El sector de l'aviaciĆ³ al Vell Continent es troba en un moment crĆtic on la sostenibilitat ha deixat de ser una opciĆ³ de mĆ rqueting per convertir-se en una realitat financera de compliment obligat. A partir del 2025, les aerolĆnies que operin a aeroports europeus hauran d'afrontar el mandat de la normativa ReFuelEU, que exigeix āāque almenys un 2% del combustible utilitzat sigui d'origen sostenible, una xifra que anirĆ escalant progressivament fins a assolir el 70% a mitjans de segle.
Aquesta transiciĆ³ cap al cel net no estĆ exempta de turbulĆØncies, ja que el sector s'enfronta a una bretxa econĆ²mica difĆcil de pair sense que la butxaca del viatger se'n vegi afectada. El combustible sostenible, conegut tĆØcnicament com a SAF per les sigles en anglĆØs, es presenta com la soluciĆ³ mĆ©s immediata en poder utilitzar-se en els motors actuals, perĆ² la seva disponibilitat real al mercat encara Ć©s molt limitada si es compara amb la demanda massiva que es preveu per als propers anys.
La cruĆÆlla econĆ²mica del querosĆØ verd
Un dels maldecaps mĆ©s grans per a les companyies aĆØries Ć©s el preu d'aquest biocombustible, que actualment pot ser entre tres i sis vegades mĆ©s car que el combustible convencional derivat del petroli. Aquest sobrecost operatiu posa en perill especialment el model de les aerolĆnies de baix cost, que depenen de marges molt ajustats, i obre un debat sobre qui ha de pagar la factura de la descarbonitzaciĆ³, atĆØs que la producciĆ³ global amb prou feines cobrirĆ una petita fracciĆ³ del necessari per al 2026.
Davant d'aquest panorama, la indĆŗstria s'ha comenƧat a mobilitzar per exigir a les autoritats que el pal vingui acompanyat de la pastanaga. Des d'organitzacions com l'AssociaciĆ³ de LĆnies AĆØries (ALA) a Espanya s'insisteix que Ć©s fonamental implementar incentius al consum similars als que hi ha en altres sectors, de manera que es pugui reduir aquest diferencial de cost i fomentar la producciĆ³ nacional, evitant que l'aviaciĆ³ perdi competitivitat davant d'altres mercats menys regulats.
El desafiament no Ć©s nomĆ©s el preu, sinĆ³ tambĆ© l'escalabilitat de les matĆØries primeres necessĆ ries per fabricar el SAF, que ara com ara es basa principalment en olis usats i greixos animals. PerquĆØ l'aviaciĆ³ aconsegueixi la seva meta d'emissions netes zero el 2050, caldrĆ impulsar tecnologies mĆ©s avanƧades com l'e-SAF, un combustible sintĆØtic produĆÆt a partir d'hidrogen verd i CO2 capturat, encara que el seu desenvolupament industrial encara estĆ en una fase molt primerenca i requereix inversions milionĆ ries.
EstratĆØgies i aliances al territori espanyol
A Espanya, algunes companyies ja han pres la davantera per no agafar-se els dits amb la manca de subministrament que vaticinen els informes tĆØcnics. Un exemple clar Ć©s el de Volotea, que ha tancat acords estratĆØgics amb gegants energĆØtics com Repsol, Moeve i TotalEnergies per garantir-se milions de litres de combustible sostenible durant els propers anys, demostrant que l'aposta per reduir la petjada de carboni ja Ć©s una prioritat estratĆØgica en els seus plans de negoci a mitjĆ termini.
Per la seva banda, grans grups com IAG, matriu d'Iberia, tambĆ© han fet inversions de calat per assegurar l'accĆ©s a aquest recurs, encara que gran part d'aquestes compres s'han centrat inicialment fora de les nostres fronteres per la maduresa mĆ©s gran d'aquestes indĆŗstries. Aquesta situaciĆ³ ha servit perquĆØ el ColĀ·legi Oficial d'Enginyers AeronĆ utics recalqui la importĆ ncia de millorar l'eficiĆØncia operativa i la navegaciĆ³ aĆØria com a complements necessaris a l'Ćŗs de combustibles nets per assolir els objectius climĆ tics de forma realista.
El suport dels passatgers sembla garantit, almenys sobre el paper, ja que les enquestes mĆ©s recents indiquen que la gran majoria dels viatgers consideren essencial que la indĆŗstria continuĆÆ reduint les seves emissions. No obstant aixĆ², hi ha una resistĆØncia lĆ²gica a assumir sobrecostos excessius en els bitllets, cosa que obliga les aerolĆnies a equilibrar la balanƧa entre la seva responsabilitat ambiental i la necessitat de mantenir preus atractius perquĆØ volar no torni a ser un luxe per a uns quants.
El full de ruta cap a una aviaciĆ³ descarbonitzada
La transiciĆ³ energĆØtica del cel europeu Ć©s un procĆ©s que ja no tĆ© marxa enrere, marcat per un calendari legislatiu que no admet retards i que obligarĆ a una transformaciĆ³ total de la logĆstica de combustibles als aeroports. El SAF es consolida com la palanca principal per reduir emissions de forma immediata, permetent retallar fins a un 80% de les emissions de CO2 durant tot el seu cicle de vida, cosa que el converteix en l'actiu mĆ©s valuĆ³s per a les aerolĆnies que busquen complir amb el pacte verd europeu.
Tot i els dubtes que genera el ritme de producciĆ³ actual, que gairebĆ© no arribarĆ al 0,8% del consum mundial el 2026, la indĆŗstria continua explorant alternatives per democratitzar l'Ćŗs d'aquestes molĆØcules netes. La creaciĆ³ de mecanismes com el sistema book-and-claim permetrĆ que els beneficis ambientals es puguin comercialitzar de manera flexible, facilitant que companyies que no tenen accĆ©s directe a plantes de producciĆ³ puguin participar en el finanƧament d'aquest canvi tecnolĆ²gic a nivell global.
L'aviaciĆ³ encara una dĆØcada on la tecnologia i la regulaciĆ³ hauran de caminar de la mĆ perquĆØ el querosĆØ verd sigui l'estĆ ndard i no l'excepciĆ³. La clau de l'ĆØxit residirĆ a enfortir la sobirania energĆØtica i la seguretat de subministrament mitjanƧant una estreta colĀ·laboraciĆ³ entre governs i empreses privades, assegurant que el desplegament del combustible sostenible sigui capaƧ de cobrir les necessitats d'un sector que, lluny de frenar, busca seguir connectant el mĆ³n d'una manera molt mĆ©s respectuosa amb el medi ambient i els compromisos climĆ tics internacionals.
