La manca d'aigua als pantans d'Espanya ha disparat les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Durant els primers sis mesos de l'any, el sector elèctric va llançar 41,2 milions de tones de CO2 a l'atmosfera, 17,2 milions més que el mateix període del 2016. Aquesta alarmant xifra posa en evidència com la sequera no només afecta el subministrament d'aigua, sinó que també té un impacte ambiental directe.
En termes de generació denergia, la producció hidroelèctrica (una font denergia neta sense emissions de gasos defecte hivernacle) ha caigut més dun 51%, i ha estat reemplaçada en gran mesura pel carbó (72% més dús) i el gas (un augment del 30%). Aquest descens en la producció denergia neta està vinculat a les mínimes reserves als embassaments, cosa que pinta un panorama molt negatiu per a la lluita contra el canvi climàtic el 2017.
El paper dels gasos amb efecte d'hivernacle en la crisi climàtica
Entre els principals responsables del canvi climàtic hi ha els gasos d'efecte hivernacle, amb el CO2 al capdavant. L'augment en les emissions de diòxid de carboni es deu, entre altres factors, a un ús més gran de combustibles fòssils com el carbó i el gas, que contraresten la disminució de fonts energètiques netes com la hidràulica o l'eòlica.
Segons les dades de Red Eléctrica de España (REE), des de començament d'any, el consum d'electricitat ha estat gairebé idèntic al de l'any anterior. Tot i això, el creixent ús de fonts contaminants ha provocat un augment notable de les emissions de CO2. De fet, la generació elèctrica ha estat responsable al voltant del 20% de les emissions totals de gasos amb efecte d'hivernacle del país.
Un exemple clar daquest problema es va viure el 2015, quan un increment en lús del carbó per a la generació delectricitat va ser el principal responsable que les emissions globals de CO2 a Espanya augmentaran un 3,2% respecte al 2014. En canvi, el 2016 la situació va millorar gràcies a un increment en les precipitacions i un major ús d'energies renovables, fet que va portar a una reducció de les emissions del 3,5% amb respecte de l'any anterior.
Reserves d'aigua i impacte en la generació d'electricitat
Per entendre la magnitud del problema el 2017, és cabdal analitzar l'estat de les reserves d'aigua. Espanya va entrar el 2017 amb les reserves més baixes des del 1995, i la manca de pluges ha agreujat la situació durant tot l'any. Al tancament del juliol, els embassaments destinats a la generació elèctrica només comptaven amb suficients reserves teòriques per generar 7.927 gigawatts per hora (GWh), un 61% menys que el mateix mes de l'any passat i un 64,6% per sota de la mitjana dels darrers deu anys.
En comparar el valor actual de l'aigua embassada amb anys anteriors, es confirma que l'any 2017 és un dels pitjors en termes de pluges durant molt de temps. Aquest escenari no només afecta la capacitat per a generació elèctrica, sinó que també suposa un gran desafiament per a l'agricultura i el subministrament d'aigua potable a moltes regions del país.
Impacte al sector elèctric i l'ús del carbó
Davant d'aquest panorama, el descens en l'ús d'energies renovables ha estat compensat principalment per un augment de carbó i gas. Les centrals tèrmiques que cremen aquest combustible fòssil han incrementat la producció d'electricitat en un 71,9% entre el gener i el juliol del 2017, i les centrals de cicle combinat han vist un augment del 30,4% en el mateix període.
Aquest augment en lús del carbó ha tingut serioses implicacions ambientals. El carbó és un dels combustibles fòssils més contaminants, i la seva combustió allibera grans quantitats de CO2 i altres gasos nocius per a l'atmosfera. Segons un informe de l'Agència Europea del Medi Ambient, les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle del país el 2016 van caure un 3,5%, però es tem que aquest progrés es reverteix el 2017 a causa de la dependència creixent del carbó.
L'impacte del canvi climàtic al futur energètic d'Espanya
El canvi climàtic ha provocat una reducció significativa a les precipitacions a llarg termini en regions clau d'Espanya. Això no només afecta la disponibilitat d'aigua per a l'agricultura i l'abastament humà, sinó que també posa en perill la capacitat del país per generar energia neta. Experts prediuen que, si les tendències actuals persisteixen, el nivell d'aigua embassada continuarà disminuint, cosa que portarà a una dependència més gran de fonts d'energia contaminants, cosa que farà encara més difícil complir amb els objectius de reducció d'emissions per al 2030 i el 2050.
A més, la tropicalització d'alguns ecosistemes, com indica un informe de National Geographic, està afectant tant la biodiversitat local com els sistemes energètics. Les plantes hidroelèctriques, especialment vulnerables als canvis als nivells d'aigua, podrien veure reduïda la seva capacitat de producció a mesura que els patrons climatològics esdevenen més extrems.
En aquest context, la instal·lació de noves plantes renovables és crucial per reduir la dependència del carbó i del gas, que no només augmenten les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, sinó que també contribueixen a la desertificació d'algunes regions del país.
Finalment, la comunitat científica alerta que, si no es prenen mesures urgents, l'aridesa i la desertificació afectaran greument sectors estratègics com l'agricultura i el turisme, a més de reduir els recursos hídrics disponibles. El canvi climàtic no només suposa un repte ambiental, sinó també un desafiament econòmic per a Espanya, que veurà una caiguda al seu PIB si els episodis de sequera i onades de calor severes esdevenen més freqüents i duradors.
És vital entendre que la crisi climàtica no és només un problema ambiental, sinó que també afecta directament l'economia i la vida diària de les persones. La disminució de les precipitacions, l'esgotament de les reserves d'aigua i la dependència més gran de fonts energètiques contaminants ens empenyen cap a un futur més incert, on les solucions passaran inevitablement per una transició energètica i una reducció significativa en les emissions de carboni.