El sector de l'aviació al Vell Continent es troba en un moment crĆtic on la sostenibilitat ha deixat de ser una opció de mĆ rqueting per convertir-se en una realitat financera de compliment obligat. A partir del 2025, les aerolĆnies que operin a aeroports europeus hauran d'afrontar el mandat de la normativa ReFuelEU, que exigeix āāque almenys un 2% del combustible utilitzat sigui d'origen sostenible, una xifra que anirĆ escalant progressivament fins a assolir el 70% a mitjans de segle.
Aquesta transició cap al cel net no estĆ exempta de turbulĆØncies, ja que el sector s'enfronta a una bretxa econòmica difĆcil de pair sense que la butxaca del viatger se'n vegi afectada. El combustible sostenible, conegut tĆØcnicament com a SAF per les sigles en anglĆØs, es presenta com la solució mĆ©s immediata en poder utilitzar-se en els motors actuals, però la seva disponibilitat real al mercat encara Ć©s molt limitada si es compara amb la demanda massiva que es preveu per als propers anys.
La cruïlla econòmica del querosè verd

Un dels maldecaps mĆ©s grans per a les companyies aĆØries Ć©s el preu d'aquest biocombustible, que actualment pot ser entre tres i sis vegades mĆ©s car que el combustible convencional derivat del petroli. Aquest sobrecost operatiu posa en perill especialment el model de les aerolĆnies de baix cost, que depenen de marges molt ajustats, i obre un debat sobre qui ha de pagar la factura de la descarbonització, atĆØs que la producció global amb prou feines cobrirĆ una petita fracció del necessari per al 2026.
Davant d'aquest panorama, la indĆŗstria s'ha comenƧat a mobilitzar per exigir a les autoritats que el pal vingui acompanyat de la pastanaga. Des d'organitzacions com l'Associació de LĆnies AĆØries (ALA) a Espanya s'insisteix que Ć©s fonamental implementar incentius al consum similars als que hi ha en altres sectors, de manera que es pugui reduir aquest diferencial de cost i fomentar la producció nacional, evitant que l'aviació perdi competitivitat davant d'altres mercats menys regulats.
El desafiament no és només el preu, sinó també l'escalabilitat de les matèries primeres necessà ries per fabricar el SAF, que ara com ara es basa principalment en olis usats i greixos animals. Perquè l'aviació aconsegueixi la seva meta d'emissions netes zero el 2050, caldrà impulsar tecnologies més avançades com l'e-SAF, un combustible sintètic produït a partir d'hidrogen verd i CO2 capturat, encara que el seu desenvolupament industrial encara està en una fase molt primerenca i requereix inversions milionà ries.
EstratĆØgies i aliances al territori espanyol
A Espanya, algunes companyies ja han pres la davantera per no agafar-se els dits amb la manca de subministrament que vaticinen els informes tècnics. Un exemple clar és el de Volotea, que ha tancat acords estratègics amb gegants energètics com Repsol, Moeve i TotalEnergies per garantir-se milions de litres de combustible sostenible durant els propers anys, demostrant que l'aposta per reduir la petjada de carboni ja és una prioritat estratègica en els seus plans de negoci a mitjà termini.
Per la seva banda, grans grups com IAG, matriu d'Iberia, també han fet inversions de calat per assegurar l'accés a aquest recurs, encara que gran part d'aquestes compres s'han centrat inicialment fora de les nostres fronteres per la maduresa més gran d'aquestes indústries. Aquesta situació ha servit perquè el Col·legi Oficial d'Enginyers Aeronà utics recalqui la importà ncia de millorar l'eficiència operativa i la navegació aèria com a complements necessaris a l'ús de combustibles nets per assolir els objectius climà tics de forma realista.
El suport dels passatgers sembla garantit, almenys sobre el paper, ja que les enquestes mĆ©s recents indiquen que la gran majoria dels viatgers consideren essencial que la indĆŗstria continuĆÆ reduint les seves emissions. No obstant això, hi ha una resistĆØncia lògica a assumir sobrecostos excessius en els bitllets, cosa que obliga les aerolĆnies a equilibrar la balanƧa entre la seva responsabilitat ambiental i la necessitat de mantenir preus atractius perquĆØ volar no torni a ser un luxe per a uns quants.
El full de ruta cap a una aviació descarbonitzada

La transició energĆØtica del cel europeu Ć©s un procĆ©s que ja no tĆ© marxa enrere, marcat per un calendari legislatiu que no admet retards i que obligarĆ a una transformació total de la logĆstica de combustibles als aeroports. El SAF es consolida com la palanca principal per reduir emissions de forma immediata, permetent retallar fins a un 80% de les emissions de CO2 durant tot el seu cicle de vida, cosa que el converteix en l'actiu mĆ©s valuós per a les aerolĆnies que busquen complir amb el pacte verd europeu.
Tot i els dubtes que genera el ritme de producció actual, que gairebé no arribarà al 0,8% del consum mundial el 2026, la indústria continua explorant alternatives per democratitzar l'ús d'aquestes molècules netes. La creació de mecanismes com el sistema book-and-claim permetrà que els beneficis ambientals es puguin comercialitzar de manera flexible, facilitant que companyies que no tenen accés directe a plantes de producció puguin participar en el finançament d'aquest canvi tecnològic a nivell global.
L'aviació encara una dècada on la tecnologia i la regulació hauran de caminar de la mà perquè el querosè verd sigui l'està ndard i no l'excepció. La clau de l'èxit residirà a enfortir la sobirania energètica i la seguretat de subministrament mitjançant una estreta col·laboració entre governs i empreses privades, assegurant que el desplegament del combustible sostenible sigui capaç de cobrir les necessitats d'un sector que, lluny de frenar, busca seguir connectant el món d'una manera molt més respectuosa amb el medi ambient i els compromisos climà tics internacionals.

