La COP29, la cimera climàtica més important del 2024, ha arrencat a Bakú, Azerbaidjan. L'esdeveniment, organitzat sota el paraigua de les Nacions Unides, reuneix representants de 197 països, amb el principal objectiu de assolir un acord al voltant del finançament climàtic necessària per enfrontar els efectes del canvi climàtic. Aquest any, un dels temes centrals és com distribuir els fons i qui ha de posar els diners sobre la taula, amb especial atenció a les economies més vulnerables que pateixen les conseqüències de l'escalfament global de forma més directa.
El context de la cimera no és el més favorable. S'estima que el 2024 serà l'any més càlid de la història registrada, superant la temuda barrera dels 1,5 ºC d'augment a la temperatura mitjana global respecte als nivells preindustrials. Aquest llindar, que l'Acord de París havia identificat com a clau per evitar els efectes més catastròfics del canvi climàtic, sembla que està a punt de ser sobrepassat.
El paper central del finançament climàtic
El finançament climàtic és el tema estrella a Bakú. Aquesta cimera ha estat anomenada com la «COP de les finances» pel fet que les discussions giren entorn del Nou Objectiu Col·lectiu Quantificat, que persegueix augmentar les contribucions dels països desenvolupats cap als més vulnerables. Actualment, l'acord vigent des del 2015 prometia mobilitzar 100.000 milions de dòlars anuals, però aquest límit s'ha revelat insuficient.
Per a la COP29, s'espera que la quantitat augmenti significativament. Segons l'ONU, els països en desenvolupament necessitaran 1,1 bilions de dòlars cada any a partir del 2025, i la xifra podria arribar a 1,8 bilions per al 2030. La Unió Europea lidera els esforços en aquesta matèria, amb l'esperança de consolidar-se com a soci clau en la lluita contra el canvi climàtic.
Tot i això, el debat no acaba en la recaptació dels diners. També és crucial determinar com es gestionaran els fons i cap a quins països es destinaran. Les nacions del sud global són les que més reclamen una distribució justa dels recursos, mentre que potències com els Estats Units i el Japó advoquen per involucrar el finançament privat per reduir la dependència dels fons públics.
Grans absències en la negociació climàtica
Aquesta cimera ha començat amb importants absències que poden afectar les negociacions. Ni el president dels Estats Units, Joe Biden, ni el seu successor Donald Trump (acabat d'elegir a les eleccions) hi han assistit. En lloc de Biden, John Podesta, principal assessor climàtic de Washington, lidera la delegació nord-americana. Vladimir Putin i Xi Jinping, presidents de Rússia i la Xina, tampoc hi seran presents, la qual cosa afegeix incertesa als acords que es puguin assolir.
L?absència de líders tan influents ha generat preocupació entre els principals actors del canvi climàtic. Es tem que la seva manca de compromís presencial pugui alentir els avenços necessaris per garantir una solució a llarg termini. En contrast, líders com Pedro Sánchez, primer ministre d'Espanya, sí que hi seran presents per aportar a les discussions, i s'espera que juguin un rol actiu en la presa de decisions.
El repte de mantenir l'escalfament per sota de 1,5 °C
Un dels desafiaments més grans per a la COP29 és trobar una solució efectiva que aconsegueixi mantenir l'augment de les temperatures globals per sota dels 1,5 °C. Els informes més recents d'organismes internacionals com el Copernicus Climate Change Service (C3S) ja apunten que el planeta superarà aquest llindar el 2024. Aquest fet, sumat a la freqüència cada vegada més gran de fenòmens meteorològics extrems com huracans, inundacions i onades de calor , fa que la urgència d'aquests acords sigui més palpable que mai.
No obstant això, les polítiques actuals no són suficients. Simon Stiell, secretari executiu d'ONU Canvi Climàtic, ha manifestat que l'escalfament global continua avançant cap als 3°C, cosa que seria devastadora per a la humanitat i el planeta. Davant d'aquesta situació, els experts exigeixen que els països més contaminants, incloent-hi les potències absents, elevin els seus compromisos climàtics.
Accions concretes per evitar desastres climàtics
La COP29 també cercarà acords concrets per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle a través d'un augment en les contribucions nacionalment determinades (NDC). Els països més ambiciosos estan cridats a presentar nous plans d'acció climàtica amb vista a la propera cimera, que se celebrarà al Brasil.
A més, la COP29 se centrarà en el ja discutit Fons de Pèrdues i Danys, dissenyat per donar suport financer als països més afectats per catàstrofes climàtiques. Aquest fons, la creació del qual va ser aprovada a la COP27, encara té molt a definir en termes de funcionament i finançament. El Banc Mundial ha estat nominat com a gestor temporal, encara que aquesta decisió no ha estat exempta de crítiques, sobretot per part de les nacions del sud global que desconfien de la institució.
Finalment, les organitzacions ecologistes insisteixen que el ritme actual de reducció d'emissions és insuficient. Tot i que alguns països, com la Unió Europea, han presentat plans ambiciosos de cara al 2050, els informes més recents de l'ONU apunten que, si no es prenen mesures dràstiques, el planeta s'enfrontarà a un augment d'entre 2,6, 3,1 i XNUMX graus per a finals de segle. Això suposarà un risc imminent per a milions de persones i ecosistemes.
La COP29 de Bakú serà determinant en la lluita global contra el canvi climàtic, especialment en un any en què s'esperen rècords de temperatura i fenòmens climàtics extrems. aquesta cimera podria marcar un abans i un després als esforços de la humanitat per mitigar els efectes devastadors de l'escalfament global.