La gestió dels residus industrials és un maldecap que el sector del calçat a la Comunitat Valenciana s'ha proposat resoldre d'una vegada per totes. Gràcies a l'impuls de la Conselleria d'Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, s'ha engegat una iniciativa que cerca donar una segona vida al poliuretà, un material que fins ara solia acabar acumulat en abocadors a causa de la seva complexa estructura. Aquest projecte no només pretén reduir l'impacte ambiental, sinó que busca establir un sistema productiu on res no es desaprofiti i tot torni a entrar a la cadena de muntatge.
L'esforç, que ha estat batejat com a VAL-rPU-CALÇAT, se centra a recuperar matèries primeres de gran valor a través de tècniques que combinen el millor de la mecànica i la química. No és moc de gall dindi, ja que parlem de tractar plàstics termoestables que no es poden fondre així com així per donar-los una altra forma. La idea és que les empreses deixin de dependre tant dels materials verges i comencen a mirar amb altres ulls el que abans consideraven simples escombraries, convertint-les en components d'alta qualitat per a les sabates que ens posem diàriament.
Glicòlisi i recuperació molecular de materials
Per aconseguir aquesta fita, els investigadors s'estan recolzant en un procés químic anomenat glicòlisi. Bàsicament, el que fan és trencar les cadenes moleculars del poliuretà que sobra a les fàbriques per obtenir poliols reciclats. Aquests compostos són fonamentals, ja que un cop recuperats es poden barrejar en noves fórmules per fabricar soles i altres components amb unes propietats mecàniques que no tenen res a envejar a les dels materials convencionals de tota la vida.
A diferència dels mètodes més rudimentaris que només trituren el residu per fer-lo servir com a farciment de baixa qualitat, aquesta tecnologia permet que el material mantingui el seu valor original. S'ha aconseguit avançar cap a una validació industrial a escala semiindustrial, cosa que significa que l'invent funciona i que els nivells de qualitat obtinguts estan molt a prop del que exigeix el mercat actual. Els passos següents ja estan marcats: aconseguir les certificacions necessàries i preparar el terreny perquè aquesta tecnologia arribi aviat a les fàbriques de forma comercial.
Col·laboració entre centres tecnològics i empreses del sector
Aquest avenç no és fruit de la casualitat, sinó d'una aliança força sòlida entre diferents actors del teixit industrial. L'empresa Synthelast és la que porta la batuta a la coordinació del desenvolupament d'aquests nous polímers, mentre que una marca tan coneguda com Pikolinos s'encarrega de validar que les soles reciclades compleixen amb allò que el client espera quant a comoditat i resistència. Per part seva, el centre tecnològic Inescop aporta el seu coneixement en el reciclatge químic i la caracterització dels materials perquè tot el procés sigui tècnicament viable.
La iniciativa també compta amb el suport de la firma Onditec per optimitzar els processos i, cosa que és molt important, amb el suport financer de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana. Tot aquest ecosistema de treball s'alinea amb les estratègies de descarbonització, cercant reduir dràsticament les emissions de CO2 mitjançant la valorització dels residus. És una manera de demostrar que la innovació pot ser rendible i sostenible alhora, posicionant la indústria espanyola com un referent en economia circular.
Aquest projecte marca un punt d'inflexió en la manera com es fabriquen i es rebutgen els components del calçat a Europa. En integrar processos avançats que permeten recuperar recursos que abans es donaven per perduts, s'aconsegueix un model molt més eficient que protegeix l'entorn sense renunciar a la qualitat del producte final. S'obre així un camí esperançador perquè altres sectors que utilitzen polímers similars adoptin aquestes tecnologies de reciclatge avançat i deixin enrere el vell model dutilitzar i llençar.
