La importància de la captura de CO2 per frenar el canvi climàtic

El canvi climàtic és un dels reptes globals més grans del nostre temps. Per evitar que les temperatures mitjanes globals augmentin més de 2 graus respecte als nivells preindustrials, tal com s'estableix a l'Acord de París, és crucial reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle com el CO2. Tot i això, la transició cap a fonts d'energia completament netes és lenta, i la crema de combustibles fòssils continua sent una font principal d'energia. En aquest context, la captura de CO2 emergeix com una solució viable per mitigar les emissions mentre s'avança cap a un model energètic més sostenible.

Per estabilitzar la concentració de CO2 a l'atmosfera i evitar impactes climàtics greus, és imperatiu no només reduir les emissions, sinó també capturar i emmagatzemar el CO2 emès. Aquest article explora com es pretén capturar el CO2, així com el transport i l'emmagatzematge, un camp en què el científic Edward Rubin ha jugat un paper crucial.

Captura de CO2 i Edward Rubin

Edward Rubin és una de les figures més destacades al camp de la captura de CO2. Des de la Universitat Carnegie Mellon, als Estats Units, ha dedicat la seva carrera a investigar i desenvolupar tecnologies per a la captura, el transport i l'emmagatzematge del CO2 emès per les plantes d'energia que cremen combustibles fòssils. No és només autor de múltiples estudis en aquest camp, sinó que també ha encapçalat els informes de l'IPCC sobre aquestes tecnologies.

Rubin destaca que la majoria dels models climàtics que exploren escenaris futurs no contemplen reduccions dràstiques a les emissions de CO2 sense incloure la captura i emmagatzematge geològic d'aquest gas. Tot i els esforços per augmentar l'ús d'energies renovables, una transició ràpida cap a un futur sense emissions és poc viable sense aquestes tecnologies auxiliars.

Una solució davant les emissions de gasos

Deixar de fer servir immediatament tots els combustibles fòssils no és una opció realista. A mesura que la demanda mundial d'energia continua en augment, cal cercar solucions híbrides que incloguin tant una major penetració d'energies renovables com a tecnologies per capturar el diòxid de carboni. L'energia solar i eòlica tenen un gran potencial, però la seva instal·lació i expansió no avancen prou ràpidament com per assolir els objectius de reducció d'emissions del 80% per al 2050. Segons Rubin, el món encara depèn en gran mesura dels combustibles fòssils, i és probable que així continuï sent en el futur immediat.

“Vivim en un món addicte als combustibles fòssils, on resulta molt difícil desenganxar-ne la societat malgrat la gravetat del canvi climàtic”.

El coneixement sobre el cicle del carboni ha avançat prou per engegar tecnologies que permeten capturar, emmagatzemar i reutilitzar el CO2 a gran escala. Tot i això, la implementació generalitzada d'aquestes solucions requereix una regulació efectiva i un marc d'inversió adequat.

"Fa una dècada es van fer inversions anticipatòries, però en esgotar-se la perspectiva d´una acció política contundent, el ritme d´inversió va decaure".

A la Unió Europea, un dels projectes més ambiciosos per a la captura de CO2 va ser finançat a Espanya. La Comissió Europea va assignar 180 milions d'euros a un projecte de captura i emmagatzematge a la planta d'Endesa a Compostilla (Cubillos de Sil, León), que va ser interromput el 2013 a causa de la baixa en els preus dels drets d'emissió.

Necessitat d'una legislació adequada

No es pot subestimar l'impacte que té una legislació adequada sobre el desenvolupament i l'adopció de tecnologies de captura de CO2. Règims reguladors que penalitzin les emissions sense capturar podrien augmentar dràsticament l'adopció d'aquestes tecnologies a tot el món. Un exemple clar es dóna a les normatives sobre vehicles, on els catalitzadors reduïen emissions de gasos tòxics. De manera semblant, una legislació que obligui a capturar CO2 seria determinant.

Rubin assegura que no hi ha barreres científiques ni tecnològiques que impedeixin la captura massiva de CO2. La principal dificultat és econòmica i política, i apunta a la manca de dissuasió pel que fa a les emissions que no es capturen. La captura de CO2 consumeix energia, però si s'imposessin multes o restriccions estrictes a les emissions no capturades, la captura es veuria inevitablement incentivada.”

Altres tecnologies per a la captura de CO2

A més de l'emmagatzematge directe sota terra, s'estan desenvolupant noves tecnologies innovadores per utilitzar el CO2 capturat de diverses maneres:

• Producció de combustibles: S'està investigant la producció de combustibles sintètics a partir de CO2. Aquests podrien reemplaçar els combustibles fòssils a sectors com l'aviació.
• Materials de construcció: El CO2 pot ser reutilitzat en la fabricació de materials com a ciment, on part del gas pot quedar atrapat de manera definitiva.
• Agricultura i alimentació: També s'exploren usos en la producció d'aliments, especialment en cultius en hivernacle.

Cada cop més projectes arreu del món estan avançant en la investigació i desenvolupament d'aquestes tecnologies. Un exemple rellevant és el projecte Carbfix a Islàndia, que posa en pràctica la mineralització accelerada del CO2, convertint-lo en roca sòlida, cosa que n'assegura l'emmagatzematge permanent.

Un altre desenvolupament prometedor és l'ús de biogàs i biometà, que permet capturar el metà (CH4), un altre potent gas defecte hivernacle. A través d'aquests processos, el metà és convertit en energia renovable, a més de capturar el CO2 associat.

La implementació a gran escala d'aquestes tecnologies podria proporcionar solucions afegides, no només per reduir emissions, sinó per mitigar el canvi climàtic mitjançant el segrest i l'ús responsable de gasos d'efecte hivernacle.

La gran diversitat de tecnologies emergents demostra que la captura de CO2 no és una única solució, sinó part d'un conjunt d'accions que ens poden ajudar col·lectivament a combatre el canvi climàtic. Sens dubte, la captura del CO2 és una peça clau per complementar les energies renovables a l'esforç per frenar l'escalfament global.