L'energia nuclear (22,6%), l'eòlica (19,2%) i les tèrmiques de carbó (17,4%) van ser les tres tecnologies principals per generar electricitat el 2017. Això va reflectir una combinació particular d'energies renovables i no renovables al mix energètic, l'equilibri del qual va ser afectat per factors climàtics i geopolítics.
Una intensa sequera, amb els embassaments al 38% de la capacitat màxima, va donar un renéixer a l'ús del carbó. Les escasses precipitacions van reduir l'aportació de la generació hidràulica al 7,3% del total al sistema elèctric. Aquest fenomen va obligar a compensar la demanda amb carbó i gas, els quals van aportar un 31,1%, és a dir, gairebé un terç de la demanda energètica en aquell moment.
Tot i la necessitat d'utilitzar més carbó, cosa que va significar un augment en la producció d'energia, això també va comportar un augment considerable en les emissions de gasos d'efecte hivernacle, sobretot CO2, cosa que contradiu els compromisos ambientals d'Espanya adquirits en acords internacionals com el de París.
Un altre factor que cal tenir en compte és la manca de creixement en la potència instal·lada d'energies renovables. El 2017, aquestes van representar el 33,7% de la producció d'electricitat, un descens davant el 40,8% registrat el 2016. L'energia eòlica, per la seva banda, va aconseguir mantenir una participació estable al voltant del 19,2%, mateixa xifra que el 2016, segons Fernando Ferrando, president de la Fundació Renovables.
No s'avança en una futura transició
Pedro Linares, professor de la càtedra d'Energia i Sostenibilitat de la Universitat Pontifícia de Comillas, va destacar que la transició energètica a Espanya mostra símptomes de bloqueig. La dependència de laigua de pluja com a recurs per a la generació denergia és una gran vulnerabilitat, especialment en períodes de sequera. La manca de precipitacions i la limitada inversió en noves instal·lacions renovables han deixat el sistema elèctric d'Espanya amb poques alternatives als combustibles fòssils.
El problema s'accentua quan la producció hidràulica, normalment una de les tecnologies més netes, pateix una caiguda significativa. En aquest sentit, les centrals tèrmiques de carbó, juntament amb el gas, es converteixen en indispensables, cosa que alhora es tradueix en un increment de les emissions de CO2. El professor Linares adverteix que aquesta situació és insostenible a llarg termini i que el canvi climàtic podria fer que la baixa capacitat hidràulica sigui una constant en el futur.
Per corregir aquesta tendència, Linares proposa que Espanya desenvolupi una estratègia a llarg termini destinada a substituir de mica en mica l'ús del carbó i, més endavant, el gas per fonts d'energia renovables, amb l'objectiu últim d'aconseguir una completa descarbonització del sistema elèctric.
El rol dels actors polítics i econòmics en la transició energètica
Les autoritats, en conjunt amb els experts del sector energètic, coincideixen que cal trencar el bloqueig existent en el camí cap a una transició energètica més sostenible amb menys dependència dels combustibles fòssils. No obstant això, hi ha molts obstacles, com els oligopolis energètics i els interessos creats al seu voltant, que dificulten el canvi de model.
Molts experts creuen que cal accelerar el desenvolupament d'energies renovables per evitar que, davant de la manca d'aigua, el carbó i el gas segueixin sent les solucions immediates. Assenyalen l'exemple d'alguns països europeus com Dinamarca, Alemanya i els Països Baixos, que no han parat d'invertir en la millora dels sistemes elèctrics. Aquests països busquen abandonar els combustibles fòssils i l'energia nuclear a favor d'un sistema basat gairebé completament en energies renovables.
En particular, els beneficis d'avançar cap a un model de desenvolupament basat en les energies renovables inclouen una disminució significativa de les emissions d'efecte hivernacle, més autonomia energètica, reducció de costos a llarg termini i un lideratge econòmic a nivell global vinculat a tecnologies netes .
Megasubhastes sense carbó i preus del pool
En anys recents, el Govern espanyol ha promogut subhastes energètiques per adjudicar nous projectes renovables. Aquest procés va permetre que el 2020 arribessin a 8.737 nous megawatts en capacitat d'energies renovables, cosa que va ajudar a guiar l'objectiu d'assolir un 20% d'energia renovable aquest any, en línia amb l'Acord de París.
Pel que fa als preus del pool, actualment la producció d'electricitat té un cost aproximat de 53 euros el megawatt hora (MWh). Tot i això, en algunes regions del món, com a Mèxic, els preus han arribat a ser molt més baixos, al voltant de 17 euros el MWh en una subhasta recent, cosa que destaca el potencial competitiu de les energies renovables quan es despleguen a gran escala .
Tot i aquests avenços, diversos experts del sector assenyalen que l'evolució cap a un mix energètic 100% renovable encara és lenta. Tecnologies com la solar i l'eòlica estan en una fase d'estancament en comparació amb altres països, i la manca de plans concrets per eliminar definitivament el carbó i la nuclear continua sent un repte important.
El futur del sistema elèctric i la necessitat de reinventar el model
La situació actual planteja un escenari complicat, on les energies renovables, si bé en creixement, no aconsegueixen atendre la demanda totalment. La manca d'avenços en la tecnologia d'emmagatzematge d'energia és una limitant que obliga a recórrer a plantes tèrmiques de carbó i gas en moments crítics.
D'altra banda, l'energia nuclear continua sent una font clau al mix energètic d'Espanya. Els defensors d'aquesta tecnologia argumenten que la seguretat i la confiança de les centrals nuclears són imprescindibles per mantenir l'equilibri del sistema mentre s'avança cap a la descarbonització.
De cara al futur, les inversions continuen apostant pel desenvolupament d'emmagatzematge a gran escala, com ara bateries i tecnologies de bombament hidràulic, que permetin més flexibilitat al sistema elèctric. Tot i això, mentre aquestes tecnologies no estiguin plenament desenvolupades, la dependència dels combustibles fòssils continuarà sent una realitat a curt termini.
És fonamental que les polítiques públiques i les decisions empresarials accelerin aquest procés per garantir un futur energètic sostenible, net i accessible per a tothom. Ara més que mai, la transició cap a un mix energètic basat predominantment en renovables és tant una oportunitat com una necessitat imperant.
A mesura que la demanda elèctrica continuï creixent i les tecnologies renovables millorin, la clau estarà en donar suport al desplegament mitjançant polítiques ambicioses i la integració de solucions d'emmagatzematge que garanteixin l'estabilitat dels sistemes elèctrics.