Avui dia s'utilitzen els biocombustibles per a determinades activitats econòmiques. Els més utilitzats són el etanol i el biodièsel. Es considera que el gas de diòxid de carboni emès pel biocombustible està totalment equilibrat per l'absorció de CO2 que es produeix amb la fotosíntesi de les plantes.
Però sembla que això no és del tot així. Segons un estudi de l'Institut d'Energia de la Universitat de Michigan dirigit per John DeCicco, la quantitat de calor que reté el CO2 emès per la crema dels biocombustibles no està en equilibri amb la quantitat de CO2 que absorbeixen les plantes durant el procés de la fotosíntesi mentre creixen a les collites.
L'estudi s'ha realitzat basant-se en les dades de l' Departament d'Agricultura dels Estats Units. Es van analitzar períodes en què la producció de biocombustible es va intensificar, i l'absorció de les emissions de diòxid de carboni per part de les collites només compensava el 37% de les emissions totals de CO2 emeses per la crema dels biocombustibles.
Les conclusions dels estudis realitzats a Michigan al·leguen clarament que el ús de biocombustible segueix augmentant la quantitat de CO2 emesa a l'atmosfera i no disminueix com es pensava. Encara que la font de l'emissió de CO2 provingui d'un biocombustible com l'etanol o el biodièsel, les emissions netes a l'atmosfera són més grans que les absorbides per les plantes a les collites, cosa que implica que continuen contribuint a l'efecte de l'escalfament global.
Què són els biocombustibles?
Els biocombustibles són carburants que s'obtenen a partir de biomassa, és a dir, de matèria orgànica. Hi ha diverses generacions de biocombustibles, però els més coneguts i utilitzats actualment són l'etanol i el biodièsel, que han estat guanyant rellevància en sectors com el transport.
L'etanol es produeix a partir de la fermentació de cultius com el blat de moro i la canya de sucre, mentre que el biodièsel s'obté a partir d'olis vegetals, com el palmell, la soja o l'oli reciclat de cuina. La seva característica principal és que, en teoria, hauria de tenir un impacte menor en les emissions de CO2, ja que, en el cicle de vida del biocombustible, les plantes absorbeixen CO2 durant el seu creixement, produint un balanç teòricament neutral en termes d'emissions.
Quines són les preocupacions sobre el seu impacte real?
Tot i això, diversos estudis recents han desafiat aquesta suposició. Segons el treball de John DeCicco, els beneficis ambientals dels biocombustibles es veuen significativament disminuïts quan es consideren les emissions derivades de la seva producció i ús final.
«Aquest és el primer estudi que examina amb cura el carboni emès a terres on es cultiven els biocombustibles, en lloc de fer-ne suposicions. Quan ens fixem en el que realment està passant al terreny, observem que no hi ha prou carboni que s'elimina de l'atmosfera per compensar el que surt del tub d'escapament», va afirmar DeCicco.
En lloc de ser completament neutres en carboni, s'ha demostrat que durant la crema de biocombustibles s'emeten més gasos amb efecte d'hivernacle que els que les plantes poden capturar durant el creixement. A més, altres factors com la desforestació, l'ús de fertilitzants i l'energia per processar els biocombustibles tenen un paper important en el seu impacte ambiental general.
Producció i generació de biocombustibles
Hi ha múltiples tipus de biocombustibles que s'agrupen en diverses categories. Els biocombustibles de primera generació són els que s'obtenen a partir de cultius comestibles, com el blat de moro o la canya de sucre, mentre que els biocombustibles de segona generació utilitzen matèries primeres no comestibles, com ara residus agroindustrials o biomassa no alimentària.
- Els biocombustibles de primera generació, com els bioalcohols (etanol i metanol) i el biodièsel, han estat els principals substituts dels combustibles fòssils.
- Tot i això, el seu ús ha generat controvèrsies sobre la seva sostenibilitat, en part a causa de l'augment en el preu de productes agrícoles i la desforestació causada per cultius com el palmell per produir biodièsel.
A una escala global, el biodièsel i altres biocombustibles també impliquen impactes negatius en la desforestació. Un informe de Transport i Medi Ambient ha revelat que els biocombustibles derivats d'oli de palmell i soja poden ser fins a un 80% més contaminants que el dièsel tradicional quan es tenen en compte les emissions provocades per la desforestació.
El problema de la desforestació i el canvi dús de sòls
Un dels grans problemes dels biocombustibles és que per produir-los cal una gran quantitat de terres agrícoles. Això ha portat a un fenomen conegut com el canvi d'ús de terres indirecte, que consisteix en l'expansió de terres agrícoles en àrees que anteriorment eren boscos o selves. Aquesta conversió té un alt cost ambiental, ja que s'alliberen grans quantitats de CO2 emmagatzemades a la vegetació talada i els sòls.
Al Brasil, per exemple, s'ha documentat la desforestació de milions d'hectàrees de selva amazònica per fer espai per a cultius de soja destinats a la producció de biocombustibles. Aquest tipus de pràctiques no només afecta el balanç de CO2, sinó que també posa en perill la biodiversitat i els ecosistemes locals.
La producció intensiva de biocombustibles a partir de cultius com el palmell ha generat desforestació massiva a països com Indonèsia. Segons Ecologistes en Acció, la demanda creixent de biocombustibles podria provocar la desforestació de fins a 7 milions d'hectàrees de bosc, alliberant 11 milions de tones de CO500 a l'atmosfera.
Altres alternatives als biocombustibles tradicionals
Tot i els desafiaments, noves innovacions busquen optimitzar l'ús de biocombustibles sostenibles de segona generació o fins i tot de tercera generació, que utilitzen residus industrials o algues, minimitzant així l'impacte ambiental.
Exemples inclouen el oli vegetal hidrotractat (HVO), que es pot obtenir d'olis residuals de cuina i greixos animals, una opció més respectuosa amb el medi ambient. De fet, a diversos països europeus, grans empreses energètiques estan començant a produir HVO, oferint una alternativa menys contaminant al biodièsel tradicional.
D'altra banda, hi ha una nova investigació que explora l'ús de bacteris com el Streptomyces per crear biocombustibles més eficients i menys contaminants mitjançant l'ús de molècules com la «Jawsamycin«. Aquesta innovació podria revolucionar la manera com es produeix el biocombustible en el futur.
Finalment, també s'estan explorant combustibles sintètics com els e-combustibles, que combinen hidrogen verd amb diòxid de carboni capturat, creant un cicle de carboni tancat que reduiria significativament les emissions netes de gasos d'efecte hivernacle al sector del transport.
En definitiva, els biocombustibles encara tenen un llarg camí per recórrer per ser una veritable solució ecològica. A mesura que les noves tecnologies avancen i es busquen alternatives més sostenibles, és crucial mantenir un enfocament crític i considerar totes les implicacions ambientals de la seva producció i ús.