La COP16, celebrada a Cali, Colòmbia, entre el 21 d'octubre i l'1 de novembre del 2024, va ser un esdeveniment significatiu per a la conservació de la biodiversitat. Encara que es van aconseguir avenços importants, la manca d'acords en temes clau com el finançament va deixar el cim amb un sabor agredolç i grans desafiaments per davant.
L'esdeveniment va reunir més de 20.000 delegats de gairebé 200 països a la tercera ciutat més gran de Colòmbia. L'agenda estava centrada en la implementació del Marc Global de Biodiversitat Kunming-Montreal, un acord històric adoptat el 2022 que té com a objectiu aturar i revertir la pèrdua de biodiversitat per al 2030. No obstant això, després de diversos dies de negociacions intenses, molts assumptes clau van quedar sense resoldre's.
Què es va aconseguir a la COP16 de Cali?
Un dels èxits més destacables de la COP16 va ser la creació del Fons Cali, un mecanisme dissenyat per redistribuir els beneficis obtinguts per l'ús de seqüències digitals de recursos genètics (DSI, per les sigles en anglès). Empreses de sectors com la farmacèutica, cosmètica i biotecnologia podran contribuir amb un percentatge dels beneficis o ingressos al fons.
El 50% dels fons recaptats es destinaran a comunitats locals i indígenes, els qui han estat històricament els guardians de la biodiversitat. Tot i que alguns consideren l'acord com un pas important, altres ho veuen com a insuficient, ja que la participació empresarial serà voluntària. Oscar Soria, de l'ONG Common Initiative, va subratllar que l'efectivitat del fons dependrà en gran mesura de la disposició de les empreses per contribuir-hi.
Reconeixement als pobles indígenes i afrodescendents
Un altre gran avenç va ser la inclusió d'un òrgan subsidiari permanent per a pobles indígenes i comunitats locals dins del Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB). Per primera vegada, aquestes comunitats tindran un espai formal d'assessoria dins de les negociacions internacionals de biodiversitat, assegurant una participació activa a la presa de decisions.
Així mateix, el reconeixement del paper dels afrodescendents en la conservació de la biodiversitat va ser una altra fita. Tot i que aquesta proposta va trobar resistència inicial per part de països africans i de la Unió Europea, va ser finalment aprovada gràcies al lideratge de Colòmbia i Brasil.
El gran obstacle: el finançament
Tot i els avenços, la COP16 va quedar marcada per la manca de consens en el tema del finançament. Un dels objectius clau del Marc Global de Biodiversitat era mobilitzar 20.000 milions de dòlars anuals fins al 2025 y 30.000 milions fins al 2030, destinats a donar suport a països en desenvolupament en els seus esforços per protegir la biodiversitat. Tot i això, les negociacions es van estancar i, finalment, es van suspendre per falta de quòrum a la plenària del 2 de novembre.
La majoria dels països d'Àfrica i Amèrica Llatina van demanar la creació d'un fons específic per a biodiversitat, independent del Fons Mundial per al Medi Ambient (GEF), cosa que la Unió Europea va rebutjar rotundament. L?estancament de les converses va deixar en suspens l?adopció d?una estratègia clara per mobilitzar els recursos necessaris.
Astrid Schomaker, secretària executiva del CDB, va destacar a l'inici de la conferència que l'èxit de la COP16 depenia en gran mesura de la capacitat per mobilitzar aquests recursos. Tot i això, després de la suspensió, moltes organitzacions com Greenpeace van qualificar el resultat de «fracàs», mentre que WWF va expressar la seva preocupació pel futur de les metes de biodiversitat si no es tanquen les bretxes de finançament.
Metes globals en risc
Un dels principals problemes que va enfrontar la COP16 va ser que només 44 de 196 països van presentar els seus plans nacionals de biodiversitat complets, un nombre insuficient per complir les metes plantejades el 2022. El Marc Global de Biodiversitat Kunming-Montreal demana als països protegir el 30% dels ecosistemes del món per al 2030, però amb tan pocs plans d'acció nacionals en marxa, l'objectiu sembla cada cop més difícil d'assolir.
El retard en la presentació dels plans, així com la manca d'un acord de finançament, posa en risc el compliment de les metes de conservació, cosa que podria ser un cop dur per als esforços globals per frenar la pèrdua de biodiversitat.
El que és positiu: participació sense precedents i la COP de la gent
Tot i que la manca d'acords en finançament va ser un revés, la COP16 va ser batejada per Susana Muhamad, presidenta de la cimera i ministra d'Ambient de Colòmbia, com la “COP de la gent”. La participació de la societat civil va ser destacada i va aconseguir ser un veritable pol d'atracció amb l'anomenada Zona Verda, un espai on la ciutadania, les petites empreses, les ONG i les comunitats locals van poder compartir les seves propostes i iniciatives.
La ministra Muhammad va ressaltar la importància d'unir les veus dels pobles indígenes, les comunitats locals i els joves, que tenen un paper fonamental en la lluita per salvar la biodiversitat. Segons xifres del govern, la Zona Verda va atreure més de 800.000 persones durant les dues setmanes de l'esdeveniment, fet que demostra la creixent preocupació global per la protecció del medi ambient.
Propers passos cap a la COP17
Amb la suspensió de la COP16, s'espera que les discussions sobre el finançament es reprenguin en una reunió intermèdia a Bangkok abans de la COP17, que se celebrarà a Armènia el 2026. Les negociacions s'hauran de centrar en com mobilitzar els recursos necessaris per implementar el Marc Global de Biodiversitat i com garantir que més països presentin els plans nacionals d'acció.
El resultat daquestes negociacions serà crucial per mantenir lesperança de complir les metes globals de biodiversitat abans que sigui massa tard. Amb menys de sis anys per assolir els objectius del 2030, el temps apressa i les decisions que es prenguin en les properes trobades seran determinants per al futur de la biodiversitat del planeta.
Sens dubte, la COP16 a Cali ha estat una cimera plena d'alts i baixos, amb avenços importants però també grans desafiaments. Mentre que la creació del Fons Cali i el reconeixement a les comunitats locals són avenços significatius, la manca de finançament i els retards en la presentació de plans nacionals de biodiversitat deixen a l'aire moltes de les esperances posades en aquesta cimera.