Shubhendu Sharma: com crear boscos autosuficients amb la tècnica Miyawaki

Segur que alguns dels que ens llegiu coneixeu la història de Jean Giono, titulada «L'home que plantava arbres», que relata la vida d'Elzéar Bouffier, un pastor imaginari que durant anys es va dedicar a plantar arbres en una extensa zona de Provença, transformant una terra desolada en un lloc ple de vida. És un conte inspirador que ens ensenya el poder que té la persistència per alterar positivament el nostre entorn. Una cosa semblant ha fet Shubhendu Sharma, enginyer industrial que va canviar la seva carrera per dedicar-se per complet a reforestar àrees degradades.

Shubhendu Sharma va deixar el seu lloc a Toyota per dedicar-se a plantar arbres la resta de la vida. Utilitzant la metodologia Miyawaki, desenvolupa boscos que creixen fins a 10 vegades més ràpid que els mètodes convencionals, aconseguint que siguin autosuficients en tot just uns anys. Des que va començar la seva aventura, Sharma i el seu equip han creat més de 33 boscos a l'Índia en dos anys, demostrant que és possible regenerar el medi ambient en un curt període de temps. A continuació veurem com ho ha aconseguit i com pots crear el teu propi bosc usant la seva metodologia.

La tècnica Miyawaki: Origen i desenvolupament amb Shubhendu Sharma

El mètode Miyawaki va ser desenvolupat pel botànic japonès Akira Miyawaki, que al llarg de la seva carrera va estudiar la vegetació autòctona per restaurar-la a terres degradades. El seu enfocament va ser innovador, ja que plantejava plantar espècies natives d'alta densitat en un mateix lloc per desencadenar una competència natural, obligant els arbres a créixer més ràpid i desenvolupar-se de forma sostenible.

Shubhendu Sharma, atret per la visió de Miyawaki, va començar el seu camí en la reforestació quan el científic va visitar la planta de Toyota on treballava per crear-hi un petit bosc. Sharma va quedar fascinat amb la rapidesa i eficàcia del procés, i va decidir involucrar-se de ple en aquesta tasca. Després de col·laborar com a voluntari amb Miyawaki, Sharma va adaptar la tècnica per a l'Índia, tenint en compte les particularitats del sòl i les espècies natives del país.

Amb la seva nova versió del mètode Miyawaki, Sharma va plantejar el seu primer bosc al seu jardí a Uttarakhand i, en veure els resultats en un any, va decidir deixar la seva feina per dedicar-se completament a reforestar. Va fundar Afforestt, una companyia el propòsit de la qual és crear boscos naturals i autosuficients arreu del món.

Com funciona la metodologia Miyawaki

El procés de reforestació proposat per Akira Miyawaki, i perfeccionat per Sharma, consta essencialment de diverses etapes clau, totes adreçades a crear un ecosistema autònom a llarg termini:

• Estudi del sòl: El primer és fer una anàlisi del terreny on es vol plantar el bosc. Aquesta anàlisi inclou l'avaluació de la textura del sòl, la capacitat per retenir aigua i nutrients i la identificació de les espècies vegetals natives de la regió.
• Selecció d'espècies autòctones: Aquesta és una part essencial del mètode. A diferència de les plantacions comercials que prioritzen la producció ràpida, en aquest procés es trien espècies natives per garantir la sostenibilitat del bosc. La clau és seleccionar entre 50 i 100 espècies diferents, distribuïdes en capes segons la seva altura.
• Preparació del sòl: Sovint, el terra de les ciutats i àrees degradades està empobrit; per això, es barreja biomassa local per millorar-ne la capacitat d'absorció d'aigua i nutrients.
• Plantar amb alta densitat: El mètode Miyawaki implica plantar diverses espècies en una àrea petita, cosa que genera competència entre les plantes per la llum i els recursos, obligant els arbres joves a créixer més ràpid.

Un cop plantada la vegetació, es cuida el bosc durant els primers dos anys mitjançant reg i control de plagues. Després d'aquest temps, el bosc es converteix en autosuficient i no requereix cap cura addicional. Aquest enfocament permet que l'ecosistema creixi 10 vegades més ràpid que amb mètodes tradicionals i assoleixi, en només 10 anys, la maduresa d'un bosc que prendria més de 100 anys a desenvolupar-se de manera natural.

Beneficis i resultats dels boscos Miyawaki

Des de la seva implementació, els boscos Miyawaki han demostrat ser una de les tècniques de repoblament més efectives, no només per la velocitat de creixement, sinó pels grans beneficis mediambientals que aporten:

• Augment de la biodiversitat: Aquest és un dels principals avantatges del mètode. Els boscos plantats tenen una gran quantitat d'espècies animals i vegetals. Investigacions de la Universitat de Wageningen als Països Baixos han revelat que els mini boscos Miyawaki atrauen més biodiversitat que els boscos naturals propers, gràcies a la varietat d'espècies plantades.
• Retenció de carboni: En competir per espai i recursos, els arbres creixen ràpidament i retenen més CO2. En només 250 metres quadrats, un bosc pot retenir al voltant de 250 quilograms de carboni a l'any, ajudant a mitigar el canvi climàtic.
• Millora del microclima: Aquests boscos ajuden a absorbir la contaminació de l'aire, atreure humitat i disminuir les temperatures locals, contribuint a la lluita contra l'efecte illa de calor a les ciutats. Els estudis més recents han mostrat una millora substancial de la qualitat de l'aire i de la temperatura a zones urbanes on s'han plantat aquests boscos.

Sharma ha plantat més de 138 boscos a 10 països, des d'Índia fins a Europa. La tècnica ha estat adoptada a països com Bèlgica, França, el Regne Unit i Pakistan, on el govern ha llançat un projecte per crear 1.000 mini boscos a tot el país.

L'impacte social dels projectes de reforestació

A més dels beneficis mediambientals, la feina de Sharma també té un impacte social positiu. La vostra empresa, Afforestt, no només crea boscos; també capacita comunitats locals perquè s'involucrin en el procés de creació i manteniment d'aquests espais verds. A més, alguns projectes han estat finançats mitjançant campanyes de crowdfunding, cosa que permet a qualsevol persona participar en la lluita contra el canvi climàtic en plantar arbres.

Un exemple destacat és el projecte que cerca crear un programari basat en el crowdfunding, on qualsevol persona pot aportar dades sobre les espècies de plantes natives de la seva àrea local, facilitant la creació de més boscos sostenibles a tot el món.

Futur de la reforestació urbana

L'impacte dels boscos petits i ultra densos no es limita només a millorar el medi ambient; també té el potencial de transformar la vida a les ciutats. Shubhendu Sharma i altres partidaris de la tècnica Miyawaki preveuen un futur en què aquests minúsculs boscos es converteixin en una cosa comuna a les urbs, actuant com a pulmons verds que milloren la qualitat de l'aire, ofereixen ombra, redueixen el soroll i proporcionen un refugi on la biodiversitat pugui florir.

A mesura que creixen les ciutats i els efectes del canvi climàtic s'accentuen, els projectes com els d'Afforestt són més necessaris que mai. La idea que qualsevol espai erm en una ciutat pugui convertir-se en un bosc autosuficient ofereix una solució real al repte de crear entorns sostenibles.

No es tracta només de plantar arbres; és una estratègia integral que busca restaurar ecosistemes a llocs on abans no es creia possible. Afforestt ja està treballant en la creació de programes educatius per apropar aquest mètode a més persones i està posant a la disposició de totes les eines necessàries perquè qualsevol pugui crear el seu propi bosc.

El compromís de Sharma de dedicar la seva vida a la reforestació ha inspirat a molts, i el seu treball continua demostrant que, amb esforç i la metodologia adequada, és possible tornar espais verds al nostre planeta, fins i tot en els ambients més urbans.