La radiació dels aliments, també coneguda com a ionització, és una tècnica utilitzada per prolongar la vida útil i millorar la seguretat dels productes alimentaris. Consisteix a exposar els aliments a radiació ionitzant, com ara raigs gamma, raigs X o electrons accelerats. Aquesta tecnologia té el seu origen a la dècada de 1940, quan va ser desenvolupada per científics francesos, per fer front a les necessitats de conservació d'aliments en els intercanvis internacionals. Els aliments irradiats es poden conservar millor, transportar-se a llargues distàncies i emmagatzemar-se durant més temps, gràcies a l'eliminació de microorganismes i la inhibició de processos com la maduració o germinació.
No obstant això, és fonamental no confondre la irradiació amb la contaminació radioactiva, doncs els aliments irradiats no es tornen radioactius. És una tècnica aprovada i regulada per diverses autoritats internacionals, com la Organització Mundial de la Salut (OMS) i la FAO. Tot i els seus avantatges, la irradiació d'aliments també ha estat objecte de debat a causa de possibles riscos per a la salut, el medi ambient i la integritat dels aliments.
Avantatges de la radiació dels aliments
Un dels principals avantatges de la radiació dels aliments és que permet destruir microorganismes com a E. coli, Salmonel y Campylobacter, responsables de malalties transmeses pels aliments. Això contribueix significativament a la seguretat alimentària a nivell mundial. A més, la irradiació evita l'ús excessiu de productes químics per a la conservació, un aspecte que cada cop és més valorat pel consumidor conscient.
A nivell logístic, aquesta tècnica facilita el transport d'aliments a llargues distàncies. En evitar la maduració prematura i aturar processos com ara la descomposició, els aliments es mantenen frescos per més temps; alguna cosa essencial a la exportació de productes peribles. Així mateix, la irradiació es pot aplicar a una àmplia gamma de productes que inclouen fruites, vegetals, carn y peixos, superant així altres mètodes de conservació, com la congelació, que només s'apliquen de manera eficaç a certs tipus d'aliments.
Un altre avantatge és que, en no afectar de manera significativa el valor nutricional dels aliments, permet mantenir moltes de les propietats essencials daquests durant més temps en comparació amb altres mètodes, com la pasteurització o lescalfament tèrmic. La FAO i l'OMS afirmen que la irradiació és segura si es fa servir en dosis adequades, ja que no genera residus en els aliments.
Els riscos de la radiació
Tot i els seus avantatges, alguns sectors de la societat, incloses organitzacions de consumidors i mediambientals, han plantejat preocupacions sobre els efectes de la irradiació en la salut i els aliments. Un dels arguments més discutits és que la radiació ionitzant pot destruir certes vitamines, com la vitamina C i E, afectant el contingut nutricional dels aliments, encara que segons l'EFSA i la FDA, els seus efectes en els macronutrients essencials són mínims.
Una altra preocupació és que, encara que la irradiació elimina microorganismes patògens, no destrueix les toxines que aquests alliberen. Si bé els aliments irradiats poden semblar més sans, poden amagar signes de deteriorament, enganyant el consumidor perquè compri aliments que no estan frescos. Aquest punt posa en relleu la importància de no utilitzar la radiació com un substitutiu de la higiene o de bones pràctiques agrícoles i de fabricació.
També s'han reportat estudis en animals que suggereixen que el consum prolongat d'aliments irradiats es podria associar amb càncer y mutacions genètiques. Tot i que aquestes troballes són discutides i no concloents, han generat dubtes sobre si la irradiació podria modificar l'estructura cel·lular dels aliments de manera perillosa. Estudis recents indiquen que la irradiació d'aliments amb contingut gras pot generar compostos com les ciclobutanones, considerats potencialment perillosos per a la salut.
Els riscos per al medi ambient
L'impacte mediambiental de la irradiació d'aliments no es pot subestimar. Gran part de la crítica se centra en l'ús d'instal·lacions especialitzades que manegen radiació ionitzant. El transport i emmagatzematge de materials nuclears, com el Cobalt-60 o el Cessi-137, utilitzats en el procés, representen riscos potencials com fugides o accidents.
A més, la irradiació pot encoratjar la deslocalització de la producció agrícola, facilitant la importació de productes de regions on les normes mediambientals i drets laborals són més laxos. Això pot contribuir a l'augment de la petjada de carboni incrementant el transport internacional d'aliments.
És per això que s'ha instat que la irradiació no sigui vista com un mètode independent per a la conservació d'aliments, sinó com a complement a altres pràctiques agrícoles i de producció més sostenibles.
Tot i els desafiaments, s'han realitzat estudis exhaustius durant els darrers 40 anys que avaluen els riscos i beneficis de la irradiació. Segons la Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), la tècnica és segura, i els productes radiats no presenten un perill més gran que aquells tractats per altres procediments.
La irradiació d'aliments és una eina poderosa per combatre les malalties transmeses per aliments, perllongar la vida útil dels productes i millorar la seguretat alimentària global. agrícoles i de fabricació. A mesura que continuïn les investigacions, la irradiació continuarà sent objecte de debat, però el seu correcte ús podria oferir solucions valuoses per als problemes de conservació en un món cada cop més globalitzat.