Raons de l'avarament de balenes a les costes: què les impulsa?

Cada any, desenes de cetacis i balenes encallen a les costes de tot el món. Aquest fenomen és molt estudiat, però continua sent un gran enigma per a la ciència. Les raons i hipòtesis proposades per investigadors varien segons les espècies, les costes, i fins i tot el clima. Aquests avaraments poden afectar un sol individu, però també poden involucrar grups sencers.

Varaments massius vs. individuals

Hi ha dos tipus de avaraments principals: massius i individuals. Als avaraments massius, fins a centenars de balenes encallen juntes, com ha succeït a les costes de Tasmània i Nova Zelanda. Les espècies més afectades per aquest tipus d'incidents són els calderons (balenes pilot) i els catxalots. Llocs com Nova Zelanda, Austràlia Occidental i la Patagònia són tràgicament coneguts per aquests esdeveniments.

D'altra banda, els varaments individuals, que són més comuns, solen afectar balenes barbades, com les balenes geperudes o les balenes grises. Un cas recent a Austràlia va revelar un preocupant augment en el nombre de balenes geperudes joves encallades a causa de la malnutrició, cosa que ha alarmat la comunitat científica.

Les causes darrere de l'avarament de balenes

Els estudis no han arribat a una conclusió definitiva sobre una única raó per la qual les balenes encallen. Tot i això, s'han identificat múltiples causes que poden influir en aquests incidents, que inclouen:

• Desorientació natural: Moltes balenes, especialment les balenes pilot i els catxalots, depenen de la ecolocalització per navegar. Tot i això, en zones amb costes poc profundes o badies semicirculars, el seu sistema d'orientació falla a causa de la manca d'un rebot clar del so.
• Factors geomagnètics: Les balenes, igual que algunes aus migratòries, es guien pel camp magnètic de la Terra. Variacions en aquest camp, com les causades per tempestes solars, podrien alterar greument la seva capacitat de navegació, portant els cetacis a llocs inadequats.
• Soroll subaquàtic: El soroll generat per activitats humanes, com sonar militar o perforacions petrolieres, pot interferir en la comunicació i l'orientació de les balenes. Aquests sorolls intensos són especialment perjudicials per a espècies d'aigües profundes, com ara els zífis. Després de maniobres militars a regions com Xipre o les Illes Canàries, s'han documentat envaraments massius.
• Malnutrició: La sobrepesca i el canvi climàtic estan reduint greument les reserves alimentàries de les balenes, com ara el krill. Això ha generat un augment de la malnutrició, especialment en balenes joves.

En definitiva, els encallaments de balenes solen ser el resultat d'una combinació de factors naturals i humans.

Impacte del canvi climàtic

El canvi climàtic és una altra de les causes que els científics consideren clau en l'augment dels avaraments. Per exemple, la pèrdua del gel marí al Àrtic ha reduït la disponibilitat de preses fonamentals com els amfípodes, vitals per a espècies com les balenes grises. Entre el 2019 i el 2023 es van comptabilitzar més de 680 balenes grises encallades al Pacífic nord-americà, cosa que evidencia la gravetat de la situació.

Aquest descens en la disponibilitat d'aliments no només afecta l'estat nutricional de les balenes, sinó que també pot alterar les rutes migratòries, fent-les més propenses a encallar prop de les costes. Les conseqüències a llarg termini del canvi climàtic continuen veient-se en el comportament i subsistència d'aquestes espècies.

El comportament social de les balenes

Les balenes són animals molt socials i solen viatjar en grups liderats per un o diversos individus. En el cas dels catxalots, els mascles assumeixen aquest rol, mentre que les orques segueixen una matriarca. Si el líder del grup es desorienta per alguna raó o cau malalt, tot el grup el pot seguir fins a la costa i quedar encallat.

En alguns episodis, quan les balenes són reflotades, han demostrat tornar a la riba si escolten trucades dajuda daltres membres del grup. Aquest factor pot complicar considerablement les tasques de rescat.

Intervencions humanes: ajuda o perjudici?

Les intervencions humanes han salvat moltes balenes encallades, però els rescats no sempre són exitosos. Els equips de rescat treballen exhaustivament per mantenir els cetacis hidratats i en bones condicions, però el mal que pateixen fora de l'aigua sovint és irreversible. La immensa pressió del propi cos i la deshidratació són factors determinants en la seva salut.

A més, hi ha ocasions en què reflotar una balena sense una anàlisi prèvia del seu estat pot ser contraproduent. Alguns animals estan tan malalts o febles que tornar-los a l'aigua perllongarà el patiment en lloc d'ajudar-los. En aquests casos, els experts poden recomanar la eutanàsia com l'opció més compassiva.

Tot i això, no tot és un panorama fosc. A molts països s'han implementat línies telefòniques i protocols d'emergència per mobilitzar ràpidament equips de voluntaris i experts, salvant la vida de nombrosos cetacis. Cada operació de rescat, a més, ofereix una oportunitat única per estudiar aquests animals i aprendre més sobre les seves vides, les seves amenaces i la seva biologia.

Les avaraments de balenes són un fenomen summament complex que involucra una sèrie de factors naturals i humans. Cal continuar investigant per entendre millor les causes i prevenir les conseqüències devastadores per a aquestes espècies. La cooperació entre científics, rescatistes i comunitats costaneres continua sent essencial per mitigar els efectes d‟aquests incidents en el futur.