La contaminació atmosfèrica suposa un risc seriós per a la salut pública i ha estat reconeguda com un dels majors problemes ambientals a nivell mundial. En el cas d'Europa, la Unió Europea ha advertit Espanya i vuit estats membres més que han de reduir els seus nivells de contaminació o enfrontaran conseqüències legals. La situació és crítica, ja que cada any la contaminació de l'aire causa la mort prematura de més de 400.000 persones a tota la UE.
Espanya, juntament amb Alemanya, República Txeca, França, Itàlia, Hongria, Romania, Eslovàquia i el Regne Unit, segueix superant els límits de contaminació establerts, especialment respecte a les partícules fines PM10 i el diòxid de nitrogen (NO2). Davant d'aquesta realitat, la UE ha instat aquests països a implementar mesures immediates i efectives per frenar aquesta situació.
Quina és la situació actual a Espanya?
La qualitat de l'aire a Espanya ha millorat de mica en mica en els darrers anys, però segueix lluny de complir amb els nous límits de contaminació que la Unió Europea ha proposat per a l'any 2030. La realitat és que, encara que s'han implementat algunes accions correctives, no han estat prou forts per complir amb els estàndards a llarg termini.
Un dels principals contaminants que afecta les ciutats espanyoles és el diòxid de nitrogen (NO2), principalment generat pel trànsit rodat, en especial pels vehicles dièsel. Tot i que els nivells de NO2 han disminuït en els darrers anys, la situació continua sent preocupant, sobretot en grans nuclis urbans com Madrid i Barcelona.
Les accions de la UE: Pressió judicial o solucions reals?
La pressió de la UE no és pas nova. Des de fa més d'una dècada, el bloc europeu ha legislat de manera estricta sobre la qualitat de l'aire i ha imposat límits més reduïts a les emissions. Els països que no arriben a complir aquests límits poden enfrontar-se a sancions econòmiques mitjançant procediments judicials.
El comissari europeu de Medi Ambient ha rebut diverses propostes de millora, però cap ha tingut la contundència requerida per complir els objectius de qualitat de l'aire marcats. Per això, l'organisme europeu ha advertit que no s'atorgaran noves dates límit per adaptar-se a les normatives vigents. Aquest missatge subratlla la necessitat dactuar de manera immediata.
Protocols anticontaminació a Espanya
És en aquest marc de pressió que en els darrers anys diverses ciutats espanyoles han implementat protocols anticontaminació. Madrid, Barcelona, València i Sevilla, entre altres ciutats, han liderat l'adopció de Zones de Baixes Emissions (ZBE), àrees limitades a vehicles que compleixen certs estàndards d'emissions.
- Madrid Central. Una de les iniciatives més destacades. Ara coneguda com districte Centre, aquesta zona limita la circulació de vehicles, incentivant mitjans de transport més sostenibles i la mobilitat de vianants.
- Barcelona. Des del 2016, la Ciutat Comtal també compta amb la seva pròpia ZBE, prohibint l'entrada de vehicles altament contaminants a diverses zones del centre.
- València. Encara que inicialment implementada per combatre la pols sahariana, aquesta ciutat també ha adoptat la ZBE el 2022 per frenar la pol·lució urbana.
- Sevilla La capital andalusa ha adoptat mesures semblants per evitar l'alta contaminació, sobretot durant pics de pol·lució.
Aquestes mesures han tingut un impacte significatiu, però la seva efectivitat a llarg termini s'ha de veure. Les ZBE són essencials per millorar la qualitat de l'aire en àrees densament poblades, però la seva implementació ha d'anar acompanyada d'esforços més amplis que incloguin la promoció del transport públic i les energies renovables.
El Programa Nacional de Control de la Contaminació Atmosfèrica (PNCCA)
En resposta a la crisi de la qualitat de l'aire, el govern espanyol ha desenvolupat un Pla Nacional per complir els objectius obligatoris de la Directiva 2016/2284 de la UE. Aquest pla s'executa en dues fases, 2019-2023 i 2023-2030, i comprèn mesures tant a curt com a mitjà termini.
Una de les principals fites del PNCCA és la reducció de partícules PM2.5 i PM10, així com la disminució dels compostos orgànics volàtils no metànics (COVNM), altament perjudicials per a la salut humana. Per al 2030, es preveu una reducció del 95% a les emissions de diòxid de sofre (SO2), 82% per a òxids de nitrogen (NOx), i un 58% per a les partícules PM2,5.
El PNCCA també incorpora mesures per millorar la gestió del transport i la indústria, sectors clau de la contaminació de l'aire. En particular, es busca potenciar l'ús d'energies renovables, la mobilitat elèctrica i l'adopció de combustibles alternatius al sector urbà i industrial.
L'amenaça del canvi climàtic
El canvi climàtic està exacerbant els nivells de contaminació atmosfèrica a Espanya, especialment pel que fa al ozó troposfèric (O3). Aquest tipus de contaminació és un problema significatiu durant els mesos d'estiu, quan les altes temperatures actuen com a catalitzador a la formació d'ozó.
Ecologistes en Acció estima que, el 2022, el 99% de la població espanyola va estar exposada a nivells insalubres d'ozó. Aquest contaminant, que no té una font directa, es forma a partir de la combinació d'altres gasos com ara els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils en presència de radiació solar.
Accions individuals: Què podem fer?
No només els governs tenen responsabilitat per reduir la contaminació de l'aire. Com a individus, hi ha moltes accions que podem fer per ajudar a millorar la qualitat de l'aire que respirem:
- Utilitzar transport públic o bicicleta. Reduir l'ús del cotxe és una de les maneres més efectives de disminuir les emissions de diòxid de nitrogen a les ciutats.
- Menys consum energètic. Adoptar hàbits de consum responsable, com ara desconnectar electrodomèstics quan no els necessitem, contribueix a la reducció de la demanda energètica i, per tant, a la disminució de la crema de combustibles fòssils.
- Purificadors daire. A nivell domèstic, l'ús de sistemes de filtratge i purificació de l'aire pot ajudar a reduir els efectes negatius de la contaminació a les nostres llars.
- Plantació d´arbres. Els arbres i àrees verdes són essencials per absorbir el CO2 i generar oxigen. Participar en iniciatives de reforestació o simplement tenir cura de les plantes al nostre entorn immediat pot marcar la diferència.
És un fet que la contaminació atmosfèrica continua sent un dels majors desafiaments ambientals i sanitaris del nostre temps. Tot i això, amb esforços conjunts entre governs, empreses i ciutadans, és possible reduir l'impacte i caminar cap a un futur més sostenible i saludable.