El desplegament de les energies renovables a la Comunitat Foral està vivint un episodi de gran intensitat política. Sembla que el sector del biogàs i el biometà a Navarra no acaba de trobar el seu lloc sense aixecar polseguera, i és que el Parlament navarrès ha donat un cop sobre la taula aquesta setmana. La Comissió de Desenvolupament Rural ha aprovat una resolució de pes que insta el Govern foral a posar-se les piles amb una planificació territorial, ambiental i agronòmica específica per a aquestes instal·lacions, buscant que no es facin passos en fals en la transició energètica regional.
La proposta, que ha comptat amb el suport de grups tan diversos com UPN, EH Bildu, PPN i Contigo-Zurekin, posa el focus que no n'hi ha prou amb voler ser verds, sinó que cal fer-ho amb ordre. Els parlamentaris consideren fonamental que hi hagi regles de joc nítides que marquin la capacitat màxima per zones i com es deuen gestionar els digestats resultants dels processos de producció. Mentrestant, formacions com el PSN i Geroa Bai han optat per l'abstenció, tot i que reconeixent que cal analitzar amb lupa com s'integren aquestes infraestructures al paisatge i l'economia local.
Un marc regulador per frenar la incertesa
Un dels punts que aixeca més butllofes és la sensació que s'ha començat la casa per la teulada. El text aprovat critica que l'Executiu hagi impulsat projectes sense comptar prèviament amb un mapa real de capacitat territorial per a la gestió de nitrogen. Aquesta falta de previsió ha traslladat, segons denuncien els proposants, una pressió excessiva als petits ajuntaments i consells, que es veuen sovint desbordats per sol·licituds de plantes grans sense tenir eines legals clares per avaluar-les.
Per resoldre aquest embolic, la Cambra reclama un informe exhaustiu que detalli què ha passat exactament des que es va aprovar la moratòria integral per a les plantes de biogàs. Volen saber quins projectes segueixen drets, quins se n'han anat en orris i què autoritzacions han estat anul·lades o suspeses fins avui. No es tracta només d'una qüestió de números, sinó de garantir que qualsevol avenç tingui una seguretat jurídica que protegeixi tant els inversors com el medi ambient i els veïns que viuen a prop de les possibles ubicacions.
Participació ciutadana i futur de la moratòria
La participació no pot ser un simple tràmit burocràtic en un tema que toca tan a prop el dia a dia de les zones rurals. Per això, s'ha demanat amb insistència que es convoqui de manera vinculant la taula intersectorial, un espai on organitzacions agràries, cooperatives i experts tècnics puguin dir la seva. La idea és que aquest fòrum no sigui només per cobrir l'expedient, sinó un lloc on es defineixi un model de biogàs equilibrat i transparent que eviti els conflictes socials per l'impacte ambiental que han brotat a diverses localitats navarreses últimament.
Davant del fet que encara queda molta feina per fer en el desenvolupament de la normativa ambiental, el Parlament també veu amb bons ulls que s'allargui la pausa en la concessió de llicències. Aquesta ampliació de la moratòria es planteja no com un fre al progrés, sinó com una necessitat derivada de la manca de regulació suficient per part del departament competent. En el fons, el que es busca és que, quan es tornin a obrir els expedients, Navarra tingui un ecosistema normatiu garantista que no deixi serrells solts en la gestió dels residus ramaders i orgànics.
El panorama actual suggereix que el desenvolupament d'aquesta tecnologia a la regió ha de pivotar cap a projectes de mida mitjana o petita, més enfocats a l'autogestió i amb un impacte controlat. La clau de tot aquest procés és aconseguir que l'aprofitament energètic de les deixalles no es converteixi en un problema més gran que el que intenta resoldre, assegurant que la sostenibilitat social i econòmica caminin de la mà. Aconseguir aquest equilibri exigirà un esforç de consens polític i tècnic que eviti la improvisació en una matèria tan sensible per a l'equilibri territorial navarrès.
