al desenvolupament de noves tecnologies. Aquest projecte promet no només aprofitar els recursos volcànics de la nació de manera sostenible, sinó també impulsar la investigació científica en un dels temes més urgents del nostre temps: la transició a energies renovables.